Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Masies
1058. Calces can
Latitud: 41.65681
Longitud: 2.51307
Alçada: 283 m
Aquesta casa era situada a sota la carretera que va a Olzinelles, una mica més amunt de Can Jordi, al Veïnat de la Poca Farina. Era del quarter 1.
Descripció: Pel seu mal estat al voltant dels anys 1920 ja es va enderrocar. No tenim referències de qui hi vivia. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Roses com una casa de pagès, i tenia el núm. 7.
Història: Un dels primers amos de ca l'Ayet que tenia 5 fills, va fer construir una casa per cada un. D'aquí ve que en un espai tan petit hi hagués 5 cases, ca l'Ayet, can Calces, can Jordi, can Roig i can Panxeta. Al costat d'aquesta hi havia un pou d'aigua, que s'havien de repartir aquestes cases. Actualment, només queda la casa de can Jordi, ca l'Ayet, can Calces i el pou ja han desaparegut, i can Panxeta, i can Roig són en ruïnes.
Aquesta casa tenia molt poca terra i era de secà. També tenien una petita vinya.
En el lloc, que hi havia aquesta casa ara n'hi ha una de moderna de nova construcció."
1079. Casa de Santa Eulàlia la
Latitud: 41.65194
Longitud: 2.48275
Alçada: 292 m
Situació: Aquesta casa era adossada al mur de migdia de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, actualment només queden les ruïnes. Era la casa núm. 12, del quarter 3, del Veïnat de Tapioles.
Descripció: Era formada per baix i pis, i la teulada era a doble vessant. Hi havia algunes quadres pel bestiar i pallissa. A sota la casa hi havia una era que encara es pot veure, i a tot el seu entorn es conreaven feixes que eren de secà. També tenien una vinya, encara es veuen les rases al mig del bosc, a sota l'era de Santa Eulàlia.
A la façana hi havia un rellotge de sol, i la porta i finestres eren emmarcades amb totxo. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada la casa de Santa Eulàlia com una casa de pagès, i també "la casa de l'ermità de Santa Eulàlia", tenia el núm. 12.
Història: Devia ser construïda quan en Josep Pradell i Cuch va fer les obres a Santa Eulàlia entre els anys 1850-58. El dia 12 de febrer diada de la patrona, van ser inaugurades i beneïdes les campanes. Només se sap que en aquesta casa hi havia viscut la Carme Martori Gaspart de masovera, però no tenim cap més dada de la gent que hi havia viscut fins a la guerra.
Durant la guerra hi van viure refugiats, i quan varen marxar, calaren foc a la quadre amb els animals a dins. A partir dels anys seixanta, el vandalisme de la gent va fer que de mica en mica tant la casa com l'església i cementiri, es fessin malbé més ràpidament
L'any 1935, es feia missa i aplec el dia de Santa Eulàlia, i El Sr. Pradell convidava a la gent amb galetes i vi dolç, quan sortien de missa.
1084. Casa Vella la
Latitud: 41.64911
Longitud: 2.45844
Alçada: 296 m
Era al mig de la urbanització Canadà Parc, a sota el carrer Xampinyó, entremig d'aquest carrer i el Torrent de la Casa Vella. Actualment només hi ha uns plàtans força grossos. També era coneguda per can Bonamusa Vell. Tenia el núm. 16, i era del quarter 3.
Descripció: L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada la Casa Vella com una casa de pagès, i tenia el núm. 16.
Història: Per les dades que s'han recollit, podria ser que els seus propietaris decidissin construir la masia nova que hi ha a l'entrada de la urbanització, i llavors aquesta va ser llogada per diferents persones, però al final ja era una mica en ruïnes. Els últims masovers que hi van viure van ser en Pere Taberner Jover i l'Aurèlia Pinós Pascual amb els seus dos fills, Josep M. i Joan. Aquesta família i va anar a viure després de la guerra i van deixar la casa l'any 1951 aproximadament. Quan va quedar buida, una colla d'anys, els pastors la van aprofitar per a tancar-hi els seus remats.
Tenim referències d'aquesta casa des de l'any 1611, llavors ja era coneguda com la casa Vella.
Quan van començar a haver-hi cases construïdes a la urbanització, i anava gent i jovent que hi feien foc a dins, i el propietari va decidir acabar d'estimbar la casa, i actualment no hi queda res.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, el masover d'aquesta casa, pagava 3 lliures i 2 sous .
Petit, Maria Anna, 11 d'agost 1611, filla natural i legitima de Pere Petit habitant de dita sufragània de Vilalba i d'Antiga muller sua" ADB, Ll. I Bap Matr 1601-1604) "Possessió anomenada Bonamussa, per una casa en despoblat anomenada Casa vella" (AM, Cadastre finals XIX, núm. 38) 11 de gener 1615, Xifre, Pere, Miquel Jaume, fill d'Antich Xifre pagès habitant en la Casa Vella de Pere Bonamussa i de Baneta Xifre la muller sua. 29 octubre 1617. Bertran, Maria, Teresa, filla d'Esteve Bertran pagès i d'Aldonsa muller sua habitants en la Casa Vella d'en Bonamussa. "4 maig 1618, Riera, Elisabet, Teresa, filla de Jaume Riera i Elisabet habitants en la casa Vella, pagès de la dita parròquia, padrins Maria Royera muller d'Antoni Roÿer de Trenta Passes. "Avui que comptem 8 desembre 1619 és estat soterrat un albat en l'església de Vilalba que es deia Aleix fill de Pere Petit i muller, habitants en la casa d'en Bonamussa" (Ll. XXXIII Òbits Vallgorguina-Vilalba 1601-1645) "L'any 1621, Antoni Bertran, que era Francès, i feia de pagès, va apadrinar una nena nascuda a la casa Vella d'en Bonamussa" (Llibre J. Portals)
1092. Castellar can
Latitud: 41.65534
Longitud: 2.49147
Alçada: 214 m
És situada a sobre de l'antiga carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, i sota l'Obaga de can Castellar o Pedra Gentil. Ara no té número, però li correspon el 10 i era del quarter 3.
Descripció: Era una masia de planta rectangular en força mal estat, que va ser derruïda l'any 1993 i només van deixar en peu la façana principal. Estava formada per baix i pis, i tenia l'entrada empedrada i la teulada era a doble vessant. La seva porta principal és d'arc de mig punt adovellat, una finestra és d'arc conopial decorat amb motius florals i religiosos i les altres 3 són de llinda plana. A la façana hi ha un rellotge de sol restaurat que diu Salvador Castellà Pagès any 1792. Tenia força terra de conreu. Entorn de la casa era de secà i a baix a la plana es podia regar, ja que tenien una resclosa al costat del pont d'en Pradell que per un rec portava l'aigua a una bassa. Collien blat, farratge, pel bestiar, patates, tenien carro i cavall, feien pallers. També tenien una vinya a la plana de can Carcassès que s'havia dit la Mallol, i de més antic una a Tapioles.
A la banda del darrere, on hi havia les quadres, diuen que havia estat una habitatge que era conegut amb el nom de cal Rei, devia ser una casa pels masovers o mossos que treballaven a la casa. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Castellar com una casa de pagès, i tenia el núm. 10. Actualment, la casa es va refer conservant només la façana i és una casa de colònies des de l'any 2000.
Història: A la visita pastoral que el pontificat de Ponç de Gualba va fer l'any 1314 hi trobem el nom de Gerard de Castellar, com a testimoni seglar d'aquesta casa, que va ser tonsurat pel bisbe a Sant Celoni.
En un cens de l'any 1362 en Guillem Castellar d'aquesta casa va pagar 13 sous i 9 diners com a contribució de la guerra que Pere el Cerimoniós mantenia contra el rei de Castella. (circular núm. 4 de l'arxiu Fidel Fita any 1960)
En el fogatge de 1380, troben en Castellar com habitant d'aquesta casa, circular núm. 4 de l'Arxiu Fidel Fita 1960.
En Joan Castellar el dia 16 de febrer de 1449, va ser convocat a Palautordera per aconseguir l'abolició dels mals usos, arran del conflicte Remença.
L'any 1497 es va fer un altre fogatge a Vallgorguina i surt documentat en Castellar com habitant d'aquesta casa. (Josep Esglésies)
L'11 de juliol de l'any 1553 el síndic de Vallgorguina Miquel Llunell va fer el fogatge del poble i es troba en Bernardí Castellar.
Pere Castellar va fundar un benefici l'any 1569 sota l'advocació de Sant Sebastià, al notari de Barcelona Mateu Falcó. Primer era un benefici personal i després de la mort del primer obtentor un benefici perpetu sota la invocació de Sant Sebastià.
El 12 de novembre de 1599, en Pere Castellar, es va adherir a l'acord signat per habitants del nostre poble, per poder comprar el terme de Vallgorguina, al noble Gasto de Montcada.
L'any 1629, hi ha una nova referència al benefici de Sant Sebastià del qual en són patrons els propietaris de can Castellar.
El dia 31 d'octubre de l'any 1642, Joan Castellar, pagès arrenda per quatre anys a Pere Pascual també pagès de Vallgorguina 2 camps per sembrar-hi el que convingui.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, la Victòria i en Salvador Castellar pagaven 20 lliures i 6 sous.
Josep Castellar, l'any 1766, es varen oposar a pagar el Dret de Vigília que reclamava el rector i va participar en un plet amb altres propietaris de masies del Vallgorguina. Al final de la concòrdia els pagesos es varen comprometre a pagar alguns quartans de blat a la rectoria, segons la casa.
L'any 1795, en Salvador Castellar va contribuir amb 5 lliures per la formació d'un cos de Miquelets i en Miquel Castellar amb 8 (guerra Gran 1793-95).
Una pubilla d'aquesta casa la Josefa Castellar Palaudories, es va casar amb en Josep Pradell i Cuch, (1815-1875).
En aquesta casa l'any 1918, i van anar de masovers en Josep Pons Pujades i la Rosa Torras Travesa, amb els seus fills Joan, Assumpció, Carme, Andreu i Pepita. Els pares d'en Josep, vivien a cal Poater, i de grans anaren a viure amb el fill, es deien Joan Pons Gaspart i Carme Pujades Bosch.
L'Andreu Pons Torras, es va casar amb la Maria Font Carós, i es quedaren de masovers. Van tenir tres fills, la Mercè, Josep i Lídia. En Josep va treballar uns anys a la casa amb els seus pares. L'any 1981 va marxar.
El masover d'aquesta casa es va posar d'acord amb el de can Puigdemir i cada dia portaven els pots de llet amb el carro a la fàbrica Sila de Sant Celoni.
Per arribar a la casa des de la carretera, s'havia de travessa la riera de Vallgorguina i tenien una passera que moltes vegades la riera se l'emportava. Actualment hi ha un pont.
"En Castellar" (ACA, Batllia General de Catalunya A-401, fogatges de l'any 1497) "Bernardí Castellar" (ACA Secció del Reial Patrimoni, fogatges núm. 2598, any 1553, f. XXVII)" En Castellar" (AACV, D.0238. Cens de l'any 1362)" Per una casa en despoblat anomenada Can Castellar situada a Tapioles. Propietari Pau Castellar" (AM, Cadastre del segle XIX, núm. 29, PV) "octubre de 1606. Castellara, Catalina, Paula 1 novembre, filla de Toni Mir i Antiga Castellara padrins Antoni Mir als castellars de Vallgorguina i Caterina Pradella, filla de Joan Pradell de Sta. Eulàlia de la parròquia de Palautordera. Miquel Sala, vicari de Vallgorguina" (ADB, Ll. IBap MAtr 1601- 1604, pàg. 48) "15 de febrer1771 morí de mort natural Margarida Castellar del Pou, vídua de Pau Castellar rebé tots els sagraments" (ADB, Ll. XXVIII Disposicions de difunts de Vallgorguina i Vilalba 1745-1836)
"1 novembre 1642. Joan Castellar pagès de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, arrendament per temps de quatre anys a Pere Pascual també pagès de la parròquia de Vallgorguina de dos camps de Comandries" (ADB, Ll. XXI Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 79) "Comandries, vinya, Josep Castanyer Montsant" (AM, relació general dels masovers, arrendataris i parcers de les finques confiscades any 1936)
"16 novembre 1642. L'honorable Joan Castellar pagès de sant Andreu de Vallgorguina fa venda a Joan Llunell fadrí d'un Staper per Spletar i li dona vuit anys de temps i que el dit Joan Llunell i pugui fer quatre Splets i dita peça de terra és en el lloc dit el Guell de sembradura 5 quarteres, afronta tramuntana amb les terres d'en Valls d'Olzinelles" (ADB, Ll. XXI Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 81)
19 gener 1646. Joana Castellara muller de Joan Castellar pagès de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina fa venda a Pau Roca ferrer habitant en Vallgorguina d'un tros de Staper spletar. Afronta amb la capella de Santa Eulàlia junt amb la casa i de dalt a Santa Eulàlia fins a l'artiga d'en Steve Feliu i baix el camí de Vilalba fins a la vora dels Roures i dels roures fins al camí" (ADB, Ll. XXI Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg.86)
"6 abril 1636. L'honorable Joan Pau Castellar pagès de Vallgorguina, fa venda d'una peça de terra dita les feixes de Narbutias situada en el lloc de Tapioles de sembradura quatre quarteres, a Isabet Puig com a curador de Bernat Puig son fill" (ADB, Ll. XXI Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1610-1653, pàg. 63)
"13 desembre 1678. Jo Joan Casteller pagès útil i propietari del mas Castellar de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, consigno aquells vuit sous de sens que tots anys Jaume Puig estava tingut i obligar a mi i mas successor... feia Jaume Puig al el dit Castellar i el restant del preu d'aquella peça de terra dites els roquinas, compra a el dit Castellar" (ADB, Ll. XXII Cap Matr-Test Vallgorguina-Vilalba 1667-1687, pàg. 112)
"Possessió anomenada d'en Castellar, situada a Tapioles, vinya, propietat Pere Castellar" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 29, PV).
1096. Catarineu can
Latitud: 41.65078
Longitud: 2.52691
Alçada: 311 m
La casa és a dalt la Serra d'en Catarineu sota el camí que va a Cal Cucut. Té el núm. 32, i era del quarter 1.
Descripció: La teulada és a doble vessant, te la porta d'arc escarser i tres finestres amb llinda plana. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Catarineu com una casa de pagès, i tenia el núm. 32. Les terres eren de secà, entorn de la casa, també hi havia una vinya, on treien vi pel consum de l'any. Tenien bestiar, collien blat i farratges, també feien paller.
Història: Els últims propietaris que van viure i cuidaven la terra, eren l'Andreu Aràbia Gras i la Pepeta Paytuví Gras amb els fills Maria i Josep. L'any 1958 van marxar a viure a Breda i la casa i propietat la va comprar en Josep Catarineu Cama de cal Ros, l'any 1960.
En el cadastre que es va imposar a partir de l'any 1715 amb el Decret de Nova planta des de Madrid, els catalans van haver de pagar molts més impostos. L'any 1790, en Miquel Catarineu pagaven 2 lliures i 14 sous.
L'any 1795, en Miquel Catarineu va contribuir amb 8 sous per formar un cos de Miquelets (guerra Gran 1793-95).
La fil·loxera a Vallgorguina va fer que s'haguessin d'arrencar tots els ceps, entre els anys 1885-88. Per aquest motiu la Diputació de Barcelona va perdonar el pagament d'un any de l'impost de la vinya. En Josep Catarineu Puig en tenia una en aquesta casa.
Per arribar a la casa cal passar pel camí de can Gras del Pou, i can Nonell del Sot, fins a trobar la Serra d'en Catarineu. Fins a l'any 1935, només hi havia un petit corriol. Aquells anys es van posar d'acord els diferents propietaris de les masies i es va obrir una carretera des de Cal Coixet fins a Cal Cucut. El Sr. Joan Pradell Vilà va fer un plànol del nou camí, que ell mateix va coordinar per on havia de passar.
"Vinya de can Catarineu. Llevador de censos dels vinyers del Sot d'en Puig format al primer de gener de 1787. Calmen les pensions a 11 de novembre. Miquel Catarineu fa tots anys 3 tt." (ADB, actes de censals any 1725, caixa núm. 47) "Una casa solar anomenada can Catarineu, conreu, vinya, secà. Pere Aràbia Castanyer, any 1899" (RP, Ll. 4,. F. 138, f. 395)
1101. Cinquanta de Dalt can
Latitud: 41.6582
Longitud: 2.46618
Alçada: 228 m
És a la banda solella del sot de can Marc, darrere la urbanització la Baronia del Montseny, pertany al Veïnat de Tapioles. Ara no té número, però li correspon el 20 i pertany al quarter 3.
Descripció: La casa de pagès que hi havia va ser comprada l'any 1968 i va ser enderrocada perquè estava en molt mal estat, i llavors s'hi va construir la que hi ha actualment que ja no té l'estil d'una masia. Aquells anys també hi van construir la granja de porcs. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada
ca l'Hereu Cinquanta com una casa de pagès, i tenia el núm. 20.
Història: Sabem que hi havia viscut en Felix Bosch Solé i la Josefa Coll Clos, després el seu fill Josep es va casar amb la Margarida Maynou Campena i va néixer la Margarida. Aquesta Sra. l'any 1968 va vendre la propietat als Srs. Ventura Romañà Barra i en Josep Mas Sabater, que eren socis, hi van construir la granja de porcs. Al cap de poc temps en Ventura va plegar i poc després en Mas que era el veterinari. En aquell moment la finca va ser comprada per en Jaume Nualart Casadevall, qui va tirar endavant la granja.
L'any 1971 hi entraren de masovers fins a l'any 1997, en Josep Bellvehi Esquís i la Carme Preseguer Masnou que tingueren 2 filles la Lluïsa i l'Anna. Aquesta gent tenien cura de la granja i de la poca terra que hi havia.
"Jaume Bosc (a) Cinquanta. Per una casa en despoblat anomenada can Cinquanta, núm. 20" (AM, Cadastre final XIX, nº 8).
Possessió anomenada d'en Cinquanta, vinya de tercera, propietari Jaume Bosc (a) Cinquanta" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 8, PV.
"Peça de terra destinada a cereals, secà, vinya, erm amb una caseta en molt mal estat coneguda per can Cinquanta de Dalt" (RP, Ll. 4, t. 138, f. 380)
"Peça de terra denominada de can Cinquanta de Dalt, llevant amb el torrent de Reixac, propietària Margarida Bosch Maynou" (AM, Altes any 1950, núm. 2)
1104. Cinto can
Latitud: 41.651
Longitud: 2.51253
Alçada: 242 m
Masia situada al capdamunt del carrer de l'Església, i el Pla de la "Noria" a uns 50 metres del col·legi. Actualment, té el núm. 13 i pertany al quarter 1. L'any 1748 ja la trobem documentada.
Descripció: És de planta rectangular, formada per baix i pis Té la teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Per la banda est s'hi ha construït un nou habitatge. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Cinto com una casa de pagès, i tenia el núm. 13. Cuidaven les terres del voltant de la casa la majoria de secà i tenien una mica de bestiar. Collien blat i farratges i també feien pallers. La gent d'aquesta casa havia tingut una vinya al costat de cal Minaire i després una a Tapioles.
Història: En aquesta casa hi havien viscut el matrimoni Joan Valls Camps i la Josefa Rovira Cantallops i més tard el seu fill Joan Valls Rovira que es va casar amb la Maria Mas Bertran, i quan varen morir hi vingueren a viure el seu fill Joan Valls Mas i la Maria Alsina Montclús a principi dels anys 1950. Tenien 2 fills, Joan que es va casar amb la Teresa Serra Masgoret i va estar-se uns anys a can Bòtil i després va anar a can Clarens; i la Maria es va quedar a can Cinto i es va casar amb en Pepito Salicrú Tarrides, no van tenir fills.
En Joan Valls Mas va ser regidor a l'ajuntament durant la guerra, i més tard va patir represàlies, ja que va ser tancat set mesos al convent de Sant Elies (Barcelona).
La dona d'aquesta casa com altres del poble anava al mercat d'Arenys de Mar a vendre aviram, ous bolets, etc. Tothom la coneixia per la Cinta.
En Pepito a partir dels catorze anys va treballar a les serres de l'Esteve Travesa amb en Ramon Roure Gras, ells dos tallaven tota la llenya.
"En Cinto era un home escaient i en preguntar-li "Cinto plourà" contestava: "Abans de quaranta anys"
1110. Coixet cal
Latitud: 41.64786
Longitud: 2.51745
Alçada: 231 m
És al costat del camí del veïnat de Cal Cucut i també del Pla de Vidal, i la casa de can Planells. Té el núm. 25 i és del quarter 1.
Descripció: Era una masia de planta rectangular, amb planta baixa pis i teulada a doble vessant. Va estar rehabilitada i ampliada amb unes golfes a la part central de la casa. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada cal Coxet com una casa de pagès, i tenia el núm. 25.
Història: Hi havia viscut l'Andreu Roure Cot i la Josepa Martori Rocosa, amb els seus fills Miquel Dolors i Maria. En Miquel es va casar amb la Clotilde Gras Castella, i van tenir un fill, en Ramon, que es va casar amb la Quimeta Salicrú Tarrides, i van tenir dues filles Pilar i Montserrat.
En època de la Josepa Martori, aquesta gent tenien carros i cavalls i havien fet transport de llenyes. En Ramon va treballar força anys a les serres de l'Esteve Travesa. Tenien les terres davant de la casa i les podien regar amb l'aigua de la Riera de Coll Senís per mitjà d'una resclosa que també hi regava la gent de cal Ros.
La família d'en Ramon i la Quimeta l'any 1960 van deixar la casa i van llogar Can Martori del Veïnat de la Poca Farina. La Quimeta una temporada va vendre peix, feia una parada davant de Cal Sabater. En Ramon havia estat portador del Sant Crist, i representant de la Falange a Vallgorguina.
La casa havia estat propietat del Sr. Miquel Domènech Alguersuari, del Sr. Francesc Bellmunt Pitarchs i d'en Jaume Blanc Casas que la va compra l'any 1952. L'any 1970-71 va ser comprada per dues famílies, la d'en Lluís Paniello Suara i Carme Salinas Vigo, i Josep Salinas Vigo i M. Rosa García Maduell, que des de llavors hi venen a estiuejar.
"Caseta en despoblat denominada Nova de l'Agustí, amb un cos de terra unit, a llevant Pere Riu, i Miquel Catarineu, a migdia Maria Planells, Josep Domènech Batllori any 1881" (RP, Ll. 3, t. 94, f. 282) "Peça de terra en el lloc conegut per Pla del Coixet, llevant Josep Gras, migdia, Miquel Domènech, ponent Francesc Campàs, entremig Andreu Aràbia" (RP, Ll. 4, t. 138, f. 401).
1113. Colomeró can
Latitud: 41.63452
Longitud: 2.52779
Alçada: 295 m
Era on avui hi ha la construcció del restaurant, molt a prop de la carretera de Vallgorguina a Arenys de Mar, a la volta de can Colomeró, i era del quarter 1.
Descripció: Aquesta masia l'any 1929 ja era en ruïnes, i l'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada can Clomeró com una casa de pagès, i tenia el núm. 37.
Història: Aquesta finca la va comprar l'Esteve Travesa Pradell, l'any 1929 a José Valeta d'Arquer, que l'havia heretat el 1902 del seu avi José d'Arquer Grau. En aquells moments, tota la finca estava dedicada a bosc. La part que limita amb la carretera era un platanar.
La història de la transformació d'aquesta zona és molt curiosa: a causa de la frescor per l'ombra dels arbres, els estius i aparcaven molts cotxes. Alguns dels visitants feien malbé els arbres i altres destrosses. L'Esteve, s'hi passava les tardes dels diumenge vigilant, i algunes persones li van suggerir la instal·lació d'un servei de bar.
L'any 1965 es van fer unes obres i s'hi va obrir un bar que va regentar en Bonaventura Arbó Austrich, d'Arenys de Munt. Dins de la finca hi havia una font que es va restaurar, obrint-se una mina i construint-se dos dipòsits per recollir-ne l'aigua. També es va obrir un pou a uns 30 metres de la carretera d'Arenys de Mar a Vallgorguina.
Més endavant els mateixos visitants van demanar que se servissin entrepans i menjar. A la dècada dels seixanta al 70 es van anar fent més obres per convertir el bar en restaurant.
L'any 1974 es va signar un contracte d'arrendament de la zona de la finca on s'explotava el negoci de bar-restaurant i l'aparcament (1,5 Ha.), a l'esmentat Sr. Arbó i a una filla seva, i l'any 1975 aquests Sr. va comprar aquesta part de la finca.
L'any 1994 la resta de la finca, dedicada a bosc, la va heretar l'Esteve Travesa Blanc i l'any 2006 ho va vendre a Francisco Baltrons Periago i Anna Figueras Casas, d'Arenys de Munt.
Com curiositat, t'adjunto una fotografia publicitària dels anys 60-70 i de la carta del restaurant.
(Informació donada per l'Esteve Travesa Blanc)
"Peça de terra anomenada Colomeró, radicada en el paratge sot de Maribaus, part en el conegut per Maribaus i part en el sot de les Voltes" (RP, Ll. 1, t. 4, f. 40)
"Possessió anomenada de can Colomeró, vinya de tercera" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 5-1) "Possessió anomenada d'en Companyó, situada a can Colomeró vinya, secà de tercera, propietari Josep Arquer" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 5-2)
1122. Desentegat cal
Latitud: 41.64879
Longitud: 2.53398
Alçada: 283 m
Aquesta casa era situada a l'esquerra del camí que va a Coll Senís, entre els sots del Torrantàs i el Sot de l'Alba. Les ruïnes són al costat esquerre del camí que va cap a can Puravia (ruïnes) i can Pau Foguera.
Descripció: Actualment, hi ha unes restes de paret que formaven la casa, però per la forma que té, havia de ser un habitatge molt petit, semblant a una barraca.
L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogada cal Desentegat com una casa de pagès, i tenia el núm. 34, i era del quarter 1.
Història No tenim cap informació de la gent que hi havia viscut i quan van deixar de viure en aquesta casa.
A sota la casa hi havia unes feixes que s'havien conreat. Era una terra que procedia de censos i quan es va abandonar si plantaren alzines
"Per una casa en despoblat anomenada cal Desentegat" (AM, Cadastre finals del XIX, núm. 119, PV) "Nom de la casa: Desentegat, casa de peó, distància tres quarts d'hora, un habitatge" (HAM, Nomenclàtor de l'any 1859) "partida cal Desentegat" (Cadastre any 1947, núm. 181, f. 135-10) "Peça de terra campa, vinya, suros en la que existí una casa coneguda per cal Desentegat, llevant Josep Gras de la Muntanya, migdia Jaume Pujol, entremig el torrent de Coll Senís, ponent Joan Oms, Salvador Pradell, nord Josep Terrades, Josep Castanyer. Salvador Illa Pujades any 1923" (RP, Ll. 3, t. 94, f. 348)