Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1355. Poc (desapareguda) can
Latitud: 41.65633
Longitud: 2.51269
Alçada: 267 m
La masia de Can Poc, de la qual no tenim cap imatge, estava situada al costat de Ca l'Ayet, al veïnat de la Poca Farina. Tenia el núm. 4 i era del Quarter 1.
Descripció: La casa tenia poca terra de conreu, amb algunes feixes petites, suficients per poder fer paller. En un tros hi sembraven verdures per al consum de la casa. Els masovers podien disposar d'una vinya a Can Pradell de Baix, pel vi de consum propi. Els últims havien tingut vaques, algun porc i aviram per al consum de la casa i, si donava, per obtenir algun guany amb la venda al mercat. L'home també anava a fer de jornaler al bosc. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Poc com una casa de pagès, i tenia el núm. 4.
Història: Els masovers més antics dels quals se sap que van viure a Can Poc són l'Antoni Palomer Bertran i la seva dona Maria Bonamusa Caballé. Es varen casar l'any 1834 i tingueren 11 fills, Josep, Cecília, Raimunda, Joan, Francesca, Antoni, Maria, Esteve, Josepa, Filomena i Francesc.
En Francesc va néixer l'any 1861 i va anar a Mataró a treballar en una fàbrica de pasta, de la qual l'any 1893 va passar a ser-ne propietari. El 1886, s'havia casat amb Francesca Basas Aulet i van tenir dues filles, Dolors i Josepa. Va ser un home liberal, que va ocupar diferents càrrecs a la societat mataronina. L'any 1896 va inaugurar la botiga de pasta anomenada Can Palomer o Fideueria La Confianza al carrer Sant Cristòfol de la qual l'arquitecte va ser en Puig i Cadafalch. Aquesta botiga és actualment a la llista de monuments arquitectònics de Mataró. En un principi, la botiga la va regentar el seu nebot, l'Antoni Pinós Palomer, també de Vallgorguina. L'any 1918, l'Antoni li va comprar la botiga. El 1924, va anar-hi a treballar en Joaquim Pinós Campàs que vivia a Ca l'Ayet i es va casar amb l'Emília Aspach i Soms, l'any 1941. El matrimoni va tenir dues filles, Roser i Montserrat, que fins al 2013 van regentar la botiga. Ara s'ha traspassat i continua en actiu.
Els últims masovers de Can Poc varen ser en Miquel Pinós Campàs i la Maria Mora Teixidor, amb dos fills, Alfons i Mercè. Es van casar l'any 1950 i hi van viure fins a l'any 1976 quan la casa ja començava a estar en estat ruïnós. Anaren a viure dos anys a la casa del costat, Ca l'Ayet, fins al 1978, quan varen marxar de Vallgorguina.
(1) Mataró Report núm. 76
"Per una caseta en despoblat situada al veïnat de la Poca Farina, núm. 4. Possessió anomenada d'en Poc" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 83, PV)
1389. Can Reixac
Latitud: 41.6489
Longitud: 2.50591
Alçada: 210 m
Aquesta casa era situada al Pla del Forn molt a prop d'on hi havia el safareig que recollia l'aigua de la font. En aquestes fotografies podem veure més o menys on era situada.
Descripció: Pel Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 sabem que en aquest lloc hi havia dues cases catalogades com: les cases del Forn. Eren dues cases de pagès, i tenien el núm. 1 i 2 del quarter 3. També podria ser que només fos una casa i l'altre fos el forn i portés numeració. Després en un plànol de Vallgorguina de cap a 1880, surt escrit només una casa amb el nom de can Valls, perquè totes aquelles terres era de la seva propietat.
Història. Així doncs, en aquesta plana, antigament hi havia un Forn de Vidre, situat a uns cent metres de l'entrada, al costat del camí del mig, avui encara si pot veure una petita paret al costat del marge envoltat de bardisses, i quan era conreat pel Sr. Tomàs Alsina Torras, sempre trobaven vidres. La majoria de pedra que hi havia de les ruïnes de la casa, es va fer servir per construir la resclosa de can Puigdemir a principi d'any 1900.
Durant una època la casa va ser coneguda per can Reixac, perquè hi havien viscut els rebesavis de Ca l'Enregollat, Manel Castellar Durvain i Rosa Reixach Xicota amb els fills, Manel, Rosa, Ramon, Francisca i Joan. El nom de la casa era el cognom de la Rosa. Aquesta gent van marxar d'aquesta casa i anaren a viure a la Carretera Nova, casa coneguda avui per can Jordi, però quan hi vivien ells era coneguda per Can Reixac Nou, conservant el nom de la casa de pagès que havien viscut. Al cap d'uns anys es van vendre la casa a la gent que vivien a Can Jordi del veïnat de la Poca Farina que hi baixaren a viure. A partir de llavors es va conèixer pel nom Can Jordi, i ells van comprar i anaren a viure a ca l'Enregollat.
"27 desembre 1643. L'honorable Pere Valls i Vilar, avui habitant a la parròquia de santa Maria d'Arenys de Mar, però natural de la parròquia de Sant Esteve d'Olzinelles, fa arrendament de la casa del Forn del Vidre juntament amb una feixa de terra al costat de la casa de Sant Andreu de Vallgorguina als honorables Srs. que són Pau Bertran, Pere Forner, Pau Salvador i Joan Vilarrasa tots vidries de la vila de Mataró per temps de quatre anys" (ADB, Ll. XXI Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 81). "Font del Forn, a tres-cents metres del poble, en terres de can Reixac" (FV, núm. 1)
"Per una casa situada en despoblat anomenada el Forn" (AM, Cadastre del segle XIX, núm. 75) "nom de la casa: Casa del Forn, casa de peó, distancia sis-cents cinquanta passos, un habitatge" "Heretat denominada mas Vilar constituïda per la casa que li dona nom i una altra anomenada del Forn, llevant la riera de Collsacreu i de can Vilar. Pius Valls Feliu, any 1911.
"Del forn de vidre queda una petita part que fa de marge, la resta de pedra es va fer servir per fer la resclosa de Can Puigdemir a principis de segle i llavors va desaparèixer en una rierada l'any 1966-67" "Les feixes de Reixac, havien estat conreades per gent de can Calces o de cal Bruc., i altra gent del poble. Les feixes que porten aquest nom són situades darrere la font del Forn..." (LV, 100,
1275. Can Moreu
Latitud: 41.64708
Longitud: 2.52654
Alçada: 253 m
Trobem la casa molt a prop del camí que va del Xeremell a Coll Senís, entre Can Bòtil i can Pascol. A la façana no té cap número, però li correspon el 28 i és del quarter 1.
Descripció: Masia de planta quadrada situada al veïnat de Can Gras del Pou. Està formada per baix i dos pis, i la teulada és a doble vessant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Moreu com una casa de pagès, i tenia el núm. 28.
Història: Hi havia viscut en Martí Gras Torrent i la Maria Roses Bonamusa amb la seva filla Justa que es va casar amb en Josep Pons Gaspart.
Treballaven la terra, i tenien vaques i el bestiar clàssic de totes les cases, també tenien carro i cavall i feien paller.
La finca va ser comprada l'any 1918 per en Joan Abadal Cot de cal Frare i arreglaren la casa que estava en força mal estat, i l'any 1993 s'hi va obrir un restaurant amb el nom de La Font de can Moreu.
Diu la llegenda que tingueren en una ocasió un xai que batejaren de nom Romeu, nom que finalment queda com a nom de la casa, variant les consonants.
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-1888. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava de la vinya. En Martí Gras Torrent en tenia una en aquesta casa.
Entre els anys 1973 i 1985, hi van venir a estiuejar la família Domingo Durant.
"Jaume Gras (a) Moreu. Per una casa en despoblat anomenada can Moreu, núm. 28" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 53.
1004. Àngel l'
Latitud: 41.65225
Longitud: 2.49506
Alçada: 206 m
Diuen que era situada a sobre la volta del pont d'en Pradell molt a prop d'on hi ha el forn de ca l'Àngel. Descripció Aquesta casa per la numeració que tenia, havia de ser entre Cal Soquer i can Vador Martori. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat ca l'Àngel com una casa de pagès, i tenia el núm. 14, i era del quarter 4.
Història Entremig del Pont d'en Pradell i Cal Soquer hi ha el Forn d'obra de ca l'Àngel, i en un plànol de l'any 1860, al costat d'on senyalitzant el forn, també hi ha un altre punt sense nom que podria ser la casa. De tota manera no s'han trobat restes d'edificació.
"Possessió anomenada de l'Àngel, vinya de tercera, propietari Josep Martori (a) Àngel" (AM, cadastre del XIX, núm. 64)
"Josep (a) Àngel. Per una casa en despoblat anomenada ca l'Àngel núm. 14" "Petita heretat o casa de pagès avui derruïda popularment coneguda per ca l'Àngel o també Rectoria Vella, llevant-migdia Maria Pujol, ponent –nord Pau Pradell mitjançant la riera per ponent. Maria Pujol Pons any 1939 (RP, Ll.5, t.181, f.450) "El bosc de l'Àngel, possessió anomenada de l'Àngel, bosc de fagina de primera, propietari Josep Martí (a) Àngel "(AM, cadastre del segle XIX, núm. 64)"
1003. Ibeita ca l'
Latitud: 41.64816
Longitud: 2.51629
Alçada: 237 m
Situació: Masia del Veïnat de Can Gras del Pou, situada al costat de cal Ros. Tenia el núm. 17 i era del quarter 1.
Descripció: La casa és de planta quadrada. El cos principal està format per planta baixa i pis. A la façana sud-oest té un cos afegit d’una única planta, que era un antic estable. La teulada és a dues vessants i murs de pedra, i el volum és l’original. L’estructura de la casa conserva una volta catalana de maó pla de quatre punts amb els arcs directrius rebaixats, situada a l’antic celler de planta baixa.
L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat ca l'Albeita com una casa de pagès, i tenia el núm. 17.
Conreaven la terra de sota i darrere la casa, tot era de secà, i tenien poc bestiar. Ens han explicat que aquesta gent moltes vegades treballaven de nit. També cuidaven una vinya al Pla de Vidal, era la primera en començar el sot.
Història: Hi havia viscut en Josep Castanyé Casas i la Rosa Montsant Giralt amb el seu fill Josep, que es va casar amb la Remei Abadal Cot i tenien 2 filles la Francisca i l'Antonia. La Francisca es va quedar a la casa i es va casar amb en Miquel Catarineu Sauri i tingueren un fill de nom Josep.
Els últims anys que hi va viure en Josep la casa estava molt abandonada i cap a l’any 2005 la va vendre a l’Eva Parejo Gómez i el seu company que la va rehabilitar poc a poc, reconstruint alguns forjats, refent la teulada i dotant la casa dels serveis de llum i aigua.
Des del 2016 en són propietaris en Carles Acero i la Nandi Dorado Grillo que l’han acabat d’arreglar i des de llavors i viuen amb el seu fill Biel.
"Possessió anomenada de l'Albeita. Per una casa en despoblat, prop. Miquel Calls."
1019. Baleta can
Latitud: 41.64948
Longitud: 2.51687
Alçada: 247 m
Aquesta masia és una de les que trobem situades molt a prop del torrent del Sot del Pla de Vidal, al costat de can Rafel, avui can Munté. És del Veïnat de can Gras del Pou, ara no té número, però li correspon el 21 i era del quarter 1.
Descripció És de planta rectangular. En una fotografia de l'any 1910, podem veure a la seva esquerra, adossat a la masia una edificació que podrien ser les quadres i pallissa de la casa. Actualment només hi ha la masia. Té baix i pis, i teulada a doble vessant, i portal fet d'arc escarser adovellat i tres finestres de pedra amb llinda plana. A les pedres de sobre la porta hi ha gravat l'any 1787. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada amb el nom de can Calonet com una casa de pagès, i tenia el núm. 21. En l'actualitat està ben conservada.
Aquesta casa tenia terres al seu entorn que eren de secà i unes a la plana que es podien regar amb l'aigua del torrent del sot del Pla de Vidal, per mitjà d'una resclosa. A la banda de darrere la casa, l'últim masover que va viure a la masia cuidava 2 o 3 vinyes, que una part era per fer vi pel consum i l'altre en treia uns ingressos en vendre el raïm. Quan tenia poca feina, treballava en diferents activitats del bosc.
Història: Sabem que l'any 1885, en Pere i en Josep Puig Catarineu, van vendre la casa a Pere Aràbia Camps i la seva muller Maria Castanyé Maynou, que hi van viure uns anys amb el seu fill Pere. Després van marxar i va ser llogada a la família d'en Josep Teixidor Campàs i la Maria Bosch Llavina que tenien 5 filles, Francisqueta, Mercè, Consol, Clotilde, i Pepeta. Aquestes noies eren conegudes pel nom de les Baletes. Aquesta família sabia fer molt bé les puntes de coixí i llavors anaven a Arenys de Munt a vendre'n i en treien uns ingressos. L'any 1941, en Pere Aràbia Castanyé propietari de la finca, la va vendre als senyors Gilbert Utrillo Raymat i la seva senyora Pilar Malwehy Garriga, que hi venien a estiuejar, amb els seus fills, Rosa M., Marc, M. Antonia, Marta i Gilbert. Actualment, la casa és propietat d'en Marc Utrillo Gibert, que hi viu amb la seva parella M. Carme Arreciado Escudero que van tenir dos fills, Adrià i Martina.
En Josep Teixidor Campàs era un home que sabia tocar el timbal i durant un temps va acompanyar el Sr. Feliu Fugaroles Vilajuana que tocava el flabiol, en les sortides del ball de bastons, quan encara no tenien la música de coble. També va ser la persona que feia de recaptador de l’entitat Els Previsors de Vallgorguina, fundada l’any 1919, ell passava per les cases del poble que eren socis a cobrar el rebut de l’Entitat.
Molt a prop de ca l'Arbocer, hi ha un tros de bosc conegut per l'Artiga d'en Baleta, on havien arrencat els arbres per fer-hi vinyes i conreu. No sabem si podia tenir relació amb aquesta casa.
En Marc Utrillo i Gibert ha estat diverses vegades campió d'Espanya d'ala delta.
1020. Barrina can
Latitud: 41.65997
Longitud: 2.45964
Alçada: 178 m
És la primera casa del costat dret, una vegada hem passat el pont d'entrada a la urbanització la Baronia del Montseny. Era del quarter 3. La primitiva masia, ja fa uns anys va desaparèixer i en el seu lloc l'any 1957 s'hi va construir aquesta nova edificació. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada amb el nom de can Barrina com una casa de pagès, i tenia el núm. 18.
Sabem que l'any 1918 hi vivia en Ramon Rovira Cervera (a) Barrina i en Josep Rovira Prat. Més endavant trobem com a propietari en Pere Xemení Estany, que ven la casa l'any 1959 al Sr. Joan Bautista Thomas Roselló que era casat amb la Sra. Maria Rosell García, i van tenir un fill en Josep Antoni que es va casar amb la Sra. Dolors Gener Illa i van tenir dos fills Joan i Clàudia. Des de 1957, s'hi va construir una granja de gallines ponedores i també tenien porcs. Des d'aquest any fins al 1967 hi van viure com a masovers que es cuidaven de la granja, en Ramir Pinós Rabella amb la seva dona Maria Gras Xampeny alguns fills seus. A partir de l'any 1967, hi entren uns altres masovers que es dediquen a l'engreix de vedells i també tenien molts xais. L'any 2001 les naus de la granja es converteixen per a l'engreix d'ànecs fins que van plegar cap d'uns anys. Actualment, s'està condicionant per a poder tornar a tenir una granja d'ànecs. En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, aquesta casa pagava 3 lliures i 1 sou (CV)
L'any 1795, la casa Barrina va contribuir amb 15 sous per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).
"Heretat o mas anomenat can Barrina, nord, riera de Trenta Passes. Ramon Rovira Cervera – Josep Rovira Prat any 1918" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 202)
1051. Bòtil can
Latitud: 41.6461
Longitud: 2.52232
Alçada: 252 m
Masia situada a l'obaga del camí de Coll Senís que pertany al Veïnat de Can Gras del Pou. Ara no té número, però li correspon el 39, i era del quarter 1.
Descripció: És de planta rectangular i està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Bòtil com una casa de pagès, i tenia el núm. 39. Antigament, tota aquesta propietat era de la família Có que vivien al Clot. Conreaven les feixes que hi ha sota la casa i la gran del costat de la paret que es podia regar amb l'aigua d'una reclosa feta a la riera de Coll Senís i també d'una mina. A més de les feines de la casa, els homes anaven a jornal al bosc, i també havien menat una vinya al costat de cal Minaire.
Història: La casa la va comprar en Josep Alsina Masifern de cal Minaire al Sr. Có amo del Clot, i la va deixar com a dot al seu fill Rafael Alsina Monclús. De primer hi va viure la Maria una filla d'en Josep, casada amb en Joan Valls Mas, i tenien 2 fills en Joan i la Maria. Aquesta gent van viure un temps a cal Minaire i després anaren una temporada a can Bòtil fins que marxaren a viure a can Cinto. Llavors en aquesta casa a partir de l'any 1951 s'hi va quedar a viure uns anys el seu fill, Joan Valls Alsina que es va casar amb la Teresa Serra Masgoret amb la seva filla M. Teresa. L'any 1954 aquesta família van anar a viure a can Clarens.
Al marxar aquesta gent hi van venir a viure en Miquel Roig Anfrons i la Pepeta Clavell Gras que tenien dues filles, Pepita i Montserrat. Aquesta família marxaren del poble l'any 1961.
Després hi visqueren durant uns vuit anys, en Francisco Baquero Les i la Teresa Miguel Poza amb els tres fills Teresa, Elena i Jordi. Aquest home era castellà i anava a jornal amb una de les colles que feien feines del bosc i li deien "el Muchacho". Anteriorment, havien viscut uns set anys a can Ramon que hi feia de mosso. També havia anat amb el camió de la llet de Vallgorguina. Cap a l'any 1968 van marxar a viure a Sant Celoni. A partir de llavors ha estat llogada per diferents famílies.
Sabem que abans de la guerra hi van viure una temporada com a masovers en Sebastià Bosch Gras i la Teresa Campàs Pujades, amb els dos fills Maria i Josep, fins que anaren a viure al costat de can Paytuví.
Aquesta finca actualment és propietat de la Sra. Montserrat López Horta, que és vídua del Sr. Rafael Alsina Caballé.
1053. Bruc cal
Latitud: 41.65067
Longitud: 2.4978
Alçada: 207 m
Aquesta casa era situada entre cal Soquer, i la urbanització, can Puigdemir, al costat del torrent de can Calces i molt a prop de la carretera. Era del quarter 4.
Descripció: La casa surt documentada en el nomenclàtor de l'any 1859 amb el nom de can Calces i després es va dir cal Bruc. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogades dues cases de pagès amb els números 10 i 11, que es deien can Musachs i can Giravent.
Història: Cap a l'any 1920 ja estava amb les parets esquerdades, però encara hi van viure uns anys, en Joan Torrus Arañó i la Carme Salicrú Pignatel·li amb els fills Joaquima i Francesc, que havien tornat de l'Argentina on i van estar uns 17 o 18 anys. Llavors van llogar uns anys aquesta casa fins que marxaren a Sant Cebrià de Vallalta. El nom de can Calces, era perquè hi va viure la mateixa gent d'una casa amb el mateix nom del Veïnat de la Poca Farina.
Tenien molt poca terra a sota la carretera, que es regava amb l'aigua d'un safareig que servia per a rentar-hi la roba, També cuidaven un tros de terra al Pla del Forn, i l'home treballava a les feines del bosc.
Quan es va fer la urbanització de can Puigdemir, als anys 1970, aquesta casa ja feia temps que era en ruïnes i llavors va ser estimbada per fer-hi una petita depuradora. Tota la pedra i teula que es va poder aprofitar va ser portada a can Puigdemir per arreglar la casa quan feien els menjadors.
Arran de la carretera, al costat del torrent de can Calces, hi havia una pedra que es coneixia amb el nom de la pedra del molí o mur del molí. L'any 1986, es va netejar de matolls per veure que era, i com a resultat va aparèixer una petita paret que devia ser relacionada amb un molí antic. A la documentació que hem recollit del nostre poble, s'esmenta que antigament n'hi havien construït alguns molins.
Quan van fer obres a la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni als anys noranta, es va eixamplar i va desaparèixer aquest senyal i topònim.
1057. Caions can
Latitud: 41.6476
Longitud: 2.53259
Alçada: 275 m
Aquesta casa era situada a uns 35 metres del camí de Coll Senís al seu costat esquerre, molt a prop del sot del Torrentàs.
Descripció: Actualment, és en ruïnes només queden unes parets, i és envoltada de bosc, on abans eren feixes actualment hi ha pins. Era del veïnat de can Gras del Pou. En el Nomenclàtor de la província de Barcelona, de l'any 1860 no hi surt documentada, però en canvi en uns itineraris de l’Artur Osona de l’any 1888, la trobem amb el nom de can Joan Callons.
Tenia terres a tot l'entorn de la casa, les de darrere s'havien artigat i una bona part es regaven amb l'aigua d'una resclosa que hi havia al sot del Torrentàs. A sota la casa hi havia l'era per batre el gra, un safareig i una mina d'on treien aigua pel consum i regar altres camps.
Història: Va ser comprada per en Josep Massó Massó de can Nonell del Sot, l'any 1918, als Srs. Jacint Botey Domènech i Domingo Oms. Ara, aquesta finca és propietat de l'Antoni Palomé Alomà.
Hi havia viscut en Josep Oms Palomé i la Dolors Babot Basjuan. Durant la guerra civil un fill d'aquest matrimoni en Josep Oms Babot va morí a Gandesa el dia 5-11-1938. Era de la lleva del 26, i tenia trenta-tres anys.
En una altra època també hi havien viscut en Josep Fontanella Cuminal i la Dolors Ginestet Mas. Que un seu fill, l'Alfons Fontanella Ginestet també va morir a la guerra el dia 2-12- 1938.
Aquesta masia va ser tancada l'any 1935 aproximadament, perquè ja no hi vivien masovers i després els pastors que venien a Vallgorguina amb els remats, aprofitaven aquestes cases que no hi vivia ningú per a tancar-hi el remat a les nits."