Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1479. Can Vilar
Latitud: 41.63693
Longitud: 2.50429
Alçada: 275 m
És a la banda sud del poble, molt a prop del Torrent del Sot Gran de Can Vilar, i arran d'on comença el bosc. Té el núm. 27 i era del quarter 2.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix i pis, i la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal és de mig punt adovellat i la finestra de la sala és conopial amb festejadors i una espitllera. A sobre la finestra del menjador hi ha una pedra clau amb la data de l'any 1562 i una rosa anagrama de la família Valls. A la façana principal hi ha un rellotge de sol i un altre a la cara de llevant. Al seu interior el terra de l'entrada és de pedra. Si pugem a la sala, totes les portes que van a les habitacions són d'arc de mig punt i en una hi ha l'any 1898.
L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Vilar com una casa de pagès important, i tenia el núm. 27.
Una de les característiques més notables d'aquesta casa és la seva torre de defensa de planta quadrada, que actualment està coberta per teula, però és evident que originalment s'acabava en terrat pla, possiblement guarnit de merlets o amb barana seguida d'espitllera. Aquest fet ho demostren unes gàrgoles que una representa un gos o llop, i l'altre un home vestit amb túnica i cinturó, que ara no tenen cap funció. Aquesta torre és al costat de ponent de la casa, i s'hi puja des d'una porta del primer pis de la masia. Al costat de migdia té quatre finestres, una de rectangular amb quatre pedres, i les altres tres són d'arc conopial amb decoracions diferents. A sota l'ampit hi ha espitlleres. A la façana sud hi ha una finestra d'arc conopial al 3r pis, a la façana oest, una finestra d'arc conopial al 2n pis, hi ha la façana nord, només hi ha espitlleres.
Història: Dels dos edificis, el més important és la torre, ja que a la comarca del Vallès Oriental no n'hi ha cap altre com aquesta. Per la seva tipologia i estructura respon a una torre romànica reformada al segle XV. Hi solia residir un cavaller, feudatari d'un senyor o del castlà d'un castell i servia per defensar l'hàbitat camperol.
En un cens de l'any 1362 en Vilar d'aquesta casa va pagar 13 sous i 9 diners com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella. (circular núm. 4 de l'arxiu Fidel Fita any 1960).
Can Vilar documentat en el fogatge de l'any 1380, circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita 1960.
El dia 16 de febrer de 1449, en Bertomeu Vilar va ser convocat a Palautordera per aconseguir l'abolició dels mals usos, arran del conflicte Remença.
L'any 1497 es va fer un altre fogatge a Vallgorguina i surt documentat en Vilar.
L'11 de juliol de l'any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Llunell va fer el fogatge del poble i trobem la vídua Vilar.
A l'entrada de la casa hi ha gravat l'any 1713, que segurament deu ser una reforma. En una de les fornícules de la sala hi ha la data de 1898.
L'Esteve Morera Vall, l'any 1766, es varen oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria, segons la casa.
Segons Antoni Pladevall El mas Vilar era un dumus o casa forta, és a dir una casa fortificada amb alou al seu voltant que tenia categoria jurídica especial, ja que els seus amos eren donzells o cavallers procedents de la pagesia alodial.
El primer que coneixem és el cavaller Bertomeu Vilar l'any 1458 i més tard trobem un nou cavaller en Joan Vilar que morí el 1528. Un altre Joan Vilar el 10 de juny de 1593, es va casar amb Paula Tries filla d'Antic Tries batlle natural d'Arenys de Munt i germana de Pere Antic Tries també batlle. En Joan Vilar va mori abans que la seva muller Paula, la qual sent vídua va fer testament el 1607. En aquests anys els Vilar tenien arrendat el mas a un francès anomenat Joan Cussachs que conreava les terres.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, l'Esteve Morera i de Valls va pagar 26 lliures i 17 sous.
L'any 1795, aquesta casa va contribuir amb 6 lliures per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95)
Hi havien viscut en Josep Terrades Caballé i l'Àngela Domènech Puigvert, amb els fills Salvador i M. Concepció. En Salvador es va quedar a la casa i es va casar amb l'Anastàsia Pou Font, i van tenir 5 fills, Pepet, Paquita, Teresa, Felicià i Angelina. En Pepet es va quedar a la casa i es va casar amb la Maria Camins Camins, i van tenir 3 fills, Josep, Salvador i M. Carme.
En Salvador va ser l'últim masover de la casa, i actualment hi viuen els mateixos propietaris
Aquesta casa tenia força terra de conreu, una part de secà i l'altre de regadiu, aprofitaven l'aigua del torrent a través d'una resclosa i podien regar força terra. També en el Gual de can Vilar n'hi havia un altre que portava l'aigua a una bassa per regar les terres de l'entorn. Sembràvem blat, farratge i menja pel bestiar, feien pallers i tenien carro i cavall. També sembraven verdura pel consum de la casa. Tenien vaques porcs vedells, gallines galls dindis, etc. Hi havia un corral que a l'hivern si tancava el remat dels pastors del Pirineu.
Durant la guerra de 1936, els amos de can Valls i can Vilar varen marxar o s'amagaren i llavors aquesta finca va ser confiscada pel comitè i ajuntament de Vallgorguina que hi tallaren arbres per donar feina a la gent i fer les obres del poble.
Al torrent de can Vilar a uns 300 metres de la casa hi havia una font que abocava l'aigua a un petit pericó, i safareig. Als aiguats que hi va haver l'any 1962 es va omplir tot de sorra. També entorn d'aquesta casa hi ha dos lledoners molt grossos.
"En Vila" (AACV, D0238. Cens de l'any 1362). "Documents sobre fogatges de Montclús i de Montseny (segle XIV) vers l'any 1380. "En Vilar" (ACA, Batllia General de Catalunya A-401, fogatges de l'any 1497). "La viuda Vilar" (Secció del Reial Patrimoni, fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII). "En Vilar" "1611. Joanna, Anna Casola, filla d'en Pere Casola masover de la casa del Vilar i d'Antiga Casola, muller seva" (ADB, Ll. I Bap Vallgorguina 1601-1604). "Vidi in vist dia 24 novembre 1635. Aquí estan assentats els confirmats per en Garci Gil Manrique bisbe de Barcelona fent visita en Vallgorguina. Jaume Llunell padrí d'Antoni Casola. Bertomeu Bellsolei padrí de Pere Casola" (ADB, Ll. I Cof 1601-1604). "10 març de 1725. Matrimoni fet per Joan Vilar fill legítim i natural de Diego Vilar pagès de Vallgorguina amb Paula Sura donzella filla legitima i natural de Geroni Sura pagès de Vallgorguina... Josep Vilar braser, cunyat de la dita Paula Sura per lo amor que vers aquella afronta com a cunyada... en plaer i satisfacció de sas legitimes... perpètuament sobre aquella peça de terra part vinya plantada i part boscosa situada a les vinyes dites de casa Vilar, afronta a sol ixent amb la peça de Bertomeu Clarens i a tramuntana amb honors de Maria Puig" (ADB, actes de censals any 1725, caixa núm. 47) "Llevadors de censos de les vinyes del Sot d'en Puig, format al primer de gener de 1787. Calmen les pensions a 11 de novembre. Josep Vilar fa tots anys 3 tt." (Actes de censals any 1725, caixa núm. 47). (LV, núm. 150, pàg. 13) "Can Vilar: Aquesta masia és una de les més interessants del Terme" (Núm. 50, pàg. 18)
1371. Can Puixic
Latitud: 41.65728
Longitud: 2.51012
Alçada: 294 m
Aquesta masia es troba al Veïnat de la Poca Farina, darrere de Can Virgili. Tenia el núm. 5 i era del quarter 1.
Descripció: És una construcció de planta rectangular, que en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, trobem catalogada la masia de Can Poxich com una casa de pagès i tenia el núm. 5. En altres documents també la trobem escrita amb la forma Puig Xic i Can Po Xic.
Consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. La finca no és gaire extensa, amb poca superfície entorn de la casa. Per això, els habitants llogaven terres a l'indret anomenat Replà, propietat de can Pradell. En deien els Horts de la Puixica. Can Puixic ha estat rehabilitada i ja no és com era antigament.
Història: al segle XVIII en aquesta casa hi vivien els avis de ca l'Enregollat, en Joan Castellar Vilà i la Josefa Reixach Deulofeu, amb els seus fills. L'any 1876 varen comprar la casa de Ca l'Enregollat per anar-hi a viure.
Sabem que a principis de l'any 1900, hi vivien en Joan Llavina Bosch i la Cecília Pujades Bosch, amb una filla que es deia Teresa. En Joan va ser alcalde de Vallgorguina en el període 1904-1906. També era propietari de la casa de la carretera Nova que es deia la Cooperativa, i d'un camp de conreu més avall de Cal Sord, ara urbanitzat amb un grup de cases adossades i una plaça. Hi passa el carrer Montseny.
L'any 1919, en Joan Llavina Bosch va ser promotor, juntament amb altres persones del poble, de la societat Els Previsors de Vallgorguina. L'any 1923 va ser una de les persones que va posar 500 pessetes per poder comprar la Sala, el local que tenia aquesta societat i que posteriorment van fer tancar (vegeu la Vall núm. 367 d'abril de 2012).
A la masia de Can Puixic, també hi va viure el matrimoni Miquel Barri Puig i la Teresa Mas Bertran que tenien dos nois Josep i Joan. En Joan es va casar amb la Cecilia Puigvert Rovira i tingueren un fill, Miquel Barri Puigvert. En el període de la Guerra Civil Espanyola, en Joan va ser cridat a files i no va tornar mai més. Va morir a la batalla de l'Ebre, a l'edat de vint-i-set anys.
Entre els anys 1944 i 1971, Can Puixic va ser habitada per la família Fontanella, en Ramon Fontanella Pujol i la Carme Pinós Campàs, amb els seus fills, Santi i M. Teresa Fontanella Pinós.
Més tard, la casa va ser comprada per en Ramon Gras Radó. Actualment, hi viu en Jordi Gras Salicrú, fill d'en Ramon, i la seva parella, Anna, l'han rehabilitat i actualment hi viuen.
1310. Ca la Paula
Latitud: 41.64472
Longitud: 2.50805
Alçada: 221 m
És la masia que trobem a l'esquerra al final del carrer de Mataró, abans d'arribar al camp de futbol. Té el núm. 69.
Descripció: Masia de planta rectangular formada per baix, pis i golfes, va ser ampliada i reformada. La coberta és a dos vessants desiguals, perquè hi ha un cos afegit que eren les quadres. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada amb el nom de can Xic Nonell com una casa de pagès, tenia el núm. 11, i era del quarter 2.
A la banda del darrere de ca la Paula hi havia una altra casa enganxada coneguda amb el nom de can Pau Patac. Es va cremar i va quedar en ruïnes i ja no es va reconstruir. Gent gran ens ha explicat que quan a ca la Paula van fer obres d'ampliació, es va aprofitar alguna paret d'aquesta casa i avui és incorporada a la masia de ca la Paula, diuen que es coneix per la teulada. En el nomenclàtor de l'any 1860 surt documentada amb el nom de ca la Viela, i era una casa de pagès amb el núm. 10, del quarter 2.
Ca la Paula tenia terres al costat de la casa, entorn de can Palomer i un tros al Forn, collien blat i farratge i viandes pel consum de la casa, també feien paller, i tenien bestiar. La vinya que cuidaven era al Pla de Vidal on treien vi pel consum de l'any. En Pepet anava molt a treballar al bosc, generalment a la colla de can Valls.
Història: En aquesta casa sabem que uns anys quan marxaren de la masia de cal Rei, hi havien viscut en Joan Bosch Coll casat amb l'Antonia Illa Font que tenien 4 fills Josep, Maria, Salvador i Pilar, i després es van fer una casa a la carretera Nova núm. 94 (cal Rei nom igual que la masia que havien viscut.)
Després es va conèixer amb el nom de ca la Paula, nom de la mestressa, Paula Bosch Sibina, però també li deien can Pere Boscatar, ja que el marit es deia Pere Reverter Tarrides i tenien 3 fills, Josep, Rosa i Joan. En Joan es va quedar a la casa i es va casar amb la Maria Alomà Tarrides que tingueren 6 fills, Pepet, Jaume Rosita, Pepeta Carme i Maria. En Pepet, va continuar a la casa i es va casar amb l'Antònia Vilà i Riera i van tenir tres fills, Jaume, Lluís i Montserrat. Actualment, hi viu la Montserrat i l'Esteve amb la seva filla Lídia.
En Jaume Reverter Alomà, fill d'aquesta casa, era de la lleva del 38, va haver d'anar a la guerra i morí el dia 08-06-1938, al poble de Loeches, al front republicà quan tenia vint-i-un anys.
Passat la casa, hi ha la riera de can Vilar, on abans hi havia una passera coneguda amb el nom de ca la Paula. Quan es va urbanitzar el carrer de Mataró l'any 1960, el camí des de can Mario passava pel costat de la riera i fins i tot en algun tros pel mig fins a arribar al camp de futbol. En fer les obres del carrer, el camí es va modificar per on passa ara i s'hi va construir el pont actual.
1033. Can Blanc
Latitud: 41.64602
Longitud: 2.50856
Alçada: 220 m
És a la part de baix del carrer de Mataró al costat de cal Nunci i molt a prop de la Riera de Can Vilar. Actualment, té el núm. 42, i era del quarter 2. Masia de planta rectangular formada per baix i pis. Té la teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Hi ha dues finestres de pedra amb llinda plana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Blanch com una casa de pagès, i tenia el núm. 2. En aquesta casa hi havia terres de conreu al seu entorn, al Turó, ara edificat i el Prat de la Blanca, de primer dit el Pla de cal Rei, on ara hi ha la depuradora. Aquest prat abans de ser plantat de plàtans era conreu, i es regava amb l'aigua d'una mina coneguda amb el nom de font de la Tarana, que hi havia al costat del bosc.
A més de conrear les terres l'home feia de negociant de bestiar, principalment de porcs i també havien tingut vedells.
Les primeres referències que hem descobert de la casa són de l'any 1611, per la mort d'Eulàlia Barri, filla de Joan Barri (a) Blanc. L'any 1638 va ser batejat per Josep Prat, prev., vicari de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, Joan Pere Blanch, fill de Joan Blanch. L'any 1874, en Pere Barri i Moixí, va comprar la casa a Manuela Comas Barrera i Juan Clarens Comas. L'any 1890, en Josep Sala Martori, casat amb la Josefa Pou Cervera, va comprar la casa a Pere Barri Moixí i Juan Barri Minuart, juntament amb La Peça d'en Blanc (Turó) i el Pla de Cal Rei (Prat). Van tenir tres fills, Francisca, Joan i Josep. En Josep treballava de pagès i hereta totes les propietats, i es va casar amb la Mercè Bonamusa Riera i tingueren dos fills, en Salvador i la Carme. En Salvador es va casar amb la Carme Flotats Subirà i va tenir tres filles: Mercè, Lluïsa i Carme Sala Flotats, que eren els propietaris de "El Turó"", ara Urbanització Can Blanc.
La Carme es va casar amb en José Gárriz Larumbe i va tenir una filla la Mercè Gárriz Sala i es va casar amb Josep Comas Farguell. I van tenir dos fills Laia i Òscar.
Actualment, la Mercè és la propietària de la casa de can Blanc i des de l'any 2007 també de cal Nunci per compra feta al Sr. Josep Tramunt i Ferrer.
Al començament del camí del Replà, al costat del marge fa anys hi havia el Suro d'en Blanc, just on passa la línia que separa el nostre terme d'Olzinelles.
En època de la dictadura d'en Primo de Rivera, quan es va fer tancar la Sala de Dalt, en el pati d'aquesta casa, s'hi havia fet ball amb gramòfon.
""Avui dia 8 d'octubre de 1611 òbit d'Eulàlia Barri filla de Joan Barri alies Blanch (Ll. XXXIII Òbits Vallgorguina-Vilalba 1601-1645). El 26 de desembre de 1638 va ser batejada per Josep Prat, prev., vicari de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, Joan Pere Blanch (ADB, Ll. I cap Vallgorguina 1601-1604) Peça d'en Blanc, propietat de Josep Barri (a) Blanc, cereals i erm (AM, cadastre del segle XIX, núm. 2 PV) també, peça d'en Blanc secà, ponent la riera del Sot dels Albons, ponent el carrer de can Vilar, nord la riera de Vallgorguina (cadastre de l'any 1943, vol II núm. 142, f, 65-1-2) Peça de terra d'en Blanc, llevant-nord la riera de Vallgorguina, mas Có, migdia Ramon Valls, ponent Joan Travessa per camí (RP, Ll. 5, t. 181, f. 453) (1)
1105. Can Clarens
Latitud: 41.64284
Longitud: 2.49837
Alçada: 303 m
Aquesta masia és a la part alta de la Solella de Can Clarens i darrere hi ha la muntanya de la Puig. Té el número 4 i pertany al quarter 3. La data més antiga que coneixem és la de l'any 1650.
Descripció: De planta rectangular, té el portal i tres finestres amb llinda plana i està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. A la llinda de la finestra hi ha l'any 1776. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Clarens com una casa de pagès, i tenia el núm. 4. Al voltant de la casa hi havia força terra de conreu la majoria de secà. Collien blat i farratge, feien pallers i tenien carro i cavall. Diferents trossos de terra, eren conreats per gent del poble, que també i tenien diferents vinyes que menaven altres parcers.
Història: En els anys vint en aquesta casa hi havia viscut de masovers la família d'en Josep Fontanella Cuminal i la Dolors Ginestet Mas amb els fills Alfons, Pepito, Maria i Quimeta que a principis dels anys trenta van anar a viure a la Villa Maria del carrer de Mataró.
Des de l'any 1939, hi van viure com a masovers en Celestí Serra Romeu i l'Emília Masgoret Prats. Que tenien tres filles, Maria, Teresa i Laura. La Teresa quan ja era casada, a partir de l'any 1954 hi vingueren a viure amb el seu marit, en Joan Valls i Alsina, i la seva filla M. Teresa, que fins llavors vivien a Can Bòtil. L'any 1968 aquesta família deixaren la casa, i ja no hi va haver més masovers que portessin les terres.
Acabada la guerra aquesta casa la va comprar un home molt ric que es deia Alfons Doncel que tenia per companya la Sra. Balbina Sabater Serra. Aquest home va fer diverses obres i pous de molta fondària per a buscar aigua. L'any 1952 s'hi va fer la piscina.
Aquest senyor l'any 1960 va col·laborar amb l'ajuntament quan es van fer els ponts de can Clarens i ca la Paula i la paret del carrer de Mataró. A partir de l'any 1962, es va obrir la carretera actual des del carrer de Mataró fins a la casa. Abans el camí passava per un altre lloc i era un corriol o un camí de bast.
Actualment, la masia de can Clarens, és una casa de turisme rural i colònies des de l'any 1986.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, l'Esteve Clarens pagava 3 lliures i 6 sous.
"Clarens-Masset 27 setembre 1650 en l'Església Parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per Antoni Fogueres son estat esposats Antoni Clarens fill d'Antoni Clarens també pagès i d'Elisabet muller seva, amb Margarida, donsella, filla legitima i natural de Josep Masset, ferrer de Sant Celoni, i de Paula" (ADB, Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg.7)
"Puig-Clarens. Avui que comptem 28 de gener 1686 font dispensar en l'Església de Sant Andreu de Vallgorguina conforma mana al matrimoni que contragueren Bernat Puig fill legítim i natural de Jaume Puig i de Maria d'aquella muller casat amb Maria Clarens donsella filla legitima i natural de Salvador Clarens i de Maria muller sua... feren capítols matrimonials, fets per mas de rector i esposada pel vicari Vicenç Esglésies pvre., de la dita església" (Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, Pàg. 46)
"Possessió anomenada de can Clarens, vinya de tercera. PV Possessió anomenada d'en Clarens, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 66).
1289. Cal Nunci
Latitud: 41.64624
Longitud: 2.50877
Alçada: 220 m
Aquesta casa no podem considerar-la una masia. Era al carrer de Mataró, al costat de llevant i una mica darrere de can Blanc per la seva cara nord. Estava en força mal estat i ha estat enderrocada aquest any 2021. Tenia el núm. 4 i era del quarter 2.
Descripció: L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada amb el nom de can Pol i tenia el núm. 3.
Història: Havia estat propietat de Pedro Barri Moix i l'any 1874, la va comprar la Manuela Comas Barrera i el seu marit Joan Clarens Vila, que tenien un fill, de nom Joan. Després va ser comprada per la Josefa Caballé Busquets, que la va vendre l'any 1908, a Vicenç Catarineu Pons. Aquest home era casat amb la Maria Teixidó Campàs, i tingueren dos fills Lluís i Jaume. En Jaume va continuar a la casa i es va casar amb la Paquita Tarridas Barri i tingueren un fill l'Esteve, que era solter, i quan va morir, va deixar la casa a Josep Tramunt Ferrer i, l'any 2007 va ser comprada per la Mercè Gárriz Sala, que d'aquesta manera va engrandir la finca de can Blanc de la seva propietat.
Es coneix amb el nom de cal Nunci perquè l'home, segurament en Vicenç havia sigut agutzil i nunci del poble. Quan en Jaume Catarineu Teixidor es va casar amb la Paquita Tarrides Barri, filla de cal Peix, aquesta casa també va ser coneguda per ca la Peixa.
L'any 1795, l'Isidre Vila dit Pol, va contribuir amb 6 sous, per a formar en cos de Miquelets, (Guerra Gran 1793-95)
La gent d'aquesta casa tenia molt poca terra de conreu i cuidaven d'una vinya situada a l'obaga de la serra d'en Carcassès d'on treien raïm per fer el vi per l'any. En Jaume generalment treballava al bosc.
L'any 1923 al pati s'hi havia fet ball amb música de gramòfon
"Vicenç Vila (a) Pol. Per una casa en despoblat anomenada can Pol" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 134, PV)
1452. Can Tomàs
Latitud: 41.64573
Longitud: 2.51015
Alçada: 227 m
Es troba entre la riera de Vallgorguina i el Turó de Can Tomàs, darrere les cases de nova construcció del carrer Turó de can Blanc. Actualment, no té número, però li correspon el 12 i era del quarter 2.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix, pis i unes petites golfes. La teulada és a dos vessants, una més llarga que l'altre i te la porta d'arc escarser. Hi ha un rellotge de sol a la façana Actualment està ben conservada.
No es pot veure, des del carrer de Mataró, perquè hi ha un talús de terra i ara les cases de nova construcció. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Tomàs, com una casa de pagès, i tenia el núm. 12. Hi havia terres al seu entorn i collien blat i farratge, menjar pel bestiar i verdura pel consum de la casa i feien paller. A la part alta de davant de la casa hi havia diverses vinyes que cuidaven gent del poble.
Història: Els últims masovers que hi van viure, eren en Josep Barri Martori i l'Àngela Coll Puig amb la filla, Adela. L'any 1932, varen marxar a viure a cal Soquer. En Josep (a) Tet a les eleccions de l'any 1931, conegudes per les eleccions de les "Estaques", no el deixaren votar.
La casa era d'en Jaume Vilar Musachs, de cal Tallador i quan era el president del Comitè, de Vallgorguina, durant la guerra, hi va fer amagar a Mn. Narcís fins que l'acompanyaren fora del poble.
A principis dels anys quaranta en Jaume Vilar, la va vendre al Sr. Francesc Salvador Heras, casat amb la Maria Sayol Redondo que tenien 2 fills l'Arnald i l'Alba. Aquesta gent hi venien a estiuejar i vam ampliar i restaurar la casa tal com podem veure avui. En Francesc era representant de la casa de perfums Floid i quan es feia la festa de les pubilles sempre regalaven diferents perfums. Aquest home va fer un llibre de poesia l'any 1947, que es diu Vallgorguina primera ofrena.
Cap a l'any 1966, aquesta casa la va comprar en Carles Tusquets Terrat i la Mercè de Llinars i de Sala, que hi va venir a estiuejar durant uns anys, fins que la van vendre l'any 1998, al Sr. Jesús Castellar del Rio, i la M. Rosa Prim Salguera, amb les dues filles, Laia i Cristina. Després l'any 2006 es va tornar a vendre a Xavier Gil Cidoncha i la Núria Coll Pons, amb les seves filles, Marina i Laia. La Núria ha estat uns anys directora de l'Escola Vallgorguina i viuen a la casa. En aquests moments tornar a estar en venda.
1462. Can Travessa
Latitud: 41.64647
Longitud: 2.50866
Alçada: 218 m
És la primera masia que trobem a mà dreta entre el carrer de Mataró i la riera de can Vilar, casa núm. 1 del quarter 2, i ja surt documentada l'any 1628.
Descripció: Masia de planta rectangular, formada per baix i pis i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Té portal amb arc escarser adovellat i una finestra amb llinda plana. Ha estat ampliada per la banda del darrere, on si va construir una habitatge. A la llinda sobre la porta hi ha gravat l'any 1787. En el Nomenclàtor de la província de Barcelona, de l'any 1860, trobem catalogada can Travesa com una casa de pagès, i tenia el núm. 1.
Aquesta casa conreava les terres del seu entorn, i unes que tenien al Sot del Pla de Vidal que eren regades amb aigua de la riera que era recollida per mitjà d'una resclosa. Collien blat, farratge, menjar pel bestiar i verdures pel consum de la casa, feien pallers i també tenien carro i matxo. Com a moltes cases, quan no hi havia feina al camp, anaven a fer jornals al bosc, tallant arbres, fent carbó, etc. En Conrat, molts anys havia estat matador de porcs.
Són propietaris d'una bona extensió de bosc, on hi havia una part de les vinyes del Pla de Vidal, que tenien arrendades a gent del poble a parts, i ells també en menaven una d'on feien vi pel consum de la casa. També és de la seva propietat, la masia de can Vador Martori, amb les seves terres i bosc, que tenien arrendada, ara en ruïnes.
Història: El nom de la casa bé del cognom de la família, de tota manera a les escriptures surt documentada travessa amb una sola essa. Hi vivia en Josep Salicrú Castañé casat amb l'Antònia Travessa Alsina que tenien dos fills, la Maria i en Joan. En Joan es va casar amb la Maria Bosch Coll i van tenir quatre fills, Josep, Joan, Pilar i Enric. A la casa si va quedar en Josep que es va casar amb la Joaquima Oms Travessa i tingueren tres fills, Pere, Àngela i Ferran. L'Àngela es va quedar a la casa i es va casar amb en Conrad Catarineu Cama i tingueren dos fills Concepció i Josep.
En Josep Salicrú Bosch va ser alcalde de Vallgorguina del 1922-1923. Durant el seu mandat es va començar a arreglar la casa del costat de l'ajuntament que havia de ser la habitatge del mestre. També va ser el primer president de la societat els Previsors de Vallgorguina l'any 1919.
En Pere Salicrú Oms, havia estat jutge de Pau, regidor de l'ajuntament, i també participava molt en l'organització de les Festes Majors, Va ser molts anys la persona que feia d'apuntador quan es feia teatre i era un gran ballador de sardanes i una de les poques persones que sabia comptar-les. Era solter.
L'any 1981 va ser el primer president de la Junta Gestora de l'Associació Cultural Vallgorguina.
"Per una casa en despoblat anomenada can Travessa núm. 1, propietari Joan Travessa Alzina" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 131, PV) "27 d'agost de 1628, font batejat per mi Antoni Fogueras, pvre, rector de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, Antoni Travessa, fill de Joan Travessa i la seva muller Maria Joanna Travessa" (ADB, Ll. I Bap Vallgorguina 1601-1604) "Travessa Morell avui dimarts dia de carnestoltes 9 febrer 1655 en l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per mi Francesc Cendra vicari son estat esposat Antoni Travessa pagès de la present parròquia fill de Joan Travessa i de Maria, amb Teresa donsella filla legitima i natural de Joan Morell i de Maria vivents tots en la present parròquia, de Sant Andreu de Vallgorguina" (Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg. 10)
L'any 1777, va ser nomenat regidor de Vallgorguina, l'Antoni Travesa d'aquesta casa. (document 0008 ACV)
"Llevador de censos de les vinyes del Sot d'en Puig format al primer de gener de 1787. Calmen les pensions a 11 de novembre. Anton Travessa fa tots anys tt." (ADB, actes de censals any 1725, caixa núm. 47)
Joan Salicrú Travessa Josep Joan Pilar i Enric
Maria Bosch Coll
Josep Salicrú Bosch Pere, Àngela i Ferran
Joaquima Oms Travessa
Conrad Catarineu Cama Concepció i Josep
Àngela Salicrú Oms.
1048. Can Botella del Solell
Latitud: 41.64963
Longitud: 2.50971
Alçada: 233 m
És al mig de la Solana, a pocs metres del nucli urbà. A la façana al costat de la porta hi ha la placa del Quarter 4, i és la casa núm. 1.
Descripció: És de planta rectangular. A la finestra del menjador, gravat a sobre la pedra de la llinda, hi ha la data de 1788 i el nom de Givert Salvado Toras, que podria ser el propietari, constructor de la casa. Té 5 finestres de llinda plana i la porta i una altra finestra amb la llinda de tres pedres. Està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Botella com una casa de pagès, i tenia el núm. 1.
Història: Per documentació sabem que la casa era de l'Antoni Torras i Aràbia casat amb la Francisca Anfrons Bertran, i l'any 1850 la va heretar la seva filla Magdalena Torras Anfrons i quan aquest va morir, el seu marit Antoni Palomé Ayet i Bonamusa, que tenien 3 fills, Josep, Joan i Joaquim. Llavors la va heretar en Josep Palomé Torras que es va casar amb la Magdalena Massó Pradell. En Josep Palomé va vendre la casa el dia 14 de gener de l'any 1931 al Sr. Jaume Mora Musachs.
Llavors la casa va ser llogada per en Jaume Forners Bosch i la Justeta Pons Pujades amb les seves dues filles Assumpció i Paquita i acabada la guerra aquesta família es van exiliar a França.
Al marxar aquesta gent i vingueren a viure els seus propietaris que fins llavors estaven de masovers a can Ricós. En Jaume Mora Musachs, vivia amb el seu fill Joaquim Mora Pujades que era casat amb la Lluïsa Alomà Reverter i tenien 2 fills en Josep i l'Assumpció.
En Josep Mora Alomà es va casar amb la Maria Alsina Cros i tingueren dos fills Jaume i Joan. En Josep va continua treballant en les feines de la casa i també anava al bosc a fer jornals.
En Jaume Mora Musachs va comprar diferents terres de sota la casa i engrandiren la finca. Tenien bestiar, i aviram pel consum, collien blat, i farratges, feien pallers i les terres de sota la casa eren de regadiu, gràcies a un pou i safareig. També havien conreat un tros de terra al Pla del Forn. i també tenien una vinya al Pla de Vidal. A la part baixa on hi ha el Sot d'en Puig, hi havia una feixa força gran de secà que era sembrada generalment de civada.
En Jaume Mora Musachs va ser una de les persones que va posar 500 pessetes per poder comprar el local que tenia la societat els Previsors de Vallgorguina l'any 1923.
Aquesta família l'any 1971 va plegar de fer de pagès i anaren a viure a Mataró. A partir de llavors les terres es van llogar a altra gent del poble fins que algunes ja van quedar ermes.
En Jaume Forners Bosch va ser del Comitè Local de Vallgorguina durant la guerra, i president del sindicat agrícola dels Rabassaires. La Justeta Pons Pujades va participar en les famoses eleccions de les estaques l'any 1931.
En aquesta casa durant la guerra hi van viure refugiats que llavors hi havia al nostre poble, fins quan va acabar la guerra.
La Magdalena Anfrons Oms tenia una vinya a can Botella que va ser afectada per la fil·loxera l'any 1885-88.
Actualment, la masia és habitada i està en bon estat de conservació.
L'Assumpció Forners Pons, quan ja vivia a França, va escriure aquesta poesia dels records i vivències que havia viscut de petita en aquesta casa.
Era una casa blanca molt blanca;
cada any emblanquinada
es deia can Botella del Solell.
Estava arrambada a una terrera
i donava de cara a migdia.
Darrere ella hi havia un turó
amb un roure centenari vetllant sobre la teulada.
Aquesta casa és on jo havia nascut,
és la casa de la meva infància.
Hi vaig passar els dies més feliços de la meva vida
mirant cada nit estrellada dels estius.
Al seu costat hi havia un bosc,
ple d'alzines, estepes i poliol,
els camins que el travessaven els coneixia per cor
i aquelles olors delicioses no les he oblidat mai.
Cada any les orenetes venien a fer el niu,
l'era semblava un camp de meravelles,
com un ball d'infants i de sardanes,
era una alegria incomparable...
D'aquest país una nit de gener me n'allunyà.
Una nit, trista i freda, plena de silenci.
No hi havia estrelles ni alegries.
Aquella nit, el camí llarg de l'exili va començar.
Mentre la mare em cridava: fes via!...
vaig pujar les escales corrent.
Davant del meu llit de fusta de pi,
agenollada, els ulls plens de llàgrimes,
vaig vessar la manta de color rosa.
Jo sabia bé que no tornaria mai més!
Era una casa blanca, molt blanca.
Cada any emblanquinada amb calç.
Avui m'han dit que és encara tan blanca
i que es diu com sempre Can Botella del Solell.
Possessió anomenada d'en Botella situada al Turó de la Vaca. Per una casa en despoblat anomenada can Botella, núm. 1, propietari Ramon Torres (a) Botella"" (AM, Padró general de riquesa rústica any 1918, núm. 157, f. 157)""Peça de terra vinya en el paratge denominat d'en Botella, anant cap aOlzinelles"" (Escriptura de divisió de béns, any 1949).
1350. Can Planells
Latitud: 41.64781
Longitud: 2.51694
Alçada: 229 m
És al mig de la plana on hi passa el Torrent del Pla de Vidal per la banda de ponent i la Riera de Coll Senís enfront de la casa. Pertany al Veïnat de Can Gras del Pou també dit de can Planells. Te el nº 24 i era del quarter 1.
Descripció: Ha estat ampliada i modificada amb noves construccions al seu costat i ha perdut la seva fisonomia com a casa de pagès. De la porta principal conserva els brancals de pedra a cada costat. Hi ha un rellotge de sol a la façana. En una pedra dins de la casa diu: Pau Planells any 1781. A l’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat can Planells com una casa de pagès, i tenia el nº 24.
Història: Hi havia viscut en Pau Campàs casat amb la Rosa Calls. Van tenir un fill, en Joan que es va casar amb la Maria Planells i va néixer en Francesc que es va casar amb la Carme Pradell Castañé i van tenir 2 fills, Miquel i Teresa. En Miquel Campàs Pradell es va casar amb la Maria Bosch Pujades i van tenir tres fills, Pepet, Martí i Carme. Després en Martí es va casar amb la Rosa Gol Maduell i van tenir 3 fills, Josep, Maria i Francesca. En Pepet i la Carme eren solters.
Tenien terres a l’entorn de la casa, al Sot de Salou i també tenien una peça al Pla de Vidal. Sembraven hortalisses pel consum de la casa, collien blat i farratge, i menjar pel bestiar i feien paller. Al costat de ponent de la casa hi havia un safareig on si feia arribar l’aigua que treia una sínia situada al costat del torrent del Pla de Vidal. D’aquest torrent també recollien aigua d’una resclosa que servia per a regar els camps.
En Martí molts anys de la seva vida va treballar de paleta, primer amb en Salvador Bosch Alsina i després es va plantar ell com empresari.
La Carme li agradava molt fer figures de fang, en sabia i a més n’ensenyava al jovent del poble que volia fer-ne.
A la riera de Coll Senís on comença el Camí de cal Cucut i del Pla de Vidal, hi havia la passera de can Planells, fins que si van posar els tubs actuals que fan de pont.
L’any 1795, l’Isidre Planells va contribuir amb 5 sous per a formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95)
La data més antiga que coneixem que ens parla de gent d’aquesta casa, es la de l'any 1607.
“30 de novembre 1607, Hieroni, Andreu, Pere Planells fill de Pere Planells bracer de dita parròquia font batejat per mi Miquel Sala vicari de Vallgorguina” (ADB, Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, pàg. 61) “Item mes vuy que contam 4 octubre del sobredit any de la nativitat del nostre senyor Deu Jesuchist 1623, en la present església de Sant Andreu de Vallgorguina, per mi Jaume Sabater curat fou batejat Antoni Francesc Planells, fill legítim i natural de Joan Pau Planells i de moler, foren padrins Anton Carcases fill de Jaume Carcases i padrina Margarida Olivella donsella” (Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604 ) “Planells-Pou 30 novembre 1648 en l’església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per Joan Fageda son estat esposats Francesc Planells pagès de dita parròquia fill de Joan Pau Planells i de Beneta muller seva, amb Maria donsella filla legitima i natural de Pau Pou pagès de la parròquia de Sta. Maria de Palautordera” (Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg. 4) “13 març 1770 en les fonts baptismals de l’església parroquial de Santa Maria de Vilalba Sa Serra sufragània de Sant Andreu de Vallgorguina per mi Bonaventura Tolosa pvre. font batejada, Maria, Eulàlia i Antonia, filla legitima i natural de Isidre Planells Pou bracer i de Rosa Planells, conjugues, padrins Francisco Grau pagès de la present parròquia de Vallgorguina i Eulàlia Plana i Armengol muller de Joan Plana de dita parròquia” (ADB, LI. VIII Bap Vallgorguina-Vilalba 1763, pàg. 38) “Partida can Planells, vinya de tercera, migdia riera de Coll Senis” (AM, cadastre any 1943, vol. I, nº 31, f. 32-2)