Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1126. Dret cal
Latitud: 41.65009
Longitud: 2.50662
Alçada: 215 m
0
1152. Fidel can
Latitud: 41.6576
Longitud: 2.48846
Alçada: 213 m
Aquesta casa era entre can Vador Martori i cal Tonedor. Tenia el núm. 16 i era del quarter 4. Descripció: L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Fidel com una casa de pagès, i tenia el núm. 16. També surt documentada l'any 1883 en un itinerari excursionista a Vallgorguina. Sabem que el propietari de can Martori tenia dos germans i van construir una casa per cada un, aquesta i cal Negre que era al costat, per quedar-s'hi a viure.
Història: Hi havia viscut un home que li deien en Fidel, feia de traginer i tenia les quadres per guardar els cavalls i el carro a can Paytuví.
També hi havia viscut la Carme Martori Gaspart que es va casar amb l'Esteve Barri Gibert i anaren a viure a Can Panxeta.
L'any 1795, en Fidel Martori va contribuir amb 5 sous per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).
"Josep Martori (a) Fidel. Per una caseta en despoblat, anomenada d'en Fidel" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 65)
"Possessió anomenada lo Estret d'en Morell, bosc de fagina, propietari Josep Martori (a) Fidel" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 65).
1162. Frare cal
Latitud: 41.64862
Longitud: 2.52651
Alçada: 275 m
Aquesta casa és entremig de cal Minaire i can Vadoret, i sobre Can Moreu, pertany al veïnat de Can Gras del Pou i s'hi arriba des del camí de Coll Senís. Té el núm. 30 i pertany al quarter 1.
Descripció: No és gaire gran, té la forma quasi quadrada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Actualment, consta d'una altra vivenda afegida sobre la quadre que havia sigut de les vaques. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada cal Frara com una casa de pagès, amb el núm. 30. La casa tenia poca terra i era de secà, fins que feren un pou. De primer havien tingut gallines i conills i després van tenir alguna vaca i vedells. També havien tingut una burra per les feines del camp. La vinya de cal Frare era a sota cal Minaire, i treien raïm per fer el vi que bevien durant l'any. Entremig dels ceps a l'estiu hi sembraven menjar pel bestiar.
Història: La finca era propietat d'en Jaume Abadal Cot casat amb la Teresa Cot Carbonell, i tenien el seu fill Joan, i aquest es va casar amb la Vicenta Castanyer Montsant, que va tenir 5 fills, Jaume, Rosa, Pepeta, Maria i Joan. En Jaume es va quedar a la casa i es va casar amb la Dolors Jou Sau que va tenir 4 fills, Alfred, Paquita, Florentina i Matilde.
Els homes de la casa generalment feien campanyes de carbó, moltes vegades a fora del poble i només venien a casa el cap de setmana.
La Vicenta era molt coneguda arreu perquè, curava diferents malalties, espatllat, enaiguat cremades, etc. Per cada cura tenia un ritual especial que ja havia conegut d'antic, i que es diu que s'havia d'aprendre el dia de Dijous Sant mentre les campanes eren lligades, si no, no servia. Aquesta dona l'havien vingut a buscar de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, per cura. No cobrava res, però admetia la voluntat.
"Possessió anomenada del Frare, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 115 PV)".. Tu que et dius abadal i que abadal bé d'abadia on els ordenants com els galls, canten a l'altíssim al nou dia haurem de dir-te "el frare" i frare amb la rialla de tots li va quedar" (LV 51, pàg. 9
1172. Gras de la Muntanya can
Latitud: 41.64922
Longitud: 2.53942
Alçada: 362 m
Situació: La casa és al costat d’on passa el terme que delimita Vallgorguina amb Sant Celoni, i molt a prop del Pla de can Gras. Aquesta masia tenia les terres de conreu repartides entre els termes de Vallgorguina, Olzinelles i Sant Iscle de Vallalta. Era del quarter 1 i tenia el núm. 35.
És de planta rectangular, actualment en ruïnes. Hi havia habitacle de propietaris i de masovers. Tenia porta i com a mínim dues finestres amb llinda de pedra plana i estava formada per planta baixa, pis i unes golfes. La teulada era a dos vessants. Tenia una comuna situada a la part dels dormitoris, cosa gens habitual a la resta de masies. La data més antiga que coneixem és la de l'any 1700, que hi havia en una llinda darrere la casa on deia Pera 1700 Gras. Aquesta pedra l’abril de l’any 2022 era a terra partida en dos trossos. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Gras de la Muntanya com una casa de pagès important, i tenia el núm. 35. A sota mateix del carener, al costat d'una finestra hi havia un rellotge de sol.
Els últims propietaris que hi van viure eren en Josep Gras Pujol i la Josefa Puig Cot, que tenien 10 fills, Rita, Josep, Martí, Mercè, Joaquim, Antoni, Ramon Joana un altre Joaquim, i en Jaume.
Després dels desgraciats fets que van passar en aquesta casa l’any 1898, cap a l'any 1900 la mare i fills varen baixar a viure al poble a la Carretera Vella núm. 70 i en Josep Gras Puig, es va casar amb l'Adelaida Gras Quera. Els últims masovers d'aquesta gran masia, van ser en Joan Clavell Pera i la Isabel Serra Arnó, amb la seva filla Francisca.
Entorn de la casa hi havia moltes terres la majoria de secà i alguna de regadiu, on hi sembraven blat i farratges. També hi havia moltes oliveres sembrades. L'era i la pallissa eren separats de la casa, i havien fet pallers. Els vinyers eren situades abans d'arribar a la casa.
L'Agustí Gras, l'any 1766, es va oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria, segons la casa.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, l'Agustí Gras de la Muntanya pagava 9 lliures, 6 sous i 2 diners
L'any 1795, l'Agustí Gras de la Muntanya, va contribuir amb 3 lliures per la formació d'un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95) En Josep Gras de la Muntanya, va ser de la comissió per construir la nova església l'any 1846.
Prop de la casa hi havia el Suro de la Bomba, aquest arbre tenia una de les seves branques esquinçades perquè durant la guerra 1936-39, va caure una bomba al costat i la va malmetre. Pel costat de la pallissa d'aquesta casa hi passa el terme de Vallgorguina, amb el de Sant Celoni.
"1 de novembre 1724 en les fonts baptismals de Sant Andreu de Vallgorguina, per mi Dr. Joan Baptista pvre, rector de la dita parròquia, ha estat batejada Maria, Teresa, Catharina, filla natural i llegítima de Jaume Gras de la Muntanya pagès de la present parròquia i de Maria Gras Ribalta, muller sua, padrins Josep Pujades fadrí d'esta parròquia i Catharina Mora de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor" (ADB, Ll V Bap Vallgorguina 1710-1740, pàg.99)
"Llevadors de censos dels vinyers del Sot d'en Puig format al primer de gener de 1787. Calmen les pensions a 11 de novembre. Gras de la Muntanya fa tots anys 1 tt." (ADB, actes de censals any 1725, caixa núm. 47) "Possessió anomenada d'en Gras de la Muntanya, vinya de tercera, propietari Josep Gras de la Muntanya" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 54-5) "Casa de pagès anomenada can Gras de la Muntanya amb la terra aglevada, vinya. Josep Gras de la Muntanya, any 1875" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 195)
"1 de maig de 1881 Havent fet les acostumades amonestacions a l'hora de l'ofertori i no constant impediment. Jo el Rv. Mariano Sanabre en la Església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per assistir al matrimoni celebrat entre parts, Joan Gras fadrí braser natural i habitant, en la dita parròquia, fill legítim i natural de Jaume Gras braser de Vallgorguina i d'Antònia Aliva de Sant Esteve d'Olzinelles, i Francisca Gras del Pou donzella, filla legitima i natural de Francesch Gras habitant en dita parroquia i Maria Anna Xifre, conjugues" (Ll. XVIII Matr Vallgorguina 1776-1847, pàg. 17)
"Possessió situada al sot d'en Puig, paratge anomenat les peces de la Rectoria, cereals, secà de tercera, vinya de tercera, propietari Josep Gras de la Muntanya" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 54, f. 54-1)".
"
1174. Gras del Pou can
Latitud: 41.64825
Longitud: 2.51973
Alçada: 243 m
Situació: És al capdamunt del terreny que havia estat conreu de la casa i sota el camí del Pou del Glaç que va fins a Cal Cucut. Té el núm. 26, i pertany al quarter 1.
Descripció: El 1718 la casa era coneguda per Can Gras dels Codinyers (Codonyers), i posteriorment com Can Gras del Pou del Glaç, i en alguns plànols per Can Gras de Baix. Està formada per planta baixa, pis i la teulada és a dos vessants. L’any 1995 si van fer obres i es va convertir en dos habitatges, una part ha perdut la fisonomia antiga. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada Can Gras del Pou com una casa de pagès, i tenia el núm. 26. La data més antiga que coneixem és la de l’any 1605.
Història: Hi havia viscut en Josep Gras Daví i l'Anna Cañellas Torrus (de Can Maresma, Sant Iscle de Vallalta), amb 1 fill que es deia Amadeu Gras Cañellas, que es va casar amb la Victòria Bosch Coll (de Can Montasell, Vallgorguina). Aquest matrimoni van tenir un fill, l’Alfred Gras Bosch que es va casar amb la Montserrat Catarineu Cama (de Cal Ros, Vallgorguina) i tingueren dues filles l'Anna Maria i la Maria Victòria que són les propietàries actuals i viuen a la casa.
En Josep Gras Daví va ser alcalde de Vallgorguina 1918-1922 i sots caporal del sometent del districte. També va ser soci fundador de la Societat Buena Fe de Vallgorguina l'any 1917.
L'Amadeu Gras Cañellas va ser alcalde de l'any 1931-1934. Va entrar en les eleccions del dia 12-04-1931 fins als fets d'octubre de l'any 1934 que va haver de deixar l'ajuntament. L'any 1936 amb la victòria del Front Popular torna a agafar el càrrec fins que va entrar en Joan Radó Regàs.
L'any 1933 es va acordar enderrocar la paret de la plaça de la Vila pel perill que comportava, també es va demanar a Obres Públiques la construcció del pont del Riu Sec, i l’any 1934 el va construir.
Una part de les terres d'aquesta casa, era de secà, però la seva majoria es podien regar, recollien l'aigua en un safareig i també del torrent de Coll Senís. Tenien vaques, carro i cavall i aviram i bestiar pel consum de la casa, collien blat, farratge i feien pallers. L'Amadeu va ser la primera persona del poble que va portar la llet a la fàbrica la Sila de Sant Celoni. Cada dia amb una tartana feia el viatge.
L'Amadeu després de la guerra, va ser empresonat a la presó de Mataró com a represàlia durant 3 anys, i la seva esposa, Victòria Bosch Coll va participar en les famoses eleccions de les estaques l’any 1931.
A la propietat d’aquesta casa, cap a la riera, hi havia un pou de glaç, tal com surt en diversos documents que malauradament, fins avui no s'ha pogut trobar.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, en Pere Gras del Pou pagava 14 lliures i 1 sou.
L'any 1795, en Pere Gras del Pou va contribuir amb 2 lliures per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95)
L'actual bosc d'aquesta casa que puja per la vessant est del camí del Pla de Vidal fins arribar a les terres de can Nonell del Sot, havia estat vinya de la casa, actualment és tot bosc.
“Gras, Miquel 30 de janer 1605, barthomeu gras, Marianna de Sant Andreu de Vallgorguina fonch batejat per mi Miquel Llarga vicari de Vallgorguina” (ADB, Ll.I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, pàg. 39)
"Gras-Llunell dimecres dotze del mes d'abril de 1645 en la Església parrochial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per mi Anthoni Fageda pvre vicari de dita parrochia Església, son estat esposats Bernat Gras pagès fill legítim y natural de Berthomeu Bellsolell y Gras y de Marianna de aquell muller, amb Elena donsella filla legitima y natural de Miquel Llunell pagès i de Anna de aquell muller vivent, parrochia de Vallgorguina" (Ll. XIII Matr Vallgorguina1645-1696, pàg. 1)
"Gras-Castellar 29 novembre 1659 en la Església parrochial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per Antoni Cendra han estat esposats Joan Gras pagès fill de Jaume Gras també pagès y de Paula difunt, ab Elisabeth donsella, filla legitima y natural de Joan Pau Castellar també pagès y de Magdalena vivent" (Ll. XIII, Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg. 17)
"11 setembre 1821 en les fonts baptismals de la Igl. De Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi el baix firmant rector de dita parroquia fonch batejada, Teresa, Maria Antonia filla legitima y natural de Joseph Gras del Pou pagès de Vallgorguina y Maria Donadéu natural de Sant Esteve de Palautordera, padrins Ignasi Noguera pagès de Sant Esteve de Palautordera y Teresa Cavaller i Maria Tarrida Gras, oncles de la batejada. Llorens Marquet Pvre" (Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1870, pàg. 76)
“Per una casa en despoblat anomenada Can Gras del Pou, núm. 26, propietat Pau Gras del Pou” (HAM, Cadastre del segle XIX, núm. 56) nomenclàtor de l’any 1859)
“Casa de pagès anomenada Can Gras del Pou, amb les seves terres de conreu, bosc aglevat a la casa. Pau Gras Juvany- Josep Gras Cruixent any 1873”
Possessió anomenada d'en Gras del Pou, vinya de tercera, propietari Pau Gras del Pou" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 56) "Partida cal Gras del Pou, vinya de tercera Josep Gras Davi" (cadastre, any 1943, vol. I, f. 81-2)
1177. Guàrdia la
Latitud: 41.64569
Longitud: 2.5355
Alçada: 324 m
Aquesta casa és situada al capdamunt del Sot de la Guàrdia, a la banda esquerra de Coll Senís, entre la carena de la Font i el camí de Coll Senís. No és cap masia, és una casa força moderna que va construir el Sr. Josep Ribes de Mataró.
La terra havia sigut d'en Có del Clot i després de cal Frare, en deien la Peça del Frare, i la van vendre al Sr. Josep Ribes de Mataró que hi va construir la casa i la granja.
Descripció Actualment hi ha dues cases una en estat força ruïnós que era la del masover i l'altre no gaire gran en bon estat que era de l'amo.
Història. Hi han passat tres propietaris que havien tingut la granja de porcs, i diferents terres entorn de la casa, ara tot bosc. La nau de la granja també és abandonada. En aquesta propietat no hi havia cap vinya.
1196. Jordi can (Poca Farina)
Latitud: 41.65645
Longitud: 2.51332
Alçada: 278 m
És a la dreta d'una corba molt rodona en el camí que va de Vallgorguina a Olzinelles al Veïnat de la Poca Farina. Té el número 10, i era del quarter 1.
Masia de planta rectangular, formada per baix i pis i teulada a doble vessant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Jordi com una casa de pagès, i tenia el núm. 10. Era una finca molt petita i tenia molt poca terra de conreu, havien fet servir la de la casa enrunada de can Roig, També hi havia un petit bosc.
A principis de segle hi vivia L'Antoni Puigvert Calls i la Maria Puig Cot. Aquesta gent deixaren la casa i varen baixar a viure al poble, a la Carretera Nova 102 també coneguda a partir de llavors amb el nom de can Jordi.
Aquesta casa era propietat del Mestret d'Olzinelles, en Salvador Pujadas Castañé i l'any 1925 la va comprar en Josep Pinós i Palomer, l'Avellanaire. Aquest home hi va fer obres, va arreglar la teulada i els interiors i deixà la casa en bon estat per viure-hi. De gran es va casar amb la Maria Camps Salicrú, i tingueren un fill, en Miquel.
En Josep Pinós Palomer era conegut per l'Avellanaire de Vallgorguina, ja que torrava molt bé les avellanes a casa seva i seguia totes les festes Majors i aplecs de la rodalia, amb un burret, i les balances de Sant Pere. Per vendre les avellanes es posava el cistell entre cames, perquè no li prenguessin, però la canalla els hi prenien per darrere, també en venia als cafès i bars del poble. Es deia que els diners que tenia els havia fet passant contraban de tabac del Maresme al Vallès per Sant Iscle i Vallgorguina. En el cistell hi tenia un doble fons que hi portava tabac. Cuidava dues avellanedes una a can Palomer i l'altre a can Gras de la Muntanya, que pagava de 4/1. També menava una vinya.
Un dels primers amos de ca l'Ayet, va fer construir una casa per cada fill que tenia, d'aquí ve que en un espai tan petit hi hagués 5 cases, ca l'Ayet, can Calces, can Jordi, can Roig i can Panxeta. Actualment només queda aquesta casa. Aquestes 5 cases només tenien un pou d'aigua que s'havien de repartir.
L'any 1998, la casa era del Sr. Joan Melechon i la van comprar en Manuel Font Pons i la seva dona M. Carme Irastorza Bolea. Actualment, hi viu en Manel fill d'en Manuel i la M. Carme.
"Can Jordi: arrendatari anomenat Cul de Pruna, carregat de fills. Va estar-s'hi dos anys" (SP, pàg. 35)
"Ca l'Ayet: L'Avellanaire es comprometia a tenir el bosc net des del sot de can Jordi i tota la propietat de la muntanya de Puig Castell" (SP, pàg. 32).
1221. Marc can
Latitud: 41.6565
Longitud: 2.46452
Alçada: 236 m
És a la banda solella del sot de can Marc, darrere la urbanització la Baronia del Montseny, pertany al Veïnat de Tapioles. La casa també en deien Can Marc Arbocer perquè en Sebastià tenia un germà en aquella casa. Té el núm. 19, i és del quarter 3.
És de planta rectangular, format per baix i pis i teulada a doble vessant. A la banda del darrere hi ha afegit un altre cos una mica més alt. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can March com una casa de pagès, i tenia el núm. 19.
Aquesta casa va ser comprada entre els anys 1920-30 per en Sebastià Mas Llavina que hi va anar a viure. Era casat amb la Maria Pujolràs Rovira i van tenir 3 fills, Josep, Pere i Ferran. En Josep es va quedar a la casa i es va casar amb l'Antonia Serra Genero, i tingueren 2 fills, Ferran i Pilar.
Treballaven al camp, tenien vaques i vedells i el bestiar normal de cada masia collien blat i farratge i verdures pel consum de la casa. Feien pallers i tenien carro i cavall.
La gent d'aquesta casa cuidaven una vinya a Tapioles que hi treien raïm per fer el vi de l'any.
A l'arxiu municipal s'ha trobat que hi havia viscut en Josep Martori Gibert
"Possessió anomenada d'en Marc, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 63)"
1232. Martinàs can
Latitud: 41.63454
Longitud: 2.48737
Alçada: 509 m
És a uns 75 metres de la plana de Can Martinàs. Les restes d'aquesta masia les trobem arran del camí que va de la pista del Corredor a la Plana de can Martinàs i cap a can Vilar. Fa uns anys passant pel camí es veia, però en aquests moments és envoltada de vegetació i és molt poc visible.
Descripció: Actualment, només queden les parets principals i un pilar al mig de la casa que devia aguantar les bigues. Ja no es poden veure les finestres que tenia, però hi havia dues entrades, una a la casa, i l'altre devia ser per la cor. Constava de tres dependències a la part baixa de la casa i en una té diferents prestatges i una pedra que devia ser l'aigüera. Amb aquestes dades podem saber on era la cuina. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, no la trobem documentada.
Història: No s'ha trobat la gent que hi vivia, i tampoc els anys que fa que és abandonada i en ruïnes.
A la Plana de can Martinàs, segurament que aquesta casa hi tenia una part de les feixes de conreu, ara és travessat pel camí que va al Corredor i és tot bosc.
1247. Menció can
Latitud: 41.64997
Longitud: 2.50678
Alçada: 214 m
Situació: La casa és a uns 20 metres de la carretera a l'entrada del poble. Si té accés pel carrer del Sol. Ara a la façana no hi ha cap número, però tenia el 6, i pertany al quarter 4.
Descripció: Masia de planta rectangular Està formada per baix i pis, i la teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. A la banda de llevant ha estat ampliada amb una nova habitatge. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Menció com una casa de pagès, i tenia el núm. 6.
Història: Hi havia viscut en Josep Puigvert Catarineu i la Maria Maynou Travesa que tenien un fill, l'Esteve Puigvert Maynou que es va casar amb la Magdalena Rovira Travesa i tingueren 6 fills, Pepet, Albert, Salvador, Amèlia Rosa i Maria. A la casa si va quedar en Pepet que es va casar amb la Rosita Mora Teixidor, i van tenir dos fills Magda i Esteve.
En Pepet tenia carro i cavall i feia de traginer, a més de les terres que cuidava, a can Clarens, al Forn, al Sot de l'Hort, i també a can Pascol. Tenia bestiar, collien blat i farratge i feien pallers. També havia tingut una vinya al Pla de Vidal, a can Clarens i a Tapioles.
A l'era d'aquesta casa, anys enrere gent del poble hi anava a batre el gra amb animals.
En Josep Puigvert Catarineu, tenia una vinya a can Menció que va ser afectada per la fil·loxera l'any 1885-87.
S'han trobat papers a la casa de l'any 1842-1872.