Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1482. Can Virgili
Latitud: 41.65618
Longitud: 2.50926
Alçada: 281 m
La masia de can Virgili està situada al Veïnat de la Poca Farina. Juntament amb la de can Martori, han estat les cases més importants del veïnat. Se sap que, antigament, aquesta masia era coneguda pel nom de can Rogers. Té el núm. 1 i era del quarter 1.
Descripció: De planta rectangular, la trobem catalogada com a casa de pagès en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 i tenia el núm. 1. La casa està formada pel baix i un primer pis. La teulada és a doble vessant i, segons sembla, construïda de tàpia amb fang.
Història: La data més antiga què tenim d'aquesta casa és de l'any 1722, tal com es pot veure en la transcripció del document de baptisme següent en què i apareix ja el cognom Virgili: "El 14 de març de l'any 1722, en les fonts baptismals de Sant Andreu de Vallgorguina, Frco. Banquells, vicari de la dita parròquia, ha estat batejada Magdalena, Elisabet, Margarida, filla de Joan Virgili bracer de la present parròquia i de Margarida Virgili i Aravia, muller seva, padrins Josep Virgili, bracer de la parròquia de Palautordera, Elisabet Aravia muller d'Antoni Aravia pagès de Vallgorguina (ADB, Ll. V Bap Vallgorguina 1710-1740, pàg. 78)"
D'altres escrits que corroboren l'antiguitat d'aquesta masia i dels seus propietaris són de finals del segle XVIII, com ara que el "23 d'octubre 1798 en les fonts baptismals de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi lo baix firmant rector de la dita parròquia fou batejada Paula, Rosa, Elisabet que va néixer el dia 20, filla legitima i natural de Josep Virgili bracer i de Rosa Casas conjugues, natural de Sant Martí de Montnegre, padrins Josep Torrent Adrobau i Preses natural d'Arbúcies, habitant a Montnegre i Paula Casas, donsella tia de la batejada. Ita est Dr. Rafols rector" (Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 1)
I, també: "Possessió anomenada can Virgili al veïnat de la Poca Farina, vinya de tercera" (AM, cadastre del XIX, núm. 107, PV) En el cadastre de l'any 1790, en Joan Virgili, pagava 2 lliures i 17 sous, i l'any 1795, l'Isidre Virgili va contribuir amb 8 sous i en Joan Virgili amb 5 per formar un cos de Miquelets (Guerra Gran 1793-95)
Un altre avantpassat que va viure en aquesta casa es deia Miquel Puig Virgili.
Ja en el segle XX, en aquesta casa hi va viure en Josep Barri Mas, fill d'en Miquel Barri Puig i la Teresa Mas Bertran que s'estaven a can Puixic, també al veïnat de la Poca Farina. En Josep es va casar amb la Mercè Cuminal Tarrés, que va morir despès de la guerra, quan només tenia trenta-set anys. En quedar vidu, en Josep es va tornar a casar amb la seva cunyada, la Cecília, vídua del seu germà Joan, que va morir a la guerra. Varen tenir bessonada, l'Esteve i en Josep.
Les terres d'aquesta casa eren, majoritàriament, de secà, excepte unes feixes de regadiu de les quals en treien les verdures per al consum de la família. La gent de Can Virgili també cultivaven terres per a vinya a can Pradell de Baix, una al costat de la peça d'en Fèlix i una de petita a sobre la casa. Collien raïm per fer el vi per al consum propi de tot l'any, i si, la collita era bona, també en venien.
Per tenir alguns ingressos extres, la dona, a qui anomenaven Virgília, anava, a peu, al mercat d'Arenys de Mar a vendre bolets, ous i gallines. L'home treballava, a més, fent feines de bosc.
Cap a l'any 1979 en aquesta casa s'hi va posar una hípica i més tard, el 1983, es va construir un restaurant que, a hores d'ara, encara funcionen.
1493. Can Cinquanta de Baix
Latitud: 41.66706
Longitud: 2.47568
Alçada: 170 m
És situada al costat de la riera de Tapioles, davant de l'empresa Eurast. Té el número 24 i pertany al quarter 3. Al costat del número hi ha un rectangle sense arrebossar on hi ha pintat l'any 1865.
Descripció: Petita masia de planta rectangular, formada per baix i pis i teulada a dos vessants, en bon estat de conservació, va ser ampliada per la banda del darrere, tal com es pot veure a les marques de les parets. Té un rellotge de sol a la façana mig esborrat i l'era davant de la casa. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat amb el nom de cal Xic Cinquanta com una casa de pagès, i tenia el núm. 24.
No hi havia gaire terra de conreu i la majoria era de secà, podien regar alguna feixa amb l'aigua de la riera de Tapioles. Collien blat i farratges, i menjar pel bestiar, i verdures per la casa. Havien tingut algunes vaques, porcs i aviram. Feien paller. Darrere la casa hi havia la vinya que duia el nom de la casa, ara tot és bosc. En treien el raïm per fer el vi de l'any.
Història La casa era propietat del Sr. Miquel Bosch Santacreu casat amb la Filomena Masso i Sibina i per herència va passar al seu fill Josep Bosch Masso casat amb la Pietat Masnou Roca que van tenir cinc fills, Montserrat, Josep, Carles, M. Rosa i Lluís. En Carles hereta la propietat. Aquest home es va casar amb la Rosa Sabé Planas i van tenir dues filles la Carme i la Remei i aquesta l'any 2010 ho va vendre al senyor Pep Soler Roca, i la seva mare M. Dolors Roca Castanyer.
Entre els anys 1943 i 1957, hi van viure com a masovers, en Josep Pujol Roca i l'Antònia Morè Vilà que tenien 3 fills M. Àngels, Conxita i Jordi. A partir de l'any 1960 fins al 1970, hi van viure en Josep Fugaroles Ribas i la Maria Rosell Ruiz que tenien 4 fills, Montserrat, Mercè M. Rosa i Gabriel. La Montserrat es va casar amb en Josep Llavina Esteve i visqueren uns dos anys.
Els últims masovers que hi van viure era el matrimoni format per Joan Bach Roca i l'Elvira Castañé Auladell, no tenien fills, i van viure uns anys en aquesta casa.
"Josep Bosc (a) Xic Cinquanta. Casa situada en despoblat anomenada can Xic Cinquanta, situada a Tapioles" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 11)" Peça de terra conreu, vinya, bosc, erm, dins la qual hi ha una casa denominada can Xic Cinquanta, pertinences del mas Pradell, i lloc anomenat Tapioles" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 206)
"Peça de terra situada en el paratge d'en Cinquanta, llevant el torrent de Tapioles, propietat Margarida Bosch Maynou" (Padró general de riquesa rústica. Altes anys 1950 núm. 1)
"Possessió anomenada del Xic Cinquanta, situada a Tapioles, vinya de tercera, propietari Josep Bosch (a) Cinquanta" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 11, PV)
"Possessió anomenada del Xic Cinquanta, situada a Tapioles, vinya de segona (AM, cadastre del segle XIX, núm. 39)
1295. Can Panxeta
Latitud: 41.65717
Longitud: 2.51201
Alçada: 309 m
Les restes d'aquesta casa es troben uns metres més amunt de can Jordi, al Veïnat de la Poca Farina, a sobre el camí que va a Olzinelles. Actualment, només en queden parts d'algunes parets.
Descripció: Can Panxeta és una de les 5 cases que va fer construir un dels primers amos de ca l'Ayet per a cadascun dels seus fills. D'aquí ve que en un espai tan petit s'hi trobessin cinc cases: Ca l'Ayet, Can Calces, Can Jordi, Can Roig i Can Panxeta. L'any 1860, en el Nomenclàtor de la província de Barcelona creiem que aquesta casa de pagès era can Pereayet i tenia el núm. 8.
Aquestes cases només disposaven d'un únic pou d'aigua la qual cosa significava compartir-la i racionar-la degudament.
Can Panxeta tenia una feixa de terra molt petita on es conreaven verdures pel consum domèstic i es regava amb l'aigua d'una bassa que treien del pou.
Història: Els darrers masovers que hi van viure foren l'Esteve Barri Gibert i la Carme Martori Gaspart, amb els seus sis fills, Pepet, Agustina, Joaquim, Francisca, Joan i Esteve.
Un dels fills, en Joaquim Barri Martori (Quim Panxeta), va ser procurador de Can Valls i cap de colla d'un grup de gent que treballava al bosc. Cap a l'any 1928 va baixar a viure al poble a la carretera Vella núm. 34. Es va casar amb la Carme Illa Costa i va tenir dos fills, Montserrat i Quimet.
L'Esteve Barri Martori va ser mobilitzat durant la guerra civil i mai va tornar a casa. Va morir l'any 1937 a l'edat de vint-i-quatre anys.
Poc després de marxar els darrers masovers, la casa es va enrunar a causa del seu mal estat.
1373. Can Pujades
Latitud: 41.63943
Longitud: 2.51764
Alçada: 279 m
Des de la carretera de Vallgorguina, direcció Arenys, seguirem el camí de la dreta, després de la gasolinera, travessant la riera de Vallgorguina i la font de Sant Josep. La masia la trobem al costat de can Mascaró. Té el núm. 20, i és del quarter 2.
Descripció: Masia de planta rectangular, té porta d'arc de mig punt adovellada i 4 finestres de llinda plana i una de conopial que potser són del segle XVI. Està formada per baix, pis i unes golfes. La teulada és a dos vessants i una altra inclinada més baixa. Té un rellotge de sol a la façana. A la pedra d'una llinda hi ha la data de l'any 1800.
Adossada a la casa hi ha una petita capella, dedicada a Sant Josep. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Pujades com un caseriu important, i tenia el núm. 20.
En aquesta casa hi havia força terra de conreu, una part de secà i l'altre de regadiu, sembràvem blat, farratge i menja pel bestiar, feien pallers i tenien carro i cavall. També sembraven verdura pel consum de la casa.
Història: A la visita pastoral que el pontificat de Ponç de Gualba va fer l'any 1305 hi trobem el nom de Guillem Pujadas, com a testimoni seglar d'aquesta casa.
L'any 1362 en Pujada va pagar 13 sous i 9 diners com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella. (circular núm. 4 de l'arxiu Fidel Fita any 1960).
En el fogatge de l'any 1380 trobem documentat en Pujades, circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita 1960.
En el fogatge de l'any 1477 hi surt documentat en Jaume Pujades.
L'any 1497 es va fer un altre fogatge a Vallgorguina i surt documentat en Pujada.
L'11 de juliol de l'any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Llunell va fer el fogatge del poble i si trobem en Joan Pujades.
A l'era de can Pradell de la Serra el dia 12 de novembre de 1599 si va reunir les universitats de Vallgorguina i de la Serra amb el notari Josep Sorís, per aixecar acta de l'acord que s'havien de prendre, per poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba Sa Serra. Per part d'aquesta casa hi eren l'Antiga, viuda de Pujades acompanyada del seu fill Antoni, es van adherir a l'acord signat per habitants del nostre poble, per poder comprar el terme de Vallgorguina, al noble Gastó de Montcada.
Josep Pujades d'Arenys de Munt propietari del mas, l'any 1766, es varen oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector, i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria segons la casa.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova Planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, el masover de Can Pujades va pagar 13 lliures i 10 sous.
L'any 1795, aquesta casa va contribuir amb 5 lliures per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95)
La petita església que hi ha al costat dret de la masia va ser construïda l'any 1905, hi havia una vidriera i el rosetó que eren obra d'Antoni Gaudí.1852-1926. Antoni Gaudí, era amic del pare Lluís M. de Valls i Riera, i va passar diferents temporades a la masia de can Pujades i com agraïment i va deixar una obra de gran valor artístic. A la vidrieria hi havia la imatge de l'Arcàngel Sant Miquel, feta durant el seu temps d'estudiant (voltant de 1878) i el rosetó va ser fet sobre l'any 1925. Malauradament, l'abril de 2015, es va saber que aquestes vidrieries, van ser portades al MNAC per un període de vuit anys, i en el seu lloc ens han dit que si va posar una rèplica.
L'any 1935 Mn. Narcís Saguer i Vilà que era el capellà de Vallgorguina va demanà l'ajuda econòmica a la Sra. Mercè Valls Espriu per a poder construir la Sala Germanor, i aquesta Sra. va fer una aportació que va pagar totes les obres de la Sala. La Sra. Mercè, era neboda del pare Lluís M. de Valls, que era l'autor dels versos que hi ha a cada costat de la Sala Germanor.
Durant la guerra els amos d'aquesta masia, varen marxar o s'amagaren i llavors aquesta finca va ser confiscada pel comitè i ajuntament de Vallgorguina que hi tallaren arbres i amb els diners que treien van fer les obres del poble. També durant la guerra els republicans hi muntaren el servei d'intendència, roba, sanitat, etc.
Els últims masovers que hi van viure van ser en Pepet Fontanella Pujol i la Magdalena Torras Besa, amb 2 fills Joaquim i M. Rosa. En Pepet a més de cuidar les terres de la casa, també havia fet de traginer. A vegades amb la família també hi vivia un nevot d'en Pepet que es deia Josep Fontanella Reverter, i quan tenia 12 anys va trobar una bomba de mà als voltants de la casa i en manipular-la li va explotar i va morir.
Anteriorment, hi havia viscut en Pere Tarrides Rovira i la Rosa Coll Sibina, que havien tingut tres filles, Maria (va morir) Emilia i Pepeta.
Un altre fet important d'aquesta casa és que a partir de l'any 1967, s'hi va amagar la imatge de la Mare de Déu de Núria. Fent una mica d'història, el Bisbe d'Urgell va demanà al Papa Pau VI la coronació canònica de la Imatge de la mare de Déu de Núria. Però un grup de persones que no hi estaven d'acord perquè es volia instrumentalitzar aquest acte per donar suport al règim d'en Franco, una nit la va robar i per diverses carreteres van arribar amb cotxe fins a Vallgorguina i la masia de can Pujades on va ser amagada fins a l'any 1970, i després en altres llocs, fins que va ser retornada a Núria l'any 1972.
A partir de l'any 1969 aquesta casa va passar a formar part del Col·legi Santa Fe juntament amb la de can Mascaró i totes les pallisses, quadres i noves dependències que s'hi van construir. Quan va ser arreglat si va fer col·legi guiat per un grup de persones sota la direcció de Mn. Josep M. Nicolau i la Sra. Dolors Ruvirola. L'any 2001 va tancar, i la finca va ser comprada pel Sr. Carles Piernas del Amor
Abans d'arribar a la casa hi ha la Font de Sant Josep, que era una de les més visitades a l'època que hi havia estiuejants a Vallgorguina i es feien excursions per a visitar les fonts. Durant uns anys es va dir també la font dels Enamorats. Joan Aymerich Rocabayera l'any 1935, hi va dedicar una bonica sardana que sabem que va ser escrita per en Jaume Garcia.
Font de Sant Josep, El sol, per copsar l'encís,
racó agradós de Vallgorguina, s'atansa fins al fullatge,
sota un dosser florit, i l'ocellet xerradís,
canta l'aigua cristal·lina. Sovint hi va en romiatge.
En un humil capellò, L'esperit s'hi sent feliç,
el Sant fuster s'endevina, lliure d'un veïnatge,
donant la mà a l'infantó, que és tast del paradís,
que el mira amb gràcia divina. La dolcesa del paratge.
"En Pujada" (ACA, Batllia general de Catalunya A-401, fogatges de l'any 1497) "Joan Pujades" (Secció del Reial Patrimoni, fogatges nº 2598, any 1553, f. XXVII) "En Pujada" (AACV, D0238, cens de l'any 1362) "Documents sobre fogatges de Montclús i de Montseny (segle XIV) vers l'any 1380. En Pujada" (LV, núm. 150, pàg., 13) "Casa de pagès denominada mas Pujades. Lluís Valls Riera any 1919" (RP, Ll. 3, t. 94, f.293) "Pujades, 6 de març de 1611. Maria Anna filla de Joan Pujades i de Joanna Pujades la muller seva" (ADB, Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604) "29 desembre 1726 en l'església de Sant Andreu de Vallgorguina, foren desposats per paraules, Mariano Ricós, fadrí, pagès amb Isabel Quintana donsella, Testimonis Rafael Mascaró fadrí, apotecari i Miquel Pujades estudiant tots de Vallgorguina" (Ll. XIV Matr Vallgorguina 1697-1775, pàg. 62)
"Possessió anomenada d'en Pujades, vinya situada a la solella en el turó Trencat" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 76)
1133. Ca l'Enregollat
Latitud: 41.65299
Longitud: 2.50782
Alçada: 268 m
La casa està arraconada a un petit turó i és molt a prop de can Bordes. Té el núm. 4 i pertany també al quarter 4. Aquesta casa abans s'havia conegut amb el nom de can Patiràs,
Descripció: De planta rectangular, va ser reformada perquè era molt baixa, es va aixecar i consta de baix i pis, i la teulada és a doble vessant, amb bon estat de conservació. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat ca l'Enreguyat com una casa de pagès, i tenia el núm. 4.
Història: Aquesta casa va ser comprada l'any 1876 per en Joan Castellar Vilà que era casat amb la Josefa Reixach Deulofeu que tenien 5 fills en Manel, Rosa, Joan, Ramon i Francesca. Aquesta gent abans havien viscut a can Puixic.
En Manel i en Joan van quedar-se a la casa. Quan en Manel era força gran es va casar amb la Maria Marlet Berenguer, una senyora vídua i van tenir dues filles la Josefina i la Mercè.
Aquests homes treballaven al bosc, feien carbó i en Manel, també es dedicava a la mel, tenia rusc d'abelles per tot arreu. Cuidaven la poca terra de secà que hi havia entorn de la casa i els horts de l'Enregollat, molt a prop de les vinyes del replà.
La casa va ser venuda l'any 1978 al Sr. Antoni Martínez Resina, i la Josefina i la Mercè es van casar i anaren a viure a Sant Celoni, treballaven a la fàbrica de la llet la Sila.
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-88. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava de la vinya. En Joan Castellà Vila en tenia una en aquesta casa.
1354. Cal Poater
Latitud: 41.64744
Longitud: 2.51333
Alçada: 238 m
És situada a l'entrada del poble, venint per la banda d'Arenys de Mar, a sobre la carretera Nova, on comença el carrer del Pi Florit.
Descripció: És de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i unes golfes a la part central. La coberta és a dos vessants, la central i les altres són inclinades. La forma d'aquesta masia és coneguda com de tipus basilical. La data més antiga de què es té constància d'aquesta masia és l'any 1871 la qual es troba gravada en una rajola sota la teulada de la casa. En el Nomenclàtor de l'any 1860 aquesta casa no surt perquè no era construïda.
Entorn de la casa hi havia terra de secà i una vinya, però també conreaven altres terres al pla del Forn que eren de regadiu. Hi collien blat, farratge i menjar pel bestiar. Tenien carro i cavall i feien pallers, també sembràvem verdures pel consum de la casa.
A més d'un terreny per a vinya al darrere la casa, en tenien un altre a Can Morell. En treien vi pel consum de l'any. En aquesta vinya hi havia una barraca de pedra.
Història: Sabem que l'any 1869 en Joan Pons Pruna, casat amb l'Antonia Gaspart Salicrú, que tenien 10 fills, Joan, Josep, Pere, Joaquim, un altre Josep, Isidre, Josefa, Rosa, Catalina, i Magdalena, van compra el terreny de cal Poater, al Sr. Josep Có i Mascaró, hi van construir la casa. Segons un document de l'any 1875, la casa va ser llogada, als Srs. Antoni i Quirze Cantallops, pare i fill.
Se sap per testament que el fill gran va heretar la casa, en Joan Pons Gaspart, qui es va casar amb la Carme Pujades Bosch. Varen tenir 3 fills, Josep, Mercè i Justa. Cap dels fills no es va quedar a la casa i en Joan i la Carme, hi varen viure fins grans, moment en què es varen traslladar a Can Castellar a viure amb el fill gran, en Josep Pons Pujades i la seva dona Rosa Torras Travesa. Aquest matrimoni tenia 5 fills, Andreu, Joan, Assumpció, Carme i Josefa.
Aleshores Cal Poater va ser llogada per en Josep Mora Gibert i la Mercè Teixidor Bosch, que hi varen anar a viure amb els seus 5 fills, Carles, Enriqueta, Rosa, Maria i Josep. En Carles Mora Teixidor es va quedar a la casa i es va casar amb la Pepita Torras i Bessa, i varen tenir dos fills, Ernest i Salvador. Aquesta família va marxar de cal Poater l'any 1982.
En Carles Mora, amb el seu cavall, llaurava les terres d'altres pagesos que no en tenien. En l'època de sega del blat també anava a fer batudes amb el cavall. La majoria de cases cultivaven blat per tenir farina per fer-se el pa. Aquesta feina, sovint es feia a l'era de casa seva. Per guanyar alguns diners més, també anava a traginar llenya al bosc.
"Vicenç Pous (a) Poater. Per una casa a la carretera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 90, PV) "Peça de terra dintre de la qual hi ha una casa de moderna construcció coneguda per cal Poater a prop del nucli de la població i al costat del paratge anomenat terra Negre, migdia la riera de Vallgorguina, llevant Josep Bosch, ponent Agustí Catarineu Travessa per la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni. Joan Pons Gaspart pagès que va adquirir la finca, quant a la casa per haver-la fet construir i el terreny pel testament del seu pare Joan Pons Pruna, 14 d'agost de 1881" (RP, Ll. 1, t. 4, f. 69)
1238. Can Mascaró
Latitud: 41.63904
Longitud: 2.51769
Alçada: 276 m
Des de la carretera de Vallgorguina a Arenys, cal seguir el camí a la dreta després de la gasolinera, travessant la riera, i la Font de Sant Josep la trobarem al costat de can Pujades. Té el núm. 21, i era del quarter 2.
Descripció: De planta rectangular, té una portalada d'accés, d'arc de mig punt amb dovelles i finestres amb pedra i llindes de fusta. Hi ha una finestra amb llinda plana de pedra que hi ha inscrit l'any 1572. També té un rellotge de sol en una cantonada. Està formada per baix, pis i unes golfes. La teulada és a doble vessant. Pertany al grup III.
L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Mascaró com una casa de pagès important, i tenia el núm. 21.
Davant de la casa hi ha el pou, i al seu entorn hi havia la pallissa, es feien els pallers de la palla i farratge que es collien a les terres. També tenia cup i premsa i cellers per tractar el vi que collien del vinyer. A més tenia força oliveres i un molí d'oli per aixafar-les. Era envoltada de bosc.
Història: Aquesta casa havia de ser molt rellevant a Vallgorguina, ja que l'ACV, va poder comprar un document de l'any 1693, de més de 80 pàgines que és un índex comprés entre els anys 1262-1784, on hi ha un resum de les vendes, contractes, donacions nupcials, àpoques, concòrdies i altres, que durant aquests anys va fer la casa Mascaró.
La visita pastoral que el pontificat Ponç de Gualba va fer l'any 1305, a Vallgorguina, trobem el nom de Pere Mascaró com a testimoni seglar d'aquesta casa, que va ser tonsurat.
En un cens de l'any 1362 en Macharon d'aquesta casa va pagar 13 sous i 9 diners com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra Castella. (circular núm. 4 de l'arxiu Fidel Fita any 1960)
En el fogatge de 1380, troben en Macharon com habitant d'aquesta casa, circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita 1960.
L'any 1497 es va fer un altre fogatge a Vallgorguina i surt documentat en Mascaró. (J.P.) de Josep Esglésies
L'11 de juliol de l'any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Llunell va fer el fogatge del poble i es troba en Bernat Mascaró.
A l'era de can Pradell de la Serra, el dia 12 de novembre de 1599 si va reunir les universitats de Vallgorguina i de la Serra amb el notari Josep Sorís, per aixecar acta de l'acord que s'havien de prendre, i poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba al noble Gastó de Montcada. D'aquesta casa si va adherir l'Antoni Mascaró i en Joan Mascaró.
L'Andreu Mascaró, l'any 1766, es va oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria, segons la casa.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790 en aquesta casa hi vivia en Pau Paytuví, de masover que va pagar 23 lliures.
L'any 1795, aquesta casa va contribuir amb 6 lliures per a la formació d'un cos de Miquelets. (guerra Gran 1793-95)
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-1888. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava de la vinya. En Josep Co Borrell en tenia una en aquesta casa.
L'any 1909 la família Valls va comprar la propietat i la masia, i una pubilla d'aquesta casa es va casar amb un dels cavallers de can Valls i això va comportar que Can Mascaró passes als Valls, que eren propietaris de can Pujades, i d'aquesta manera van unificar les dues finques, fins que es va vendre l'any 1969, al Col·legi Santa Fe.
Des de l'any 1939, el 1952, hi va haver els últims masovers que van viure en aquesta casa, eren en Josep Serrat Bota i la Maria Relat Casas amb els seus fills Margarida, Victòria, Joan i Dolors.
La compra de la finca pel Col·legi Santa Fe juntament amb can Pujades i totes les pallisses, quadres i noves dependències que s'hi van construir, va servir al col·legi guiat per un grup de persones sota la direcció de Mn. Josep M. Nicolau i la Sra. Dolors Ruvirola, fins a l'any 2001 que van tancar. Ara la finca és propietat del Sr. Carles Piernas del Amor.
"En Mascaró" (ACA, Batllia General de Catalunya A-401, fogatges de l'any 1497) "Bernat Mascaró" (Secció del Reial Patrimonia, fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII) "En Macharon" (AACV, D.0238. Cens de l'any 1362) "Documents sobre fogatges de Montclús i de Montseny (segle XIV) vers l'any 1380. (la Vall núm. 150, pàg. 13) "29 de desembre 1726 en l'església de Sant Andreu de Vallgorguina, foren desposats per paraules, Mariano Ricós, fadrí, pagès, amb Isabel Quintana donsella, testimonis Rafel Mascaró fadrí apotecari i Miquel Pujades estudiant tots de Vallgorguina" (ADB, Ll. XIV Matr Vallgorguina 1697-1775, pàg. 62)
"Possessió anomenada d'en Mascaró, vinya de primera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 25-7) Pere Mascaró 1644
1277. Can Musachs
Latitud: 41.63922
Longitud: 2.50906
Alçada: 249 m
És a l'altre costat de la riera de Can Vilar, a prop del Sot del Prat. No té cap número a la casa, però havia de pertànyer al quarter 2. L'any 1860, en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, aquesta casa encara no hi sortia esmentada, això certificar la informació donada per la família Gaza que la casa podria ser d'aquells anys 1860-61.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. Ara està rehabilitada i està molt ben conservada. Fa uns anys s'hi va construir unes altres dependències al costat de la casa.
Les terres de l'entorn de la casa eren de secà i a baix a la plana els camps es podien regar amb l'aigua de la riera que des d'una resclosa es recollia en una bassa, que també regaven les terres de les Canameres.
Tenien bestiar i collien blat, farratge i hortalisses pel consum de la casa, feien paller i també cuidaven una vinya per tenir vi per l'any.
Història: Sabem que el primer propietari de la masia, va ser l'Esteve Mussachs Puigdefàbregas, casat amb la ... Salicrú ... i van tenir una filla la Carme, que quan va ser gran va marxar a treballar a Barcelona, i l'any 1900 es va casar amb l'Alfred Gaza Roselló, unes noces que van tenir molt de ressò al poble. Tingueren 4 fills, Adolf, Mercè, Teresa i Montserrat. Com a curiositat, l'Alfred, va ser un dels socis fundadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Entre els anys 1914 al 1918, sabem que en aquesta casa hi van viure de masovers, en Josep Pons Pujades i la Rosa Torras Travessa, fins que anaren a viure a can Castellar amb el fill.
L'any 1921, va morir la Carme Mussachs i durant aquests any l'Alfred, va comprar la finca de can Mussachs a l'Esteve Puigdefàbregas, i ell va comprar el Molí de la Bassa a la Roca del Vallès, on va treballar fins a l'any 1944, que el molí va cessà la seva activitat. L'Esteve i família van continuar vivint a la masia, alternant els treballs de la finca amb els del Molí de la Bassa, ajudat pels seus afins, i va morir a la masia, a 94 anys d'edat o sigui que des del 1920 fins al 1952, tots ells van viure en aquesta finca
L'Alfred Gaza va morir l'any 1929, i va quedar com a hereu el seu fill Adolf que era casat amb la Pilar Pagès Garcia i van tenir 6 fills, Alfred, Josep M. Carme, Francesc, Adolf i Lluís. Amb la mort de l'Adolf, la dona va quedar com a usufructuària i els 6 fills com a hereus. Donada la impossibilitat de dividir la finca en sis parts, l'any 1979, en Josep Coderch Arenes, casat amb la Carme Gaza Pagès, va comprar la masia als germans de la Carme i posteriorment s'hi van agregar 2 ha. més corresponents a la zona de les Canameres, segregant una part del terreny a Adolf Gaza i Lluïsa Serrano, actualment hi ha una habitatge.
A partir dels anys vint hi van viure i treballar l'Esteve Mas Bertran i la Maria Mussachs Puigdefàbregas, amb la seva filla Teresa Mas Mussachs que es va casar amb en Joan Montasell Escorihuela i van tenir 2 fills M. Rosa i Esteve. En Joan en temps de guerra va ser reclutat. Aquesta gent varen anar a viure a Mataró l'any 1952. Ara un fill de l'Esteve, en Xandri Montasell és un gran compositor i músic.
L'any 1954 en Salvador Adrubau i Fàbregas i la Lluïsa Galobardas Canaleta van llogar la casa hi visqueren fins a l'any 1984. Després baixaren a viure al poble a la torreta Villa Carme. No tenien fills. La família Coderch Gaza i van passar molts estius en aquesta casa fins a l'any 1984 i convivien amb els masovers Salvador i Lluïsa, i després de l'any 1984 fins al 1996 visqueren a la masia.
Per raons d'edat l'any 1996 en Josep i la Carme van vendre la finca a Raimon Arola Ferrer i la Lluïsa Vert Orduña i es van arreglar la casa, i des de llavors i viuen. Tenen un fill l'Isart.
"Aquella peça de terra situada al sot del Prat on hi ha edificada una casa de pagès anomenada can Musachs" (escriptura de compravenda any 1923)
"Partida can Mussacs o camp de Sagrera, llevant mas Mussacs. Partida can Mussacs, secà, ponent la riera del sot dels Albons" (AM, cadastre, any 1943, núm. 18, f. 18-1, vol. II, núm., 122, f. 45-2)
1291. Paituví can
Latitud: 41.64743
Longitud: 2.51094
Alçada: 224 m
Era al costat de la plaça i l'Ajuntament. Sabem que L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta masia ja es deia Can Paytuví, i tenia el núm. 10.
Descripció: Era una casa de pagès gran, formada per baix, pis i unes golfes. Tant a la banda dreta com l'esquerra, hi havia més habitatges o dependències que tenien llogades a altres persones del poble. La teulada era a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Davant d'aquesta casa hi havia una era que es coneixia com l'era pública de can Paytuví, perquè en temps del batre l'amo el llogava perquè la gent del poble que no tenia era, hi pogués batre el gra.
Història: Els últims propietaris de la família Paytuví que van viure en aquesta casa eren en Josep Paytuvi Nicolau i la seva dona Dolors Garriga Boixader. La casa es coneixia pel cognom del propietari, però també en deien Ca la Doloretes nom de la mestressa. No tenien fills. A més eren propietaris del safareig públic que ell mateix netejava, les terres del seu entorn, les terres de la sínia ("noria") i les vinyes del Pla de Vidal, que estaven llogades a diferents persones del poble, i el Sr. Paytuví també n'hi menava una. Aquest home va mori durant la guerra, de gran.
En Josep Paytuví Nicolau l'any 1937 va redactar un pla del nucli antic del poble, sota la direcció de l'arquitecte municipal, amb un pressupost de 25.000 pessetes, per modernitzar el poble.
En Paytuví havia estat un dels propietaris importants de bosc de suro, segons un llibre que parla de la història del suro a Arenys de Mar. Pàg. 94.
A l'esquerra de la casa, o sigui al costat de l'Ajuntament, hi havia una casa amb baix i pis. Aquí hi havia viscut en Josep Mora Gibert i la Mercè Teixidor Bosch, amb els seus fills, fins que deixaren la casa per anar a cal Poater.
Després hi va viure en Sebastià Bosch Gras i es va conèixer per can Sebastianet. Aquest home era casat amb la Teresa Campàs Pujades i tenia dos fills que es deien Maria i Josep. Eren masovers. En Sebastià es va cuidar de netejar el safareig públic i portava terres de l'entorn; feia un paller davant de la casa, també tenia una vinya a can Morell i anava a jornal al bosc. Aquesta gent havien viscut uns anys a can Bòtil.
El fill d'en Sebastianet, en Josep Bosch Campàs, el varen cridar a files el 21-10-1936 i va ser destinat a la 66 Brigada Mixta Batalló 264, i va morir al front l'any 1937. Tenia vint anys.
També hi havia viscut en Josep Boleia i abans en Joan de can Castellar, als voltants de l'any 1916 o 1917. Una altra gent que hi van viure van ser en Salvador Clarens que tenia carro per anar a jornal, aquesta gent van marxar a Mataró. A la banda de llevant hi havia un pis que hi havia viscut el Sr. Bautista que era mestre i la Sra. Angeleta, que havien vingut de Cornella i tenien com a minyona l'Angelina, una noia que era de can Vernenc de Sant Celoni, i es casaria amb en Joaquim Garriga Regàs i posarien la botiga de ca l'Angelina.
En Aquest pis també hi va viure uns anys en Josep Solé Planas i la seva dona Antonia Bosch Puigvert. Aquesta Sra. anava a buscar peix a Arenys de Mar i el venia davant de Can Martí. L'home feia coves i cistells i era conegut per en Quatre Pams.
També en aquest pis durant un temps hi van viure La Sra. Joaquima Perfontan Lasus i la Sra. Maria Perfontan Lasus. La Sra. Maria, es va casar amb en Joaquim Gas Quera de can Mestre de Cases.
Una altra persona que hi va viure és en Lluís Fugaroles Ribas, amb la seva dona Rosita Tarrides Torres i el seu fill Lluís. Quan va morir en Sebastianet, en Lluís es va cuidar del safareig públic i les terres. Després aquesta família van anar a viure a la primera casa del carrer de Mataró, propietat de l'Esteve Travesa.
En els porxos que hi havia a la casa, de primer eren llogats a un home que li deien en Fidel que tenia dos o tres carros i 3 o 4 cavalls que feien transports de llenya, aquest home era fill de la casa de Can Fidel situada una mica més avall de can Vador Martori, actualment desapareguda. Al cap d'un temps en Fidel, va traspassar el transport a un altre home conegut pel nom d'en Cintet que també va fer servir aquest magatzem.
Quan aquests carreters van deixar aquest porxo, ho van llogar els Tapers de Vallgorguina que era una indústria propietat del Sr. Martí Regàs i Cia que va plegar l'any 1929. Era un grup de 5, o 6 persones que treballaven en aquest magatzem. Tenien els perols de bullir el suro i els rusquers a on ara hi ha la pista. Bullien el suro, el tallaven a llesques i després a carracs, l'ensacaven i el venien per a fer taps.
Aquesta casa durant la guerra va ser confiscada i algun temps els oficials hi van tenir el despatx.
L'any 1952 l'Esteve Travesa Pradell va comprar aquesta casa i les terres del safareig públic i la sínia ("noria"), i va construir-hi l'Hotel Vallgorguina on durant molts anys a l'estiu s'omplia d'estiuejants. Més endavant va passar a dir-se Hostal Vallgorguina i últimament va ser una residència de gent gran, fins que ara si van fer apartaments per a vendre.
Durant molts anys a la pista de l'Hotel, per la Festa Major de la Mercè si feia l'envelat.
En un sota escala de can Paytuví hi havia dormit en Joaquim Castañé Pera (a) Quim Paraire, que com sabem era un home sobrevivent de la guerra de Cuba i va tornar amb el cap malament, tenia manies. Després l'any 1936, li van fer una barraca de cau a sota la creu de terme, on i va viure uns anys.
També hi va viure una temporada un home que es va conèixer pel Pintor de la Hoz, era un personatge bohemi que va pintar diferents quadres de Vallgorguina, d'un gran valor pictòric.
1360. Can Pradell de Baix
Latitud: 41.66429
Longitud: 2.48054
Alçada: 171 m
És arran de la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, a la volta que du el mateix nom de la casa. Tenia el núm. 21 i era del quarter 4.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix, i dos pisos, una àmplia galeria a ponent i diverses estances. Hi havia habitatge pels amos i pels masovers. La porta és d'arc de mig punt dovellat i les finestres de llinda plana, i tenen el centre de la llinda un baix relleu esculpit de forma triangular, que recorda les finestres gòtiques. Hi ha un rellotge de sol i la teulada és a dos vessants.
L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Pradell de Baix com un caseriu important, i tenia el núm. 21.
Història: Els últims masovers que hi va haver a la casa van ser en Josep Planas i Camps casat amb Mercè Plana i Augé amb els 4 fills, Maria, Pepito, Conxita i Montserrat, varen baixar a viure a can Pradell de Baix l'any 1955 des de la masia de can Mora d'Olzinelles que hi havien viscut vint-i-cinc anys.
En Pepito Planas Plana, es va quedar a la casa i es va casar amb la Rosa Muñoz Reverter i tingueren 2 filles, Rosa M. i Mercè. Hi van viure fins a l'any 1997.
Aquesta casa tenia força terra que en deien la plana de can Pradell de Baix i en Pepito i sembrava blat, farratge, patates, blat de moro, etc. i verdures pel consum de la casa. Havia tingut unes 40 vaques i una bona colla de vedell per engreix, també tenien gallines conills oques i ànecs i criaven algun porc pel consum de la casa. Quan la família Planas va deixar la casa, les terres ja van quedar abandonades sense conrear, i l'any 2002 es va convertir en circuit de motos.
Les terres es regaven amb l'aigua de la riera, per mitjà d'una resclosa que hi havia sota can Morell. També hi havia una altra resclosa un tros més avall per acabar de regar altres terres de la casa i des d'aquesta es portava aigua als camps que hi ha a sota cal Coix, més endavant es va fer el pou.
Durant els anys trenta i la guerra hi van viure uns anys, en Josep Puig Illa de can Saleres, i després de la guerra va tornar a casa seva.
Abans de viure-hi la família Planas, fins a l'any 1929, hi van viure com a masovers, en Josep Puigdomènech Serrat, casat amb la Montserrat Mora Pujades, que tenien tres fills, Josep, Manel i Teresina fins que marxaren a cal Tonedor, però durant deu anys encara portaven les terres de can Pradell de Baix.
En Josep Puigdomènech posava bestiar a guanys per les cases del poble, i els hi oferia una cinquena part dels seus beneficis nets de pèrdues.
En Josep Puigdomènech Serrat, va ser regidor de Vallgorguina durant la república i guerra i després va ser tancat set mesos al convent de Sant Elies Barcelona, com a represàlia.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos, i aquesta casa l'any 1790, en Joan Pradell va pagar 27 lliures, 10 sous i 3 diners.
L'any 1773 un Pradell de Baix tenia una làpida a l'Església Vella al seu nom. El que gaudís d'aquest important privilegi d'enterrar-se en aquest lloc significa que posseïa una important fortuna, que socorria generosament l'església i potser també que la riquesa en aquell moment no estava gens ben repartida. (la Vall 47)
L'any 1795, En Joan Pradell de Baix va contribuir amb 8 lliures per formar un cos de Miquelets. (guerra Gran 1793-95)
Al mig del pati de la casa hi havia un lledoner molt gros, sense capçada que va ser tallat quan es va restaurar la masia i es va convertir en restaurant l'any 1991, i després de passar-hi diferents llogaters ha plegat l'any 2014.
No gaire lluny de la casa hi ha un altre arbre, el Pi d'en Rafel, situat prop del camí que va a les vinyes de Tapioles, que el propietari Rafael Alsina Montclús va guardar per la seva grandària.
Aquesta casa i els vinyers de Tapioles, havia estat propietat d'en Josep Caballé Mora casat amb la Francesca Riera Vendrell.
A l'altra banda dels camps hi havia una pedrera. Va ser oberta per una companyia que feia grava per la carretera durant els anys 1926-1930. Tenien les màquines al costat de la carretera i la casa, i des de la pedrera unes mules estiraven una vagoneta carregada fins a portar-la al costat de la casa per omplir els camions.
Antigament, l'any 1601, era coneguda amb el nom de la casa d'en Pradell del camí Ral. Era regentada per masovers.
La masia i les vinyes de Tapioles, als anys 1930, era propietat del Sr. Josep Caballé Mora i la Sra. Francesca Riera Vendrell. Després va quedar en propietat de la seva filla Josefina Caballé Riera que es va casar amb en Rafel Alsina Montclús, i es van vendre la casa i propietats al Sr. Joaquim Massanes Bartralot que era casat amb la Sra. Josefa Bertran. Després ho va comprar el Sr. Tusquets que també era propietari de can Tomàs. L'any 1990, ho va comprar el Sr. Pablo Monter Sorolla casat amb la Sra. Alícia Puerto Monzon que tenen dos fills Yolanda i Pablo. L'any 2002, la casa de motos Monrabá de Sant Celoni, va llogar les terres per fer-hi el circuit de motos que hi ha en l'actualitat.
"4 de febrer 1607. Abril, Pere Pau, fill de Narcís Abril i Catarina Abrila, padrins Joan Morell, Margarida Bonamussa de la dita parròquia, fou batejada per Miquel Sala vicari de Vallgorguina" (ADB, Ll. I Bap Matr 1601-1604, pàg. 58) "2 de gener de 1631 es dona eclesiàstica sepultura a un pobre el qual trobaren mort a la cort dels bous de casa d'en Pradell del Camí Ral" (ADB, Ll. XXIII Òbits Vallgorguina-Vilalba 1601-1645) "4 febrer 1665. En les fonts baptismals de l'església parroquial de Vallgorguina ha estat batejada per mi Antoni Fogueres, pvre. Maria, Catarina, Eulàlia, filla legitima i natural de Jaume Güells masover de la casa d'en Pradell del Camí Real i Maria Anna, padrins Antoni Comas bracer de Mataró i Catarina Puig la mateixa parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina" (ADB, Ll. IV Bap Vallgorguina 1644-1709)
"6 gener de 1671. A la parrochia de Sant Andreu de Vallgorguina los venerables jurats de la present parrochia que vuy son Miquel Abril pagès i Antoni Plana pagès de Vallgorguina... afirmo que per ordre de Bertomeu Roger Bricoller habitant en la parrochia de Sant Celoni talli molts verns dels quals ni avia de grosos, lo cos d'un home, en lo capdamunt de la quintana junt amb la feixa llarga de can Pradell de Baix que avui té i posseix Miquel Abril pagès de dita parrochia" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 7) "11 de gener de 1693 en les fons baptismals de l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina ha estat batejada per mi Isidre Simon, rector d'aquesta parròquia, Josep Paracolls i Pradell de Baix, pagès de la present parròquia i de Magdalena la seva muller, padrins Josep Paracolls pagès de la parròquia de Sant Vicens de Malla i Maria Abril i Pradell de Baix muller de Miquel Abril i Pradell de Baix, pagès de la dita parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina" (Ll. IV Bap Vallgorguina 1644-1709). "Peça de terra anomenada can Pradell de Baix, paratge sobre lo Farriol, de dues quarteres de blat, la resta vinya, erm. Pels altres punts cardinals Francesc Riera Valls, Joan Bosch Llavina any 1892" (RP, Ll. 5, t. 181, f. 432) "Possessió anomenada d'en Pradell de Baix, vinya de tercera" (AM, cadastre del XIX, núm. 105) "Per una casa en despoblat anomenada can Pradell de Baix núm. 21" (AM, cadastre del segle XIX, Núm. 105, PV)