Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1205. Cal Llop
Latitud: 41.65207
Longitud: 2.50859
Alçada: 259 m
Casa del Veïnat de la Poca Farina, unida per la banda de ponent, a Can Bordes, amb qui comparteix l'era. Aquestes dues cases, antigament, podrien haver estat habitatges d'amos i masovers. Té el núm. 2, i era del quarter 4. El nom actual de Can Llop no se sap d'on ve.
La masia és més petita i més estreta que can Borde, però una mica més alta. A la façana hi té la porta d'entrada i dues finestres que conserven l'estructura antiga, amb llindes i brancals de pedra plana. La casa consta de baix i pis, així com de diverses dependències annexes, amb dues finestres més de llinda plana. La teulada és a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada com Can Miquel Paytuví i era una casa de pagès, amb el número 3.
Sabem que la família Sala Sala va comprar Can Bordes a principi del segle XX, i al cap de poc, també devia comprar Can Miquel Paytuví, ja que fins a l'any 1974 va ser de la seva propietat. Durant molts anys aquesta casa es va fer servir com a cort per al bestiar. Les terres de conreu d'aquesta casa quedaven a sota l'era cap a la banda esquerra fins a tocar a la Solana. També li pertanyien les dues feixes que quedaven darrere les dues cases i, on ara hi ha una pineda, abans hi havia una vinya de la seva propietat. Amb la compra de la casa per part de Pere Sala, totes aquestes terres van passar a can Bordes. L'any 1974, en Joan Sala Lamiel va vendre aquesta casa a Enric Hernández Roig i Montserrat Nuviola Callís, que actualment n'és la propietària. Aquest matrimoni va tenir 5 filles: Mireia, Clara, Berta, Margarida i Caterina. En les escriptures de compra de la casa s'hi troba el nom antic de Can Joan Paytuví, que podria ser un fill d'en Miquel.
1267. El Molí Nou
Latitud: 41.67098
Longitud: 2.47945
Alçada: 157 m
En buscar informació per fer la fitxa del Molí Nou, hem contactat amb algunes persones que hi havien viscut de petites que han explicat com era aquesta casa.
Amb els records d'aquestes persones i les dades recopilades en diversos documents de l'arxiu de l'Associació Cultural Vallgorguina hem aconseguit completar i publicar aquesta fitxa.
També adjuntem la transcripció d'un document referent a la construcció del Molí i a les diferents persones que, fins al seu tancament, hi varen viure fent de moliners.
Aquest document ha estat trobat per Josep Ayats i Eduard Claver, membres del grup de recerca de Santa Maria de Palautordera, als quals volem agrair que ens hagin donat una còpia per a l'Arxiu i també per deixar-nos-el publicar.
Podreu veure que algunes dades apareixen esmentades en els dos reculls.
Situació: La casa i el molí eren a l'actual polígon del Molinot, arran de la riera de Vallgorguina, just on ara hi ha la discoteca. Tenia el núm. 26 i era del quarter 3.
Descripció: Era una casa de pagès força gran que tenia 4 departaments on vivien diferents persones. A la part baixa, també hi havia un molí fariner.
En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, el Molí Nou hi surt catalogat com una casa de pagès, amb el núm. 26.
Per fer anar el molí calia la força de l'aigua la qual s'obtenia de la riera de Vallgorguina mitjançant una resclosa que es trobava molt a prop de can Pradell de Baix. A través d'un rec, l'aigua era portada a una bassa situada al costat del molí, i d'allà anava per un tub que la feia arribar, amb la força necessària, al mecanisme que feia rodar la mola. Després, l'aigua tornava a la riera.
Més avall de can Pradell de Baix hi havia una passera que travessava la riera de Vallgorguina i una altra per sobre del rec que portava l'aigua al molí. La gent hi passava quan anava al Molí Nou o a Palautordera. Aquest molí va moldre blat fins a l'any 1949.
Al voltant d'aquests habitatges hi havia terres que eren conreades per la gent que hi vivia. En Josep Nicolau també tenia vaques i, a més de les viandes per al consum de la família, hi sembrava farratge per al bestiar. Al costat del bosc hi havia un camp d'avellaners i una vinya d'on, cada any, n'obtenien el vi per al consum propi.
En Josep Clavell Gras explicava que cap als anys vint es va fer servir el molí per
moldre pedra i que, a causa de la pols que es produïa en el seu procés, diverses persones varen morir tísiques, nom que aleshores rebien les persones malaltes de tuberculosi.
"Peça de terra en el lloc anomenat Moli nou o Molinot, nord la séquia del Molí, llevant la riera de Vallgorguina" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 170)" "El Molinot per moldre necessitava aigua que agafaven d'una resclosa de la riera (LV, núm. 185, pàg. 10)" "Peça de terra en el lloc anomenat el Moli nou o Molinot, cereals, bosc, vinya, travessa de llevant a ponent per l'antic camí de Vallgorguina a Santa M. de Palautordera,
nord la séquia del molí, llevant la riera de Vallgorguina, ponent el torrent de Tapioles" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 170).
Història: En el cadastre de l'any 1790, Joan Clos hi apareix com a moliner. Uns anys més tard, el 1905, era Josep Clos qui feia anar el molí de farina.
En els darrers anys en un d'aquests habitatges hi va viure Josep Nicolau Orris i Carme Ventura Villanueva, amb el seu fill Mingo, que després de la guerra va ser conegut com el Manco, ja que un tret se li va endur el braç. Inicialment, aquest home va treballar de carboner al bosc, però més tard es va dedicar a la compravenda d'arbres. En Mingo es va casar amb Maria Antolínez Rodríguez, amb qui va tenir dos fills, en Josep i la Teresa.
En una d'aquestes cases, també hi va viure Damià Montasell. Aquesta dada l'hem obtinguda a partir d'una foto de la germandat de Sant Sebastià, de l'Arxiu.
També varen ser moliners d'aquest molí Joan Castañé Rocasa que es va casar dues vegades: primer amb Joaquima Masferrer Teixidó, amb qui va tenir 2 fills, Antoni i Rosa; i després amb Montserrat Carbó Navarro, amb qui va tenir 2 filles, Joaquima i Fina.
Cap a la dècada dels cinquanta hi van viure uns quatre anys Joan Bruset Teixidó i Carme Bassa Fonoyet.
Bibliografia: Recull oral, la Vall. Arxiu documental de l'Associació Cultural Vallgorguina, Garcia-Pey, Enric. Vallgorguina. Recull de noms antics i moderns. Vallgorguina: Associació Cultural Vallgorguina Portals i Martí, Joan. Vallgorguina la vall, la parròquia, el poble una llarga història. 2011.
(Document. Transcripció)
Molí Nou de Vallgorguina
Any 1818. JOAN PRADELL I REHULL, pagès de Vallgorguina, SENYOR DIRECTE d'un tros de terra de cabuda 2 quarteres, conegut corn La Feixa Llarga, situat en el terme de Vallgorguina, fa establiment conjuntament i proindivisió, a favor de Miguel Burgada i Pladevall, pagès de Gaserans, i a Jaume Texidor, moliner, habitant en la vila de Palautordera. Aquest tros de terra afronta:
Solixent: amb Ia Riera de Vallgorguina. Migdia: amb restant honor del Mas Pradell, pel mig marge, i cloper o roquer.
Ponent: part amb honor del dit estabilient, i part amb la Riera de Trentapasses. Tramuntana: amb la mateixa Riera de Trentapasses.
Se signen uns pactes on es diu: Que els propietaris del Mas Pradell, seran els preferents a altres, a I' hora de fer servir el molí.
Que els Adquiridors prendran l'aigua de la Riera de Vallgorguina, i es farà una resclosa de 3 pams d'alçada, i el rec serà de 3 pams d'amplada, que sortirà de sota del prat dels pins passant per la feixa llarga. Que l'establiment cedeix a l'Adquiridor, tots els quadrats de pi, que es necessitaran per a fabricar i construir Ia casa del molí, corn també les canals per a passar i córrer l'aigua.
Li correspon a Joan Pradell, com a propietari del Mas Pradell, tant pels títols i drets d'ell, com dels seus antecessors, i des del temps en què no hi ha memòria d'home en contra.
Aquest establiment es fa a Sant Celoni el 25 d'abril de 1818. El dia 18 de juny, Joan Pradell fa àpoca d'haver rebut de Miguel Burgada i Pladevall, pagès de Gaserans la quantitat de 150 Lliures Barcelona, que és l'entrada de l'establiment del tros de terra esmentat anteriorment.
Any 1818. VENDA d'un tros de terra per part de JAUME TEXIDOR, moliner, a favor de MIQUEL BURGADA. Diu així:
Jaume Texidor, moliner, habitant en la vila de Palautordera, però ara en Hostalric, declaro que el dia 25 d'abril proppassat, Joan Pradell, pagès de Vallgorguina, ens va establir conjuntament i proindivisió, a mi i a Miguel Burgada, un tros de terra situat en el terme de Vallgorguina, per a construir un molí fariner, baix el cens de 3 quarteres de blat xeixa i dues gallines, i una entrada de 150 Lliures Barcelona.
En I 'actualitat, ja hem construït el rec i iniciat Ia bassa i altres fabriques per al dit molí.
Però a conseqüència de que després, m'han proposat un altre establiment per a un molí en la propietat del Mas Verneda del dit terme de Palautordera, i al costat de Ia Tordera, on crec que disposaré de més aigua, VENC a Miguel Burgada i Pladevall, pagès de Gaserans, tots els meus drets de la meva part de
l'establiment del tros de terra de 2 quarteres situat en el terme de Vallgorguina.
El preu és de 235 Lliures.
Aquesta venda es fa a Sant Celoni el 26 d'octubre de 1818.
Any 1825. ESTABLIMENT d'un molí fariner per part DE MIQUEL BURGADA PLADEVALL, pagès de Gaserans, a favor de PERE TRESSERRES LLEGET, moliner de Sa Ma de Palautordera. Diu així: Jo, Miguel Burgada i Pladevall, pagès de Gaserans, estableixo a Pere Tresserres Lleget, moliner de Santa M. de Palautordera, tot aquell molí fariner d'una mola, al costat d'un tros de terra de cabuda 2 quarteres, situat en el terme de Vallgorguina, que afronta:
Solixent: amb la Riera de Vallgorguina.
Migdia: amb Miguel Valls, flequer de la vila de Sant Celoni.
Ponent: part amb el dit Valls, i part amb la Riera de Trentapasses.
Tramuntana: amb la mateixa Riera de Trentapasses.
Any 1841. JOAN PRADELL I REHULL, pagès de Vallgorguina, SENYOR DIRECTE d'un tros de terra de cabuda 2 quarteres, coneguda com La Feixa Llarga, situat en el terme de Vallgorguina, lloa i aprova l'establiment fet per Miguel Burgada i Pladevall, pagès de Gaserans, a favor de Pere Tresserres Lleget, moliner de Santa M. de Palautordera.
Any 1843. ESTABLIMENT fet per Pere Tresserres Lleget, hisendat i veí de Barcelona, a favor de Joan Lloreda i Fortuny, bracer de Llavaneres, d'un Molí fariner, amb casa i una porció de terra de 2 quarteres, situat al terme de Vallgorguina. Diu així: En la ciutat de Mataró davant notari:
Jo, Pere Tresserres Lleget, natural de Santa M. de Palautordera, però vivint ara
en Barcelona, per millorar, estableixo a Joan Lloreda i Fortuny, bracer i veí del poble de Sant Andreu de Llavaneres, tot aquell Molí fariner d'una mola, amb sa casa, bassa, resclosa, recs, una mola usada i una de nova, rodet, panys, canals, i altres arreus i eines, junt amb una porció de terra de conreu de 2 quarteres, situat al terme i parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, que afronta:
Solixent: amb la Riera de Vallgorguina.
Migdia: amb Miguel Valls, flequer de la vila de Sant Celoni.
Ponent: part amb el dit Valls, i part amb la Riera de Trentapasses. Tramuntana: amb la mateixa Riera de Trentapasses.
Li pertany a Pere Tresserres Lleget, per establiment que li feu l'any 1825, en Miguel Burgada i Pladevall, pagès de Gaserans.
Any 1846. DEBITORI fet per Pere Tresserres Lleget, moliner i veí de Sants Barcelona), a favor de Salvador Vilar, fadrí, pagès del poble de Campins. Diu així: Sia notori, que Pere Tresserres Lleget, Moliner, veí del poble de Sants del Pla de Barcelona, de sa Lliure voluntat, reconeix i confessa deure i voler pagar a Salvador Vilar, fadrí, pagès del poble de Campins, la quantitat de 600 Lliures moneda Barcelona, que li ha deixat graciosament i sense interès ningú i promet que li tornarà en el termini de dotze anys. I per facilitar el cobrament, Tresserres el faculta per a poder cobrar de Joan Lloreda, Moliner de Vallgorguina, el cens de 50 Lliures que cada any li paga per l'establiment que li va fer el 5 de febrer de l'any 1843, en poder del notari de Mataró Joaquim Segarra.
Any 1855. VENDA PERPÈTUA feta per Joan Lloreda i Fortuny, Moliner del terme de Vallgorguina, a favor de Joan Clos i Paytovi, també Moliner, de Breda. Diu així: Sia notori, que Joan Lloreda i Fortuny, Moliner, natural de Llavaneres i veí del poble de Palautordera, VEN perpètuament a favor de Joan Clos i Paytovi, també Moliner, natural de la Païsa de Campins i veí de la vila de Breda, tot aquell Molí fariner d'una mola, amb sa casa, bassa, resclosa, recs, una mola usada i una de nova, rodet, panys, canals, i altres arreus i eines, junt amb una porció) de terra de conreu de 2 quarteres, situat al terme i parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, conegut com el Molí Nou d'en Tresserres, que afronta:
Solixent: amb la Riera de Vallgorguina.
Migdia: amb Miguel Valls, flequer de la vila de Sant Celoni. Gasos molt tòxics. En morir varen deixar dos fills: Damià, que aleshores tenia quatre anys, va anar a viure a Taradell, a casa de l'avi Damià Clos, que havia anat a viure a casa d'una filla seva.
L'altre fill, Ramon, més petit que Damià, va anar a viure amb la família Tayeda i
anys més tard, va anar a viure a Màlaga, on viu actualment.
Damià Clos, ens explica que el molí feia terra per a fer terrissa, que la portaven a Breda i a la Bisbal. La pedra l'anaven a recollir a la llera de la Tordera a la zona del Pont Trencat. La carretejaven en carro fins al Molí Nou. Aquestes pedres eren blanques amb unes aigües grises que es deien"pedra foguera". Les pedres les cremaven en un forn per a fer-les més toves, i després passaven per les moles del molí, i sortien feta sorra. Per a fer treballar el forn, feia falta molta llenya i l'avi d'en Damià Clos, que també es deia Damià Clos, va comprar la finca del Mas Oliver, que tenia molts boscos i, per tant, llenya per a cremar. Per a moure les pales del molí, portaven l'aigua des d'un punt del torrent situat més amunt en direcció a Vallgorguina, i per mitjà d'un rec arribava fins a una gran bassa que estava a prop del molí. I des d'ací, aprofitant el desnivell existent, la força hidràulica movia les moles de pedra.
La superfície de les terres que pertanyien al Molí Nou, era d'un parell de quarteres i estava situat al lloc on ara hi ha una discoteca dintre d'un polígon industrial, mal dit el Molinot. El seu nom correcte seria el Molí Nou.
"Informació treta del llibre els Masos de Palau (1515-2015), de Josep Ayats i Eduard Claver."
1270. Can Montasell
Latitud: 41.64846
Longitud: 2.51133
Alçada: 233 m
Can Montasell es troba darrere l'Església. S'hi accedeix pel camí que va cap al cementiri. L'accés a la casa es troba un cop passada la creu de terme o pedró, a l'esquerra. Pertany al veïnat de la Poca Farina. Té el núm. 14, i era del quarter 1.
Descripció: És una masia de planta rectangular, formada per planta baixa i pis. La teulada és a dos vessants. A la banda del darrere de la casa s'hi va construir un nou habitatge. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona apareix com la casa d'en Jepich amb el núm. 14.
Història: Aquesta casa la va construir en Joan Calls i Alsina l'any 1823 en unes terres que va heretar, les quals havien estat de can Puigdemir. D'aquest home es té constància que l'any 1795 va contribuir amb 3 sous per a formar un cos de Miquelets (Guerra Gran 1793-95).
La casa va prendre el seu cognom i es va dir can Calls. En Joan era fill de l'Esteve Calls Pou i de la Rosa Alsina Llavina. Es va casar amb la Teresa Gras i van tenir un fill, en Josep Calls i Gras, que es va casar amb la M. Mercè Viñoles l'any 1866.
L'any 1889 M. Mercè Viñoles i Farrapagès va vendre la casa a Pere Coll Dalmau, de can Montasell Vell, qui la va llogar a Josep Massagué i Maria Soler de Sant Feliu de Buixalleu, el 1893.
Pere Coll Dalmau era casat amb Teresa Campeny Masjoan i vivien a can Montasell Vell o de la Muntanya. Varen tenir 3 filles: Maria, Josepa i Magdalena.
Per les dades que tenim, sembla que, cap a principis del segle XX, la família va decidir baixar a viure en aquesta casa del poble. A partir de llavors ja es va conèixer amb el nom de can Montasell.
Tenien vaques, carro i cavall, aviram i bestiar per a l'abastiment de la casa. Collien blat i farratge, i feien pallers. Les terres situades a la part alta de la casa eren de secà. Hi havia una mina i un safareig d'on treien l'aigua per regar una part de terra de cultiu situada a sota la casa.
També tenien unes terres conegudes amb el nom dels Horts d'en Montasell que es regaven amb l'aigua d'un safareig. Al costat d'aquests camps hi havia la Font d'en Torres. Els primers anys de viure en aquesta casa encara cuidaven les terres de can Montasell Vell. De mica en mica, les van anar deixant i han acabat convertides en bosc. Encara es pot intuir on hi havia les feixes.
La Maria Coll Campeny es va casar amb en Pere Bosch Masjoan i varen tenir 3 fills, Pere, Josep i Victòria. En Josep Bosch Coll es va quedar a la casa i es va casar amb la Margarida Reverter Masuet. Varen tenir 2 fills, Josep i Mercè.
En Josep Bosch Coll va ser regidor en el període 1934-36, alcalde de Vallgorguina del 1942 al 1952, i també l'últim president de la societat dels Previsors de Vallgorguina. Durant uns anys va ser caporal del sometent. També va ser una de les persones que va posar 500 pessetes per poder comprar el local que tenia la societat dels Previsors de Vallgorguina l'any 1923 (G.V.).
A la casa també hi vivia un germà d'en Josep, en Pere que tenia un camió i feia transports.
El fill d'en Josep i la Margarida, en Josep Bosch Reverter, es va casar amb la Dolors Julià i Valls i tingueren dos fills, Jordi i Xavier.
En Jordi es va casar amb la Carme Gonzalez Lazaro, i fa uns anys va morir. La Carme ara viu a la habitatge del darrere i la masia és llogada. Es troben en bon estat de conservació, però els camps del seu entorn ja fa anys que es van deixar de conrear.
BIBLIOGRAFIA: Escriptures originals, cedides per Carme González Lazaro.
1271. Can Montasell Vell
Latitud: 41.63736
Longitud: 2.48947
Alçada: 419 m
La casa de Can Montasell Vell, estava situada al capdamunt del sot d'en Montasell, al costat d'un camí que arriba a la Plana de Dalt del Trull. Tenia el núm. 5 i era del quarter 3.
Descripció: Actualment es troba en ruïnes. En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 apareix catalogada Can Montasell, com una casa de pagès amb el núm. 5. La casa era molt senzilla, constava de baix i pis, i teulada a doble vessant. Tenia porta amb pedres i llinda de fusta i alguna finestra amb llinda plana. A la cuina hi havia una escala que anava a les habitacions i la boca d'un forn de pa que donava a l'exterior de la casa per la façana oest. Per entrar a la cuina es passava per una petita cambra amb la porta d'entrada a la casa. A la banda de darrere hi havia dos espais que devien ser corts per al bestiar. Tot i que ara tot és bosc, es pot intuir que aquesta casa tenia terres de conreu, pels marges i feixes que encara avui hi queden. També se sap que tenia una vinya.
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-1888. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava per les vinyes.
Història: La data més antiga que es té constància de Can Montasell Vell és l'any 1601. En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova Planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, l'Esteve Montasell pagava 4 lliures i 3 sous. L'any 1795, Can Montasell de la Muntanya va contribuir amb 5 sous per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).
L'any 1814, Josep Coll, habitant d'aquesta casa, va ser quintat per anar a fer el servei militar a Tarragona. Els francesos el varen fer presoner i el volien portar a França. Durant el trajecte es va poder escapar i va poder tornar a casa seva. Es va posar malalt i llavors el varen anar a buscar un grup de soldats espanyols. El varen considerar desertor i el portaren a Mallorca. Per aquest motiu el capellà de Vallgorguina d'aleshores, Esteve Viadeú, l'alcalde Esteve Palomer i els regidors varen signar un certificat per fer-lo arribar als estaments militars ressaltant la bona conducta de Josep Coll i que no constava enlloc que hagués desertat.
Els últims propietaris que van viure en aquesta casa eren Pere Coll Dalmau i la seva dona, Teresa Campeny Masjoan, i les seves 3 filles: Maria, Josepa i Magdalena. L'any 1889, Pere Coll va comprar la masia coneguda amb el nom de Can Calls, situada al darrere de l'església del poble, a Mercè Viñoles i Farrapagès. De primer, la va llogar durant un temps fins que, probablement, cap a principis segle XX la família s'hi va traslladar a viure. A partir de llavors ja es va conèixer amb el nom de Can Montasell. És a dir, l'actual Can Montasell. En Pere Coll Dalmau va ser un flabiolaire de Vallgorguina molt popular. També havia estat caporal del sometent.
A Can Montasell Vell, l'any 1995, s'hi va descobrir un Hipogeu en caure una paret arran del camí, abans esmentat. Des de l'interior de la casa es baixava a una cambra semicircular, per un pendent o unes escales, on hi havia uns petits nínxols excavats a la paret. D'allà es passava, per un passadís, a una altra cambra circular.
Abans d'arribar a les ruïnes d'aquesta casa hi ha el Pi Gros d'en Montasell, un pi insigne que Josep Bosch Coll va guardar per la seva grandària.
"Montasell Margarida 13 juny de 1601. Margarida Montasell filla d'Hireoni Montasell i Joanna Montasella, padrins Antoni Palomer fadrí de la dita parròquia" (ADB, Ll. I Bap Vallgorguina 1601-1604, f. 4) "Montasell 20 gener 1603 Hireoni Montasell, pagès d'aquesta parròquia i Joanna, padrins Francescs Guita i Antonia Castellana. Francesc Ramon. Pere Domènech vicari (Ll. I Bap "març 1849 en les fonts baptismals de l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per mi el rector Nicolau Arquer pvre. Vicari de la parròquia fou batejada, Magdalena, Maria, Valentina, filla legitima i natural de Joan Colls anomenat Montasell braser de la parròquia i Justina Dalmau conjugue d'Olzinelles" (ADB, Ll. X Bap Vallgorguina 1840-1857 Vilalba 1853-1858, pàg. 53) "Possessió anomenada d'en Montasell, vinya de tercera, propietari Joan Coll (a) Montasell de Dalt" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 40) "Casa de pagès coneguda per can Muntasell de Dalt amb terres de vinya" (RP, Ll. 2,t. 48, f.147) "Pi gros d'en Montasell, espècie de pi insigne És molt a prop de la casa en ruïnes de can Montasell Vell" (AV pàg. 34)
1274. Can Morell
Latitud: 41.66046
Longitud: 2.4845
Alçada: 195 m
La masia de can Morell es troba a sobre la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, entre cal Tonedor i can Pradell de Baix. Tenia el núm. 20 i era del quarter 4.
Descripció: És una casa de planta rectangular. Té la porta en arc de mig punt dovellat, dues finestres d'arc conopial i les altres són de llinda plana amb festejadors, notables per la perfecció de la talla. Una de les finestres va ser restaurada l'any 1982. A la clau de la porta hi ha un escut que no s'ha pogut interpretar. En el seu interior hi ha una escala de pedra molt ben conservada. A la façana hi ha un rellotge de sol amb una inscripció que hi diu: "Jo sense sol i tu sense fe, no som res". La masia consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant, el carener de la qual és paral·lel a la façana.
En el Nomenclàtor de la província de Barcelona, de l'any 1860 hi ha catalogada can Morell com una casa de pagès, amb el núm. 20.
Cal destacar una font construïda entre els anys 1950 i 1960 que té un mural de rajola de València amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i una estrofa
del virolai.
Entorn de la casa hi ha terres que eren de secà. A sota la carretera, també n'hi ha, però eren de regadiu. L'aigua per regar s'obtenia mitjançant una resclosa situada a sota de can Vador Martori i es feia arribar a una bassa que també servia per a cal Tonedor. A través d'un rec, l'aigua també arribava a can Morell. Als anys trenta s'hi va fer un pou.
De les terres, n'aconseguien blat, farratge, menjar per al bestiar i verdures per a la casa. També feien paller. L'home també anava a fer jornals a bosc.
Història: Aquesta masia és de les més antigues del poble. Està documentada des de l'any 1362 a partir d'un pagament de 13 sous i 9 diners com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella. (circular núm. 4 de l'arxiu Fidel Fita de l'any 1960).
També trobem can Morell documentada en el fogatge de l'any 1380 (circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita 1960).
En aquella època, Sant Celoni havia aconseguit el privilegi de poder agafar llenya del terme de Vallgorguina, la qual cosa va comportar molts plets. El primer que es coneix va ser l'any 1385 quan la casa de can Morell es va negar a donar llenya a Sant Celoni.
El dia 16 de febrer de 1449 l'Antoni Morell va ser convocat a Palautordera per aconseguir l'abolició dels mals usos, arran del conflicte Remença.
L'any 1494 es va recordar a tots els veïns del Vallès el privilegi que tenia Sant
Celoni amb la llenya.
L'any 1497 es va fer un altre fogatge a Vallgorguina on i surt documentat en Morell (el fogatge de 1497 de Josep Esglésies).
L'11 de juliol de l'any 1553 el síndic de Vallgorguina, Miquel Llunell, va fer el fogatge del poble on apareix la vídua Morella.
A l'era de can Pradell de la Serra, el dia 12 de novembre de 1599 s'hi varen reunir les universitats de Vallgorguina i de la Serra (Vilalba Sasserra) amb el notari Josep Sorís, per aixecar acta de l'acord que s'havien de prendre, i poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba al noble Gastó de Montcada. D'aquesta casa s'hi va adherir en Llorenç Vall conegut per Morell.
En Pere Vall, àlies Morell, i en Pere Llunell foren nomenats síndics per fer les gestions i entrevistar-se amb el baró i el seu representant per ajustar el preu i aplegar els diners necessaris per a la compra del terme de Vallgorguina. En la negociació s'hi va incorporar can Bonamusa que fins llavors era de Vilalba Sasserra.
El 30 d'octubre de l'any 1639, Joan Morell, pagès de Vallgorguina va vendre a Pau Sellès, boter d'Arenys de Munt una peça de terra boscana dita (Abeura llops).
L'any 1753, es van fer obres per arreglar el pont trencat de Sant Celoni que travessa la Tordera i els pobles veïns havien d'ajudar, i d'aquesta casa es va fer servir un forn de pedra i calç, propietat de Josep Morell, pagès de Vallgorguina (del llibre Miquel Grivé i Massó, pàg. 54)
Miquel Morell, l'any 1766, es varen oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria, segons la casa.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, en Miquel Morell pagava 6 lliures i 1 sou.
L'any 1795, en Miquel Morell va contribuir amb 1 lliura a la formació d'un cos de
Miquelets (guerra Gran 1793-95).
Entre els anys 1885 i 1888 la fil·loxera va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps de Vallgorguina. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any dels impostos que gravaven la vinya. Teresa Morell en tenia una en aquesta casa.
Els últims masovers de can Morell van ser en Josep Pagès Pla i la Magdalena Garrós Ferré que tenien 2 fills en Josep i en Joan. Aquesta família hi va viure des de l'any 1962 fins al 1983. Actualment, la finca és de Pere Solsona Machordon, que la va comprar l'any 2001.
Dades documentals: "En Morell" (ACA, Batllia General de Catalunya A-401. Fogatges de l'any 1497).
"La viuda Morella" (Secció del Reial Patrimoni, fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII) "En Morell" (AACV, D0238. Cens de l'any 1362) "can Morell. Documents
sobre fogatges de Montclús i de Montseny (segle XIV) vers 1380. En Morell" (LV, núm. 42-54-150, pàg. 3-9-12).
"Morella 23 desembre, Maria Ascensió, filla de Llorens Morell i Antonia Morella, padrins Antoni Mascaró de la dita parròquia, fou batejada per mi Miquel Llarga vicari de Vallgorguina" (ADB, Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, f. 37).
"Morella, Margarida 20 juliol de 1606, filla de Llorens Valls alies Morell i Antonia
Morella, padrins Miquel Llunell i Maria Boscarona, muller d'en Boscarons de Vallgorguina, Miquel Sala, vicari de Vallgorguina" (Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, pàg. 54).
"8 gener 1799 en les fonts baptismals de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi el baix firmant rector de la dita parròquia fou batejada Maria, Rita, Isabel, filla legitima i natural de Josep Morell pagès natural de Sant Esteve de la Costa Montseny, habitant a Vallgorguina i de Maria Roura i Bernat Pau conjugues, vídua de Josep Roura de la parròquia d'Olzinelles, padrins Josep Morell i Maria Morell germans de la mateixa batejada. Emmanuel Catà pvre. Vicari" (Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 2).
"13 abril de 1640. L'honorable Joan Morell pagès de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina va vendre al honorable Joan Selles Boter de la parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt tota aquella peça de terra boscosa anomenada abeure llops de tres quarteres d'extensió pel preu de 20 lliures i altres compensacions, amb el compromís d'espletar-la durant vuit anys.
"23 gener 1684, Joan Morell pagès de la present Parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina i Joan Morell menor són fill per a subvenir algunes necessitats... per a pagès a Jaume Pascual ostaler de la present parròquia... que Morell li deu d'uns gestos que Pascual paga com fermensa que era d'un censal que la casa de el dit Morell feya... venen a Miquel Abril i Pradell tot aquell tros de terra part conreu i part bosquina situat en la dita parròquia en el lloc dit lo Alberó i altrament lo estret la qual pesa de terra la té en alou i en directa senyoria de el dit mas Morell, Solixent amb un bosc arbocer i a tramuntana amb el honor de Morell, migdia la Riera"
(ADB, Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687) "Mas Morell de Teresa Morell Reixac" (AM, cadastre, any 1947, núm. 34, f. 34-1)
1287. Can Nonell de la Serra
Latitud: 41.63763
Longitud: 2.51465
Alçada: 328 m
La casa és al costat de Can Plana del Turó, a dalt la Serra d'en Plana. Té el núm. 22 i era del quarter 2. Descripció: Masia de planta rectangular, molt ben conservada. Des del punt de vista arquitectònic, és una de les masies més interessants del poble. Té portalada d'arc de mig punt adovellada i finestres amb grans pedres, i dibuixos vegetals unes d'arc conopial i les altres de llinda plana, amb festejadors. A la part posterior de la casa hi ha una portalada d'arc rebaixat feta de grans dovelles i una finestra de qualitat igual o superior que les de la façana. Està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. A la façana hi ha un rellotge de sol. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Nonell de la Serra com una casa de pagès, i tenia el núm. 22. El nom Nonell probablement és corrupció de Llunell.
Història: La primera referència al cognom Llunell data del 1449, en Pere Llunell (a) Jofre el dia 16 de febrer d'aquest any, va ser convocat a Palautordera per aconseguir l'abolició dels mals usos, arran del conflicte Remença.
L'11 de juliol de l'any 1553, en Miquel Llunell, que vivia en aquesta casa, va ser el síndic de Vallgorguina que va fer el fogatge del poble.
El dia 12 de novembre de 1599 es van reunir les universitats de Vallgorguina i de la Serra, a l'era de Can Pradell de la Serra, amb el notari Josep Sorís, per aixecar acta de l'acord que s'havien de prendre, per poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba Sa Serra.
En Pere Llunell es va adherir a l'acord i després el dia 14 si va adherir en Miquel Llunell, per comprar el terme de Vallgorguina, al noble Gastó de Montcada. L'any 1600, en Pere Llunell fou síndic de Vallgorguina quan es feren tractes amb el virrei de Catalunya per tal que la vila passés a la sobirania del rei i sortís de la senyoria del Marquès d'Aitona En Pere Llunell i en Pere Vall (a) Morell foren nomenats síndics per fer les gestions i entrevistar-se amb el baró i el seu representant per ajustar el preu i aplegar els diners necessaris, per la compra del terme de Vallgorguina. En la negociació s'hi va incorporar Can Bonamusa que fins llavors era de Vilalba Sasserra.
L'any 1621 quan era alcalde del poble en Miquel Llunell, els propietaris dels boscos, continuaven oposant-se a la tala de llenya del bosc per gent d'altres pobles de la rodalia. Francesc Fors i Magdalena Llunell, l'any 1766, es varen oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i van participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria, segons la casa. El 1770 l'Antic Llunell era regidor de Vallgorguina, ja que surt en un qüestionari que va omplir l'Ajuntament.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, en Francisco Llunell de la Serra pagava 3 lliures i 5 sous.
L'any 1795, Can Llunell de la Serra, va contribuir amb 1 lliure per a formar un cos de Miquelets, i en Pau Llunell amb 5 sous (Guerra Gran 1793-95)
A partir dels anys 1880, s'extingeix el cognom Llunell i entra el cognom Plans. Això va comportar a mig segle XX (any 1952), el matrimoni de l'hereu Plana amb una pubilla Plans, i va unir les dues finques. La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-1888. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava de la vinya. En Pau Plans en tenia una en aquesta casa. "Michellis Llunell honoribus in dicta parròquia de Vallgorguina in loco vocato as Colobrans, meridie cum honore nostro mas Plana, occidente Michaellis Llunell" (ACP, PP núm. 10, any 1566).
"Llunell, Jaume 20 d'abril 1601. Jaume Miquel fill de Miquel Llunell i Anna. Pere Domènech vicari" (ADB, Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, pàg. 2) "Llunell 31 agost 1603 font batejada per mi Miquel Llarga vicari de Vallgorguina, Marianna, filla de l'honorable Miquel Llunell i d'Anna" (Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, f. 4) "Llunell-Palomer 7 de juny 1649 a la casa de can Llunell de la present parròquia de Vallgorguina per Joan Fageda son estat esposats Pere Llunell de la present parròquia de Vallgorguina i d'Anna muller seva, amb Marianna donsella filla legitima i natural de Jaume Palomer pagès de la dita" (Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg. 5) "Miquel Llunyell" (ACA, Seccicó del Reial Patrimoni, fogatges, núm. 2598, any 1553, f. XXVII) "Pere i Miquel Llunyell" (ACP, PP any 1615)
"13 desembre 1678. En la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina. Jo Pere Antic Llunell pagès de Vallgorguina habitant de la parròquia de Dosrrius... venc a carta de gràcia a Bernat Mascaró pagès i batlle de Vallgorguina una peça de terra d'una quartera i mitja dita els Persers situada en la parròquia de Vallgorguina confronta solixent amb honor de Mascaró mitjançant marge, a migdia amb honor de el dit Mascaró a sol ponent amb honor de Jaume Ricós part i part Pere Aravia, a tramuntana amb Mascaró mitjançant la riera de Vallgorguina" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 80)
"29 octubre 1679. Antoni Joan Llunell pagès de Vallgorguina vench a carta de gràcia a Pau Puig també pagès de la dita parròquia, un tros de terra en lo Colobras situada a la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina quinse quartans, confronta solixent Francesc Planells part i part amb honor de Llunell, migdia amb honor de Pujades mitjançant lo torrent del riu Juia, tramuntana Llunell part Josep Gras mitjançant camí que va a la casa de el dit Gras" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg., 89)
"Llevador de censos de les vinyes del Sot d'en Puig, format al primer de gener de 1787. Calmen les pensions a 11 de novembre. Llunell de la Serra fa tots anys 8 tt." (ADB, actes de censals any 1725, caixa núm. 47)
"Josep Plans (a) Nonell. Per una casa en despoblat anomenada can Nonell" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 88, PV).
1288. Can Nonell del Sot
Latitud: 41.65057
Longitud: 2.52439
Alçada: 280 m
La trobem al començament de la carena del mateix nom i a la banda solella del Sot dels Codonyars, avui dit de can Nonell. Té el núm. 27 i era del quarter 1.
Descripció: Masia de planta rectangular Té el portal i quatre finestres amb llinda plana de pedra granítica. Està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Nonell del Sot com una casa de pagès, i tenia el núm. 27. En unes pedres del lateral de la casa hi ha gravat l'any 1860. Tenien les terres de l'entorn de la casa, una part de secà i un altre de regadiu a sota la casa que en deien el Sot del Sorrai i també havien cuidat les terres de can Caions. Collien blat, farratges i verdures per la casa. Tenien bestiar, carro i cavall i feien pallers.
També collien vi, ja que una bona part de terra eren vinyes, en tenien 4 situades a la part alta de la casa. Actualment és tot bosc. Del vi que feien en venien força a gent que treballava al bosc, fent carbó, tallant arbres, cercolers, etc.
Història: Hi havia viscut l'Antoni Palomé Ayet Bonamusa i la Magdalena Torras Anfrons, amb els seus fills Josep Joan i Joaquim. En Josep es va quedar a la casa i es va casar amb la Magdalena Massó Pradell i van tenir 6 fills, Josep, Antoni, Maria Pepita Joaquim i Esteve. A la casa hi va seguir en Josep Palomé Massó i es va casar amb la Josefa Alomà Reverter i tingueren 1 fill l'Antoni, que es va casar amb la Conxita Planas Plana, i d'aquest matrimoni van néixer la Montserrat i la Marta.
Aquesta masia també era coneguda per la casa de la mel. L'Antoni Palomé Ayet i Bonamusa, l'avi de l'Antoni, tenia molts ruscos d'abelles i a l'època que hi havia flor s'havien de canviar de lloc. Per fer-ho tenia un cavall i posava els ruscos a les albardes i a la nit feia el trasllat d'un lloc a l'altre, fins i tot anava a Torrentbò i al Montseny. La mel la venia al mercat d'Arenys de Mar en una parada que hi feia.
L'any 1958 aquesta família va comprar la casa del poble coneguda amb el nom de can Peret i deixaren la masia per baixar a viure al poble. Les terres les van continuar treballant, i la casa va ser llogada per a fer-hi colònies d'estiu, des de l'any 1959, el 1969.
Aquesta casa, per la documentació que coneixem, sembla que s'havia dit Can Llunell del Sot, cognom del propietari Pere Antic Llunell l'any 1760. També s'ha trobat que hi havia viscut en Pau Llunell dels Codonyers i la Maria Ana Aliva Pedregosa. El cognom Llunell amb el temps va passar a ser Nonell suposem per la pronúncia i per extingir-se la branca Llunell.
A l'interior de la casa, a la banda del darrere s'hi va descobrir com una mena de pou que podria ser com un hipogeu, actualment està conservat.
Uns metres abans d'arribar a la casa de can Nonell del Sot, arraconat el costat del marge, hi ha el Roure d'en Plana un magnífic exemplar de roure martinenc.
"9 desembre 1752 en les fonts baptismals de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olzinelles, per mi baix firmant rev. March Pascual font batejada, Maria, Teresa, Catarina, filla legitima i natural de Joan Llunell i Torras, habitant d'Olzinelles, padrí Pere Antic dels Codonyés de la parròquia de sant Andreu de Vallgorguina" (ADB, Ll. VII Bap Olzinelles-Vilardell 1724-1784, pàg. 49) "13 de gener de 1760 en l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona, Tomàs Faure pvre. Vicari s'ha celebrat matrimoni entre Pau Duran jove bracer de la dita parròquia, fill legítim i natural de Josep Duran bracer i de Maria Duran Montasell muller seva, amb Maria Llunell del Sot donzella, filla legitima i natural de Pere Antic Llunell del Sot bracer i de Maria Llunell i Torras la seva muller tots de la dita parròquia, testimonis Francisco Cavaller ferrer i Josep Vila ferrer tots de Vallgorguina" (Ll. XIV Matr Vallgorguina 1697-1775, pàg. 135) "5 gener 1769 en les fonts baptismals de l'església parroquial de Santa Maria de Vilalba Sa Serra sufragània de Sant Andreu de Vallgorguina per mi Josep Vilardell pvre. Vicari font batejada Maria, Francisca, Eulàlia, filla legitima i natural d'Isidre Llunell del Sot bracer de Vallgorguina i de Francisca Llunell i Costa, conjugues, padrins Pere Antic Llunell del Sot, bracer de Vallgorguina i Maria Costa muller de Joan Costa pagès de la parròquia de Sant Martí de Mosqueroles" (ADB, Ll. VIII Bap Vallgorguina-Vilalba 1763, pàg. 30) "Una peça de terra anomenada can Nonell del Sot, en la qual hi ha edificada una casa del mateix nom en el paratge sot dels Codonyers" (Escriptura any 1922, núm. 1).
"Partida Sorrai, secà, erm" (AM, Cadastre any 1943, vol. II, núm. 86, f.61) "Peça de terra en el paratge anomenat Sorrai, llevant-migdia-ponent Josep Gras Daví, llevant-nord Magdalena Masó. Josep Masó Masó any 1879" (RP, Ll. 2, t. 48, f. 156)
1294. Can Palomer
Latitud: 41.65247
Longitud: 2.5139
Alçada: 268 m
Aquesta casa es troba a la carena per on passa el camí antic que va del poble a les masies d'Olzinelles, i era conegut "pel camí de can Domènec", que surt al costat del col·legi. Tenia el núm. 12 i pertany al quarter 1.
Descripció: És una gran masia una part de la qual ha estat recentment rehabilitada pels actuals propietaris. A causa de l'abandonament durant molts anys i el vandalisme ha arribat a quedar en un estat molt ruïnós.
Se'n tenen dades des de l'any 1275, per l'arbre familiar. És construïda en forma de "L" i consta de planta baixa, pis i golfes. Té una galeria d'arcs apuntats i la teulada és a dos vessants. Disposava de la casa dels amos i la dels masovers. Era una de les masies més grans i importants del poble. Tot i que es troba en un estat molt deteriorat, encara es pot veure la construcció de l'any 1877 en què Martí Pujol i Palomer hi va fer obres d'ampliació.
Darrere la casa hi havia tres cups per aixafar el raïm i a l'altre costat del camí hi havia els corrals on i tancaven ramats que baixaven dels Pirineus i que a l'hivern pasturaven pel terme de Vallgorguina. També hi havia la "Casa dels Pobres", un espai cobert on s'aixoplugaven aquesta gent. Aquesta part de la casa ha estat restaurada i actualment és habitada.
La construcció encara conserva diferents portes adovellades, les de l'entrada principal i la del porxo, i algunes finestres. L'escala era tota de pedra. També hi havia un rellotge de sol i, a la teulada que cobria la galeria d'arcs hi havia una campana que va ser baixada en temps de guerra. Al final de la galeria hi havia una capella pròpia, dedicada a Sant Josep (segons Josep Gavin la Mercè).
La majoria de terres d'aquesta casa eren de regadiu. Hi havia una sínia per regar les terres de la banda de ponent, un safareig que recollia l'aigua d'una mina i que servia per regar les terres més pròximes a la casa; i, a la banda de llevant, un altre safareig per regar els altres camps.
Els amos també tenien vinyes, habitualment arrendades, amb les quals produïen un xampany propi, el Montnegre, i diferents vins. A sota l'era de la casa encara hi ha la cava i s'han guardat etiquetes de diferents ampolles.
L'any 1860, en el Nomenclàtor de la província de Barcelona ja trobem catalogada can Palomer com un caseriu important, i tenia el núm. 12.
Història: L'any 1305 trobem el nom de Guillem Palomer com a testimoni seglar d'aquesta casa, a la visita pastoral del pontificat de Ponç de Gualba.
El 1362 varen pagar 13 sous i 9 diners de contribució a la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella. En el fogatge de l'any 1380 hi apareix Palomer. (circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita,1960)
El 16 de febrer de 1449, Francesc Palomer va ser convocat a Palautordera per aconseguir l'abolició dels mals usos, arran del conflicte Remença.
L'any 1497, en un altre fogatge de Vallgorguina hi surt documentat en Palomer.
L'11 de juliol de 1553 el síndic de Vallgorguina, Miquel Llunell, va fer el fogatge del poble on hi ha Joan Palomer.
El 12 de novembre de 1599 es reuniren les universitats de Vallgorguina i de la Serra, a l'era de Can Pradell de la Serra, amb el notari Josep Sorís, per aixecar acta de l'acord que s'havien de prendre per poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba Sa Serra. En Bertomeu Palomer es va adherir a l'acord signat per habitants del nostre poble per poder comprar el terme de Vallgorguina al noble Gastó de Montcada.
L'any 1766, Josep Palomer es va oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies de Vallgorguina. Al final de la concòrdia, els pagesos es varen comprometre a pagar alguns quartans de blat a la rectoria, segons la casa.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, l'Esteve Palomer, va pagar 8 lliures i 19 sous.
L'any 1795 Esteve Palomer va contribuir amb 2 lliures per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95)
L'any 1807 es va perdre el cognom Palomer pel casament de M. Teresa Palomer Ginestà amb Salvador Pujol i Bayés. A partir d'aquesta data comença la branca Pujol.
El 1846 Martí Pujol i Palomer va formar part de la comissió per construir la nova església. (La Vall, 164)
El 1851 en Martí Pujol i Palomer va signar un escrit contra la devolució a les arques de l'Església d'uns diners que s'havien gastat l'any 1809 en la guerra contra els francesos per fer sometents. El Bisbe de Barcelona volia fer pagar aquells diners que s'havien tret de la caixa rectoral.
El 1877 és la data que hi ha a la placa de la façana de la casa. Hi diu: "Hecho en los dies de D. Martín Pujol i Palomer Año de 1877", referit a les obres d'ampliació de la casa.
Martí Pujol i Palomer era un propietari important de boscos dels quals se n'obtenia suro per fer els taps de les ampolles de xampany i vi de la seva pròpia producció. En Quirze Travesa Puig, en Sadurní, s'encarregava de gestionar-los.
El cementiri de Vallgorguina va ser construït en terres de can Palomer, que van ser donades pel Sr. Jaume Pujol Gibert, l'any 1885.
Entre els anys 1885-1888 Jaume Pujol Gibert va tenir una vinya a can Carcassès, que es va veure afectada per la fil·loxera.
L'any 1890 Jaume Pujol Gibert, era un dels viticultors més rellevants del terme, membre de Cooperativisme i Associació Agrària de Catalunya.
Se sap que l'any 1925 es va constituir una societat anònima amb el nom de Caves Noyet que va desaparèixer a finals de la dècada dels seixanta.
Els últims propietaris que van tenir descendència, l'any 1903, van ser Joaquim Pujol Lloberas i Teresa Pons Salles que tingueren quatre filles: Teresa, Maria, Francisca i Josepa. La Maria Pujol i Pons es va casar amb Joaquim Roquer i Vergés i no tingueren fills.
Joaquim Pujol Lloberes va ser la primera persona del poble que va tenir una ràdio, cap a 1926. Era una ràdio, galena que s'escoltava amb auricular. L'home convidava els veïns a escoltar ràdio Barcelona. L'any 1936 era subscriptor de la Vanguardia.
De masovers, se'n coneixen la família de Josep Plans Catarineu i Joaquima Giralt Gibert, el seu fill, Joaquim Plans Giralt casat amb la Cristina Catarineu Camps i llurs fills Josep, Miquel i Maria, que hi van viure fins a l'any 1940. La mare va quedar cega, però va continuar treballant.
A partir d'aleshores, els masovers que hi van venir era en Ramon Canaleta Tayada i Filomena Rosquellas Parmanyà, que tenien 5 fills, Francesc, Lluís, Maria, Ramon i Amadeu.
El fill gran, en Francesc amb la seva dona l'Anna Valentí Rovira, i els seus fills, Maria i Lluís, varen ser els darrers masovers abans que quedés abandonada. Varen marxar a viure a Arenys de Munt, l'any 1970.
Els Canaleta treballaven les terres, tenien vaques, cultivaven blat, farratges per al bestiar i verdures i hortalisses per al consum de la casa. En Ramon Canaleta era un bon entès amb les vaques i ajudava la gent del poble que no hi tenia tanta experiència.
Segons Antoni Pladevall, can Palomer va ser reconstruït amb un estil eclèctic, això vol dir fer servir diferents estils en una construcció.
BIBLIOGRAFIA: "En Palomer" AACV, D0238. Cens de l'any 1362) "Documents sobre fogatges de Montclús i de Montseny (segle XIV) vers l'any 1380. En Palomer" (LV, núm. 26-150, pàg. 6-13) "En Palomer" (ACA, Batllia Geral de Catalunya A-401, fogatges de l'any 1497) "Joan Palomer" (Secció del Reial Patrimoni, Fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII) "Palomer 21 de març 1602 Magdalena Palomera filla de Bartomeu Palomer pagès d'aquesta parròquia i de Francescha, padrins Franch Riera pagès de St. Julià del Fou i padrina Mascarona vídua pagesa d'esta parròquia. Pere Domènech vicari" (ADB, Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, pàg. 11) "Palomer Magdalena Paula, filla de Bartomeu Palomer i Francesch Palomer 25 de gener 1604 pagesos de Vallgorguina, padrins Toni Palomer i Joanna, font batejada per mi Miquel Llarga vicari de Vallgorguina, Marianna" (Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, pàg. 28) "12 febrer 1637. Margarida Palomera com a procura que té de son marit Jaume Palomer per llicència d'una artiga situada al cap del Prat de el dit Palomer de sembradura tres quarteres i mitja a Jaume Colomer fadrí habitant de Vallgorguina" (ADB, Ll. XXI Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 65) "16 juliol 1680. Jo Maria Rosa filla legitima i natural de Jaume Palomer pagès de la parròquia de Vallgorguina... ordeno ultimo testament... Item instituesch hereu meu... tots els béns meus aquell i aver los quals constitueixen en una peça de terra anomenada el Solar de Casa Palomer sobre la qual peça de terra tinc dotze lliures que em constituí de dot mon pare com consta en els capítols matrimonials" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 96) "6 d'abril de 1812 en les fonts baptismals de l'església de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi el baix firmant rector de la dita parròquia, fou batejat, Pere, Salvador, Carlos, fill legítim i natural de Salvador Pujol pagès i de Teresa Palomer natural de Vallgorguina, padrins Pere Mora pagès i Maria Cavaller Paulí Bach vicari" (ADB, Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 42)
"El cementiri, va ser construït en terrenys de Jaume Pujol Givert, propietari de can Palomer, el qual va donar les terres de forma gratuïta. Segons la documentació de l'arxiu municipal la seva legalització fou poc o molt problemàtica per la poca distància del nucli urbà. Les gestions per a la seva construcció varen començar l'any 1885 i s'allargaren força temps. Va ser inaugurat l'any 1888. Després s'hi traslladaren les restes del cementiri Vell" (RM) "Cementiri a un km. de distància de l'església... hi ha un cementiri municipal. Fou beneït el 2 de juny de 1888" (ADB, Ll. XX Elenc 1921, vol. XXV, núm. II, pàg. 274)
1347. Can Plana del Turó
Latitud: 41.63742
Longitud: 2.51474
Alçada: 329 m
És a dalt la Serra d'en Plana, al costat de Can Nonell de la Serra. Pel seu costat hi passa el camí que puja de can Plana del poble i enllaça amb el de Parent Rost. Té el núm. 23 i era del quarter 2.
Descripció: la casa és de planta rectangular, té el portal d'entrada de pedra adovellat d'arc de mig punt i dues finestres de llinda plana. A la clau de la porta hi ha gravat l'any 1611. Està formada per baix i pis, i la teulada és a doble vessant. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Plana com a casa de pagès, i tenia el núm. 23. A la porta de la casa hi ha una placa ovalada amb l'any 1870. Se sap que és la data de reconstrucció a causa de un incendi.
Història: Aquesta casa normalment és coneguda com a can Plana o can Plana de Dalt, però hi va haver una època que en deien can Plana del Turó. Es conserven document escrit amb el cognom de la família Plana d'ençà de l'any 1132. Les dues últimes generacions que hi van viure són: en Josep Plana del Turó i Travesa i la Carme Riu Givert amb el seu fill Josep Plana Riu, que es va casar amb la Maria Roca Artigas i tingueren 2 fills Josep i Jaume. La família de can Plana l'any 1923 o 24 varen comprar la casa que era coneguda amb el nom de can Felix, que hi ha al veïnat de cal Serrador i van baixar-hi a viure. Des de llavors es coneix també com a can Plana.
En Josep Plana Riu va ser alcalde de Vallgorguina en dues etapes del 1923-1924 i 1934-1936, i el seu fill Josep va ser tinent d'alcalde durant vint-i-cinc anys i president de la Cambra Agrària Local.
Les terres que conreaven aquesta casa són de secà. Feien blat, farratge i menjar pel bestial, tenien carro i cavall i després tractor, també feien pallers. Una de les riqueses d'aquesta casa és la gran extensió de bosc que té.
A la visita pastoral que el pontificat de Ponç de Gualba va fer l'any 1314 hi trobem el nom de Guillem Planes, com a testimoni seglar d'aquesta casa.
L'any 1362 en Planas d'aquesta casa va pagar 13 sous i 9 diners com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella. (circular núm. 4 de l'arxiu Fidel Fita any 1960)
En el fogatge de 1380, troben en Planes com habitant d'aquesta casa, circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita 1960.
El 16 de febrer de l'any 1449, en Martí Planas va ser convocat a Palautordera per aconseguir l'abolició dels mals usos, arran del conflicte remença
L'any 1497 es va fer un altre fogatge a Vallgorguina i surt documentat en Plana.
L'any 1529 Segimón Plana fa testament a favor del seu fill Antoni Plana.
L'any 1547, amb data 13 de febrer es signa davant de Mn. Bernat Simí, notari públic del terme de Montclús la donació per part d'Antoni Planas a la seva filla Elisabet del mas Plana amb motiu de les seves noces amb Hipòlit Maynou.
L'11 de juliol de l'any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Lunell va fer el fogatge del poble i si troba l'Antoni Pla.
El dia 12 de novembre de 1599 es van reunir les universitats de Vallgorguina i de la Serra, a l'era de Can Pradell de la Serra, amb el notari Josep Sorís, per aixecar acta de l'acord que s'havien de prendre, per poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba Sa Serra al noble Gastó de Montcada. En Bernat Plana, i en Josep Plana, es van adherir a l'acord i el dia 14 s'hi adhereixen a més l'Antoni Plana, i en Guerau Plana.
En Pau Plana, l'any 1766, es varen oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar algun quartà de blat a la rectoria, segons la casa.
El 1770 en Joan Plana era regidor de Vallgorguina, segons un qüestionari que va omplir l'Ajuntament.
En el cadastre de l'any 1790, en Martí Plana del Rincon pagava 3 lliures, 12 sous i 6 diners. També surt en Marià Plana del Turó que pagava 11 lliures i 16 sous. En Marià havia estat batlle de Vallgorguina.
L'any 1795, aquesta casa va contribuir amb 2 lliures per a formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95)
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-1888. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost que es pagava de la vinya. En Josep Plana Travesa en tenia una als Polletons i al Pla de Vidal.
No gaire lluny d'aquesta casa hi havia el Pou dels Gavatxos, conegut amb aquest nom perquè es deia que s'hi havien tirat soldats morts a la guerra del francès l'any 1808. Ja sabem que per Vallgorguina hi van passar tropes que anaven cap a la marina o l'interior i segurament feien estralls a les masies.
Dins la propietat d'aquesta casa hi ha la popular font dels Polletons, actualment ben conservada.
"En Planes" (ACV, D0238. Cens de l'any 1362) Documents sobre fogatges de Montclús i de Montseny (segle XIV) vers l'any 1380. "En Planes" (LV, núm..150, pàg. 13) "En Plana" (ACA Batllia General de Catalunya A-401, fogatges de l'any 1497) "L'Antoni Pla" (Secció del Reial Patrimoni, fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII) "Garau Plana, Antiga, 1 d'abril de 1601, Antiga Magdalena filla de Garau Plana i de Margarida muller" (ADB, Ll. I. Bap Vallgorguina 1601-1604, pàg1) "Plana, 20 de març de 1603, Tony Joan fill del senyor Garau Plana i Margarida. Pere Domènech vicari (Ll. I Bap Vallgorguina 1601-604, pàg. 20)). "15 d'abril 1630 font batejat per mi Antoni Fogueras, pvre. Rector de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, Joanna, Agna, filla de Pau Masip habitant de la casa de can Plana del Turó i la seva muller Margarida, padrins Jaume Llunell pagès i Agna Llunell tots de la present parròquia de Vallgorguina" (Ll. I Bap Vallgorguina 1601-1604) "Plana–Vesa dijous 25 de juny de 1648 en l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per mi Antoni Fogueras, Antoni Plana, fill de Jaume Plana pagès vivent i de la Caterina muller seva de la dita parròquia, amb Estasia donsella filla de Joan Vesa pagès de la parròquia de St. Esteve de la Costa i Maria muller seva" (Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg. 3) "7 abril 1670 in Parrochie Sant Andreu de Vallgorguina. Joan Pere Plana de la present parrochie confeso a deurer quinse lliures barceloneses a Pere Aravia pagès de la present parrochie de Sant Andreu de Vallgorguina per una peça de terra dita Coma del Carlet amb aigua per regar de la qual aigua vull també gosar... sembradura mitja quartera... confronta tramuntana honors de Mascaró; tots les altres honors dit Plana" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 2) "24 agost 1675 en la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina. Antoni Plana en son testament que en lloc d'aquelles 25 tt. lliures... Pau Plana son fill vol i mana que se li doni a dit Pau, la Mallola que afronta amb la terra de la Rectoria de la dita parròquia, just amb aquell tros de terra continuat amb la dita mallola fins vaix el torrent, afins al roure gros deixant el Roure món ereu s'entén treballant i estan en casa fins contragui matrimoni i no altrament" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg., 42) "12 abril 1682 in parrochie Sant Andreu de Vallgorguina. Jo Pere Plana pagès de Vallgorguina, útil i propietari del mas Plana de grat establesch a Antoni Plana fadrí de Vallgorguina un tros de terra vinya dita pla de Vidal situada en la present parrochia de Sant Andreu de Vallgorguina, confronta orient amb honors meu, migdia honor Pujadas, tramuntana amb honor de Mora d'Olzinelles, sol ponent amb honors d'Antoni Gras que fou de pertinences de ma heretat" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 113) "Plana-Bordas 19 de setembre 1683 a l'església de Sant Andreu de Vallgorguina jo Jaume Bugunya rector assistir al Matrimoni que contragueren Joan Plana bracer, fill legítim i natural de Pere Plana pagès i de Verancia tots difuns i Teresa Bordas donsella filla legitima i natural de Joan Bordas bracer pagès de la dita parròquia i de Teresa Bordas tots vivint, Testes fuerunt Bernardus Mascaró agrícola et Josephus Pradell agrícola dicta parroquia" (Ll. XIII Matr Vallgorguina 1645-1696, pàg. 43) "20 gener 1684. Pere Plana bracer de la present parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina altres dels marmessors de Joan Plana bracer de aquesta parròquia fa venda de tot aquella peça de terra part vinya i part bosc situada en lo lloc dit lo Turó de la Vaca de la parròquia" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687) "28 gener 1764 morí de mort natural Antoni Plana del Racó, bracer, rebé tots els sagraments" (ADB, Ll. XXVIII Disposicions de difunts de Vallgorguina i Vilalba 1745-1836) "18 maig 1800 en les fonts baptismals de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi el baix firmant rector de la dita parròquia fou batejada Petronilla, Francisca, Teresa, filla legitima i natural de Mariano Plana pagès i d'Eulàlia Plana i Mora de Coll Sabadell conjugues, padrins Joan Plana, oncle patern i Petronilla Mora àvia materna. Emmanuel Catà pvre. Vicari" (Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 7) "14 febrer 1823 en les fonts baptismals de l'església parroquial de Vallgorguina, bisbat de Barcelona, per mi lo baix firmant rector de la dita parròquia fou batejat, Pau, Salvador, Joan fill legítim i natural de Salvador Jaurés masover de can Plana del Turó natural d'Arenys de Munt i Maria Tarrida natural de Vallgorguina, en aquesta parròquia domiciliats. Llorens Marquet pvre" (ADB, Ll. IX Bap Vallgorguina 1798-1840, pàg. 72)
1368. Can Puigdemir
Latitud: 41.65077
Longitud: 2.502
Alçada: 259 m
Can Puigdemir es troba a dalt d’un petit altiplà o carena que hi ha entremig dels sots de Can Calces i de l’Abeurador, a l’entrada de la urbanització anomenada amb el mateix nom de la masia. Actualment no te cap número a la façana, però li correspon el núm. 9, i era del quarter 4.
Descripció: És una masia de planta rectangular. Té una porta d’entrada amb un arc de mig punt i adovellada. Les finestres són de llinda plana. A la part superior d’una d’elles hi ha una petita figura esculpida a la pedra que podria ser del segle XVI. A la façana principal, hi ha un contrafort. La vivenda consta de baix i pis, amb teulada a doble vessant. L’entrada de la casa conserva el terra de pedra. En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l’any 1860 hi trobem catalogada la masia de Can Puigdemir com una casa important i tenia el núm. 9. Aquest mas tenia “la vinyeta”, una vinya petita que quedava al costat de migdia de la casa. Els seus masovers també cuidaven una vinya al Replà, coneguda com la vinya d’en Puigdemir d’on elaboraven el vi per al consum de la casa. També en tenien una a Tapioles d’on treien vi per vendre a la taverna de Sant Celoni.
Història: La primera dada relacionada amb la masia de Can Puigdemir, la trobem a la visita pastoral que el pontificat de Ponç de Gualba va fer l’any 1314 hi trobem el nom de Bernat de Puig, com a testimoni seglar d’aquesta casa. L’any 1362 aquesta casa ja existia, però no constava en el cens que es va fer com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella (circular núm. 4 de l’arxiu Fidel Fita any 1960). Hi faltava la casa del Puig, que pertanyia a la venerable Geralda, consort del donzell Bernat de Bleda. La casa era habitada o pel mateix cavaller o bé per familiars o servents, segons documentació que es conserva d’aquesta època. Sembla ser que aquests senyors no pagaven tribut i per això no eren al cens.
El 16 de febrer de l’any 1449, Antoni Puigdemir va ser convocat a Palautordera per aconseguir l’abolició del mals usos, arran del conflicte Remença.
En el fogatge de l’any 1497 de Vallgorguina hi surt documentat el nom Puig de Munt.
L’any 1527, Antoni Puig de Mir va ser l’únic prohom del poble que va ser a la presa de possessió a la Cellera de Palautordera de Federique Enríquez de Cabrera. A l’any 1529, a la masia de Can Casas de Montnegre hi ha un capbreu de Bertomeu Casas i Sàlvia, la seva filla, muller de Bertomeu Puigdemir (a) Casas, segle XVI. L’11 de juliol de l’any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Llunell va fer el fogatge del poble on s’hi troba Bernat Puig de Mir.
A l’era de can Pradell de la Serra, el dia 12 de novembre de 1599 si va reunir les universitats de Vallgorguina i de la Serra amb el notari Josep Sorís, per aixecà acta del acords que s’havien de prendre, i poder comprar els termes de Vallgorguina i Vilalba al noble Gastó de Montcada. D’aquesta casa si va adherir en Joan Puigdemir.
En el cadastre que es va imposar a partir de l’any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L’any 1790, la casa de Can Puigdemir pagava 13 lliures i 8 sous (J.P.)
L’any 1795, aquesta casa va contribuir amb 5 lliures per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).
Entre els anys 1885-88, la fil·loxera va fer estralls, també a Vallgorguina, i es van haver d’arrencar tots els ceps. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament de l’impost de la vinya per un any. En Ramon de Valls en tenia una que era de Can Puigdemir.
A la carena de Can Puigdemir hi havia les restes d’una casa coneguda amb el nom de Can Puigdemir Vell.
En un plànol de Vallgorguina de l’any 1860, trobem la casa amb el nom de Can Parramon.
Entre els anys 1900-1901, a Can Puigdemir hi vivien de masovers en Francisco Sala Martori i la Maria Sala Barbany amb els 3 fills, Josefa Pere i Rosa. Aquesta gent aquell temps varen comprar can Bordes i hi anaren a viure. Llavors a Can Puigdemir la van llogar en Joan Salicrú Dalmau amb el seus fills Joan, Toribi, Josep i Lluís. En Joan Salicrú Dalmau era vidu de Joaquima Pignatel·li Bota.
Al cap d’uns anys en Toribi va marxar a viure a Sant Celoni, en Jaume i en Lluís van anar a l’Argentina i l’avi Joan i en Josep varen entrar a la masoveria de ca l’Oller, de Sant Iscle de Vallalta.
El fill gran, en Joan Salicrú Pignatel·li es va quedar a la casa i es va casar amb la Rosa Sala Sala i tingueren 3 fills, Maria, Joaquima i Josep. La pagesia de Can Puigdemir va anar endavant i els masovers cuidaven moltes terres i bestiar.
Se sap que quan baixaven les trementinaires del Pirineu a vendre pels pobles, can Puigdemir era ell lloc de parada on anaven a sopar i dormir. Aquesta tradició es va mantenir fins a l’any 1925-26.
Cap a finals del 1927, la Joaquima passava a vendre llet de vaca per algunes cases del poble. De primer, amb la llet de les vaques criaven vedells. Però, en veure negoci amb la venda de la llet, la portaren cada dia amb un carret a la fàbrica lletera de la Sila de Sant Celoni. Quan hi havia estiuejants a ca la Llúcia i a l’Hotel Vallgorguina, una de les excursions típiques era anar a Can Puigdemir a beure un got de llet calenta tot just acabada de munyir.
A finals de la guerra civil, l’any 1939, els republicans van posar un canó a Can Puigdemir que llançava canonades per sobre del poble en direcció a Cal Sant, per on entraven els nacionals. Vegeu ”Anècdotes de la guerra” a La Vall, 232.
També en època de la guerra civil, a l’entorn d’aquesta casa s’hi feien piles de carbó dels arbres que treien dels boscos de la propietat de Can Puigdemir. Amb els diners que treien de la venda del carbó es feien obres per al poble.
En Josep Salicrú Sala, el noi de la família, es va casar amb la Teresa Regàs Mora i tingueren 3 fills, Joan, Josep i Rosa. El negoci de les vaques i els vedells d’engreix va créixer. També tenien un toro per cobrir les vaques pròpies i les d’altres cases del poble. Tenien aviram per al consum de la casa i per vendre, un carro i un cavall. Feien pallers, collien blat, farratge, menjar per al bestiar i hortalisses per a la casa i per vendre. També tenien uns corrals els quals deixaven a pastors del Pirineu per tancar-hi els ramats a l’estiu.
En Josep es va casar amb la Teresa Torras Besa amb qui va tenir dos fills, Jordi i David. Es van quedar a treballar a la casa fins que la van deixar a canvi de terres de la Quintana.
Aleshores es va construir la urbanització, de la qual trobem la primera documentació a partir de l’any 1970-71. La casa va esdevenir un restaurant, amb piscina i pistes de tennis, actualment, ja no funciona res.
Documentació: “Bernat Puig Gemir” (ACA, Secció del Reial Patrimoni, fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII) “En Puig demunt” (ACA, Batllia general de Catalunya A-401. Fogatges de l’any 1497) “Puigdemir 17 de març 1603 Tony Pere Puigdemir, fill de Andreu Pou (a) Puigdemir i de Marianna, padrí Tony Valls, Pere Domènech, vicari” (ADB, Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, full 1er.) “Puigdemir 29 de març 1608 Isabel filla de Mateu Puigdemir (a) Portell pagès de la parròquia de Vallgorguina i de Marianna, padrí Gaspar Portell de Mataró. Miquel Sala, vicari” (Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604, f. 69) !! de febrer 1616. Puigdemir, Maria, Paula, filla d’Antoni Borrell (a) Puix demir i de Marianna Puix de mir muller seva, foren padrins Bernardí Maltes vidrier i padrina Maria Palomer, tots de la present parròquia de Vallgorguina” (Ll. I Bap Matr Vallgorguina 1601-1604) “8 febrer 1632 Antoni Borrell i Puigdemir pagès de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina fa venda per Spletar una peça de terra situada que es Etaper confrontant a la Quintana de dit Puigdemir dita los Stapes dels Ullines de sembradura poc més o manco dues quarteres per preu tres lliures i mitja a Arnau Palmada habitant en dita parròquia de Vallgorguina... lo dit Arnau te de temps sis anys per Spletar dita artiga, començant a córrer los sis anys lo dia que farem dit art” (ADB, Ll. XXI Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 65) “10 novembre 1636. Antoni Borrell i Puigdemir pagès de la parròquia de sant Andreu de Vallgorguina fa venda de Spletar de unes feixes de dita casa Puigdemir situades damunt del prat fins a la dita casa d’en Puigdemir” (ADB, Ll. XXI Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 64) “Puigdemir-Prat 30 agost 1650 en l’església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina bisbat de Barcelona per Pere Major pvre. vicari han estat esposats Miquel Puigdemir pagès fill d’Antoni Puigdemir i de Marianna muller seva, amb Maria Prat donsella filla legitima i natural de Pere Prat pagès (Ll. XIII Matr Vallgorguina 16451696, pàg. 4) “Censal 4 setembre 1675. Ego Jacobus Pascual agl. Parrº.Sti Andru de Vallgorguina com a principal Bernat Mascaró i Josep Gras del Pou pagesos com a fermansas en favor del RV. Miquel Serra pvre. i rector de dita parròquia. Primo totam illam domun meam in plasa dicta Parrochia, affrontatur amb oriente in honore Antoni Miquel ferri faber, a meridie similiter occidente cum platea dicta parrochia que est sirca domum Michaeli Gras, et a cirtio cum honore dicti Mascaró qui fui den Palomer, torrente del Prat den Puigdemir” (ADB, actes de censals any 1725, caixa núm. 47)
“20 octubre 1690. Jacobus Carner presbiter rector de l’església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina. Venditiony perpº per Michaelem Puigdemir et Prats agl. Dicta parrochia de Sant Andreu de Vallgorguina et Maria Puigdemir, conjugues... Tota domo Manso et hereditate vocato lo mas Puigdemir” (ADB, Actes de censals any 1725, caixa núm. 47)
“Peça de terra coneguda amb el nom de la finca pla del Forn, de procedència de l’heretat Puigdemir” (AM, cadastre any 1947, pol. 18, parc. 49-72, plànol)