Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1441. Tanca can
Latitud: 41.64475
Longitud: 2.51577
Alçada: 239 m
Casa de pagès situada a mà esquerra de la Riera de Vallgorguina, molt a prop de la gasolinera, concretament davant de Can Merino, i pertany al veïnat de Cal Serrador, té el núm. 18 i era del quarter 2.
Descripció: No és gaire gran i té la forma quasi quadrada. Està formada per baix i pis, i la teulada a doble vessant. Ha estat ampliada i reformada, i entre els anys 2019-20 tota la façana ha estat
arrebossada amb pedra. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Tanca com una casa de pagès, i tenia el núm. 19.
Es conreava la terra de sota la casa, collien blat i farratge, verdures per la casa, tenien bestiar, carro i cavall i feien paller. La plana de baix havia estat sembrada de mongetes tendres i dones del poble hi anaren a collir-ne, per a poder guanyar un jornal. Tenien un pou i dos safareigs per poder regar les terres. També tenien una vinya al Pla de Vidal que després es va conèixer per la vinya d'en Rafalet.
Entre els anys 1965-1975, la plana de can Tanca si van posar taules i bancs per seure entremig dels arbres i la gent que venia de la platja els caps de setmana i parava a dinar, pagant una entrada al propietari.
Història: Segons unes escriptures, aquesta casa va ser venuda per la Sra. Paula Torras Mussachs al Sr. Josep Tarridas Coll l'any 1844. En Josep era casat amb la Rita Rovira Cantallops, i tenien dos fills, Pere i Josepa. En Pere, va heretar la casa. Era casat amb la Rosa Coll Sibina que llavors eren masovers de can Pujades. Van tenir tres filles, Maria Pepeta i Emília. La Maria va mori de jove, i les altres dues germanes hereten la meitat de la finca cada una, quan va morir el seu pare. L'any 1924, l'Emília Tarridas Coll, ven la seva part a la seva germana. L'Emília era casada amb en Joan Salicrú Bosch hi vivien en aquesta casa on va néixer el primer fill, en Pepito, l'any 1927. L'any 1929 varen anar a viure a can Castellanet una casa del poble on es van estar fins a l'any 1945 amb els 4 fills que van tenir, Pepito, Rosa, Quimeta i Pepeta, i després anaren a viure a ca l'Emília.
La Pepeta Tarrides Coll es va casar amb en Joan Puig Ripoll i van tenir dos fills Miquel i Rosa. A partir de 1930 van viure de masovers a la casa del Clot. En Miquel es va casar amb la Joaquima Salicrú Plans i en aquesta casa hi van néixer tres fills, Mercè, Joan i Roser. L'any 1952 van deixar el Clot i s'estableixen a Can Tanca on ja hi havien viscut uns anys els pares d'en Miquel. En aquesta casa hi va néixer un altre fill, en Josep. Van estar-hi molt poc, ja que l'any 1953 aquesta família va deixar can Tanca i va anar a Arenys de Mar a la masia de can Cons. La Rosa Puig Tarrides, que era soltera es va quedar a viure a can Tanca sola, fins que va ser força gran i va anar a can Cons amb la família.
En Miquel va ser propietari durant uns anys de la casa de Can Saleres i de ca l'Emilia, que és de la família.
"Casa Tanca amb les terres unides, llevant la riera de Collsacreu, ponent-nord Marià Plana, nord, torrent. Emilia Tarrides Coll any 1890". (RP, Ll. 3, t.94, f. 314)
1466. Vador Martori can
Latitud: 41.65735
Longitud: 2.48942
Alçada: 200 m
És a sobre la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, entre el Sot d'en Martori i la masia de cal Tonedor. Tenia el núm. 15 i era del quarter 4.
Descripció: Masia de planta rectangular actualment en ruïnes, formada per baix i pis, i la teulada era a doble vessant. Tenia la porta i dues finestres amb llinda plana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Badó Martori com una casa de pagès, i tenia el núm. 15.
Aquesta masia tenia molt poca terra, només unes feixes a sota la carretera, que es podien regar amb l'aigua de la riera que des d'una resclosa feien anar a una bassa molt a prop dels camps. Collien verdures per la casa i una mica de menjar pel poc bestiar que tenien.
Història: Hi havia viscut un matrimoni que tenia tres fills, un que es va quedar a la casa i els altres dos vivien a les cases del costat ja desapareguda can Fidel i Cal Negre.
L'any 1918 es van vendre la casa i llavors hi vivien en Pere Oms Palaus i la Maria Travesa Coll amb la filla Joaquima que es va casar amb en Josep Salicrú Bosch de can Travesa, per aquest motiu tota aquesta propietat actualment és d'aquesta casa.
Quan va quedar la casa buida hi entraren de masovers l'Isidre Grau Queralt i la Maria Masferrer Call, que va tenir 5 fills, Josep, Martí Valentí, Montserrat i Jordi. Aquesta família i entraren a viure l'any 1928, i van deixar la casa l'any 1962. L'Isidre generalment treballava al bosc fent campanyes de carbó.
Al començament del camí que arriba fins a la casa, hi ha la Pedra del Bolet, ja que té aquesta forma. S'aguanta a sobre un peu de terra, que al llarg dels anys s'ha anat erosionant pel pas de les pluges i del temps.
"Casa del quarter 4t avui denominada Can Vador Martori amb una peça de terra plantada de suros i pins, llevant Pau Pradell, migdia Pau Pradell entremig la riera, ponent Fèlix Martorell, nord Joan Morell" (RP, Ll. 1, t. 4, f. 14)
1467. Vadoret can
Latitud: 41.64906
Longitud: 2.52661
Alçada: 277 m
És una mica més amunt de cal Frare, al costat del Sot de can Catarineu. Aquesta casa és del Veïnat de can Gras del Pou. Té el núm. 31 i era del quarter 1.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix i pis, i teulada a dos vessants. Des del carener una part de la casa és més alta que l'altre. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Badoret com una casa de pagès, i tenia el núm. 31. A sobre la porta d'entrada en una pedra hi ha gravat l'any 1798.
Les terres de cultiu que hi havia ara és tot bosc, conreaven unes feixes darrere la casa que era de seca i més amunt a sota Can Catarineu, hi havia una vinya on treien vi pel consum de l'any.
Història: Sabem que hi vivia en Martí Fornaguera Gurri, casat amb la Remei Escayola Camps i tenien 3 fills, Pere, Josepa i Elvira. En Pere es va quedar a la casa i es va casar amb la Quimeta......... No van tenir fills.
Can Vadoret tenia poca aigua i uns pouaires van animar en Pere a fer un pou on hi ha el Sot de can Nonell, darrera can Catarineu, seguint el camí que s'endinsa al bosc, i després de la primera formació rocosa al mig del Sot de can Nonell, hi ha aquest pou. Però hi va gastar molts diners i no va sortir aigua. Ara és al mig del bosc sense cap protecció cosa que comporta un perill important.
"Possessió anomenada d'en Vadoret. Per una casa en despoblat anomenada d'en Vadoret, núm. 31" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 47)
"Possessió anomenada d'en Vadoret, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 47).
1495. Pascol can
Latitud: 41.64762
Longitud: 2.52811
Alçada: 268 m
Última casa abans d'arribar al bosc sobre el camí de Coll Senís. És a la banda solella com la majoria de les altres cases que hi ha. El nom sembla ser una deformació de la forma Pascual. És del Veïnat de Can Gras del Pou. Té el núm. 29 i pertany al quarter 1.
Aquesta casa per unes referències que tenim sabem que era coneguda per can Vives, ja que hi havia viscut en Josep Vives Messeguer (a) Pascual, cap a l'any 1840. Més endavant aquesta família van anar a viure a Calella.
Descripció: La casa està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Pasqual com una casa de pagès, i tenia el núm. 29.
Història: Hi havia viscut en Martí Fabregà Vila i l'Antonia Bosch Teixidor, que tenien 5 fills, Joaquim, Ramon, Rosita Josep i Carme. En Joaquim es va quedar a la casa i es va casar amb la Mundeta Travesa Jubany que tingueren un fill en Martí i aquest es va casar amb la Pilar Gramuntell Pou que tingueren dos fills Martí i ......
A principis dels anys seixanta, els masovers d'aquesta casa van marxar del poble. Llavors des de l'any 1963 fins al 1985 can Pascol va ser convertit en una casa de colònies coneguda amb el nom de l'Esplai.
Les terres de l'entorn de la casa, eren de secà i les de sobre i sota el camí, es podien regar amb l'aigua d'una resclosa feta a la riera de Coll Senís. Més endavant van fer un pou. Collien blat i farratges, patates, mongetes i verdures per la casa. Tenien bestiar, i feien pallers.
En marxar els masovers, les terres les portaven gent del poble, en Josep Planells Coll, i en Josep Puigverd Rovira.
Darrere la casa hi havia la vinya d'on treien el raïm per fer el vi de l'any, actualment és tot bosc.
"Josep Vives (a) Pasqual. Per una casa en despoblat anomenada can Pasqual" (cadastre del segle XIX, núm. 137, PV).
1497. Duran can (ruines)
Latitud: 41.65145
Longitud: 2.48736
Alçada: 286 m
A la Solella de Pedra Gentil, al costat del camí, ara corriol que puja des del Pont d'en Pradell, i més o menys al mateix recta del dolmen, hi ha unes parets d'una casa o potser una barraca coneguda amb el nom de can Duran. Es coneix el Pla de can Duran i el Suro Gros del Pla d'en Duran al costat del camí del Corredor, a mà esquerra abans del trencall de Santa Eulàlia. Suposem que està relacionat amb aquesta casa.
1502. Casa en ruines de Sant Genis la
Latitud: 41.6483
Longitud: 2.48008
Alçada: 279 m
A uns 20 metres de Sant Genís, si seguim el camí de pujada, a l'esquerra, podem veure les ruïnes d'una casa que no s'ha pogut saber el nom.
1513. Rei cal (desapareguda)
Latitud: 41.64593
Longitud: 2.50077
Alçada: 220 m
Era a la part alta del Prat de la Blanca, a sobre el camí, que es va enfilant pel costat dret del sot i va cap a can Clarens passant per la propietat d'en Pere Sala Bosch. Actualment, només es veuen diverses parets al costat del camí que devien ser per aguantar les terres i a sobre hi havia la casa construïda. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat cal Rei com una casa de pagès i tenia el núm. 3. Era del quarter 3 Tenia les terres de conreu a sota mateix de la casa al mig del sot i també en el Prat de la Blanca (on hi ha la Depuradora), abans conegut pel Pla de cal Rei. Tota aquesta esplanada eren conreus, que podien regar amb l'aigua d'una mina coneguda per la Font de la Tarana, que encara es pot veure una mica més amunt d'on hi havia la casa. En Joan havia estat peó de la carretera de Vallgorguina i es cuidava d’arreglar els sots
i netejar les cunetes. Història: En aquesta masia hi havia viscut en Joan Bosch Coll casat amb l'Antònia Illa Font que tenien 4 fills Josep, Maria, Salvador i Pilar. Aquesta família van marxar a viure uns anys a Ca la Paula i després es van construir la casa a la carretera Nova 94 i van aprofitar molta pedra de la casa de pagès que potser ja estava en ruïnes. En aquesta nova casa del poble hi posaren el nom de la masia que havien viscut, Cal Rei. Els propietaris d'aquesta casa, bosc i terres de conreu i, també tenien una vinya a can Morell i un altre peça de conreu a can Clarens.
"Per una caseta anomenada cal Rei, núm. 3, Josep Bosch (Clarens)" (AM, Cadastre del segle XIX, núm. 9 PV (Cadastre any 1947, núm. 98, f. 100-1)
"El pla de cal Rei, peça de terra en el paratge anomenat pla de cal Rei, en el qual hi ha una casa derruïda anomenada cal Rei, nord-llevant-migdia Pere Sala, ponent Ramon Valls. Pere Bosch Nicolau any 1895" (RP, Ll. 5, t. 181, f. 451)