Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Cases del poble
1518. Rei cal
Latitud: 41.64908
Longitud: 2.50759
Alçada: 213 m
És una casa de la carretera Nova núm. 94. A la banda del darrere hi havia els horts.
Descripció: El nom de cal Rei bé de quan la família Bosch vivien en una casa de pagès que es deia aquest nom, situada a la part de dalt del Prat de la Blanca i actualment desapareguda, ja que van aprofitar la pedra d'aquesta casa per construir la nova..
Història: En Joan Bosch Coll, era casat amb l'Antònia Illa Font, i tenien 4 fills, Josep, Maria, Salvador i Pilar. Aquesta gent, van construir la casa a la Carretera Nova i van venir a viure. En Joan, havia estat peó de la carretera de Vallgorguina, ell netejava i arreglava des del punt quilomètric núm. 10 al núm. 13, i més tard del 9 al 12.
El fill Josep Bosch Illa, que tothom coneixia pel Rei a causa del motiu de la masia que havien viscut, era un home que li agradava la gatzara i també era el rei de la polca. Era solter i vivia amb la seva iaia Carme. Després de gran es va casar amb l'Àngela Alzina Rabassa.
A partir dels anys trenta en Josep Bosch Illa es va dedicar a la compra-venda de llenyes i carbons; davant de la casa hi havia una esplanada que feien servir de magatzem. Aquesta feina va començar a aprendre-la a can Pradell de la Serra on hi havia treballat. A més tenia una peça de terra prop de can Clarens, coneguda per la peça del Rei, un tros de terra al pla del Forn i també menava una vinya a can Morell. Aquest home va comprar tot el Pla del Forn, la Sureda i la Castanyereda a can Valls d'Olzinelles, i també era propietari de molta terra de la Solana.
En Josep Bosch Illa va ser un dels socis fundadors de la societat Buena Fe de Vallgorguina l'any 1917, després va ser una de les persones que van posar 500 pessetes per poder comprar el local que tenia la societat els Previsors de Vallgorguina l'any 1923. També va ser regidor en el primer ajuntament franquista a partir de l'any 1939. Havia fet de director de teatre a Vallgorguina i era un dels dirigents dels Previsors, els de Dalt. Era una de les poques persones del poble que tenia la Vanguardia.
Quan va morir el Rei, en aquesta casa i va venir a viure el seu germà, Salvador Bosch Illa que era casat amb la Josefa Rovira Paituví, i tenien dos fills l'Eduard i en Rafel. La Josefa, era filla de ca la Sileta una casa del carrer de Mataró, i per aquest motiu aquesta casa a partir de llavors també es va conèixer amb el nom de ca la Sileta. En Salvador, havia estat cap de colla d'un grup de gent que treballava en les feines del bosc.
Aquesta casa també tenia una premsa pública que a l'època de la verema hi anava molta gent del poble a premsar el raïm. Actualment encara es conserva.
Al costat de cal Rei aquesta família hi va construir nous habitacles, els núm. 92, i 90, en un d'ells, durant uns anys hi va viure la mestra de Vallgorguina Antònia de Tera Vilaró.
Ja fa anys aquesta casa va ser rehabilitada i la habitatge es va fer al pis. Hi viuen en Rafel Bosch Rovira i la Margarida Portet Mas, que tenen dos fills, la Francina i en Rafel. A la part de baix és una fusteria.
1519. Ricos can (poble)
Latitud: 41.64703
Longitud: 2.51124
Alçada: 221 m
És un pis de nova construcció, situat a sobre una part del garatge que hi ha a la carretera Vella. Es coneix amb el mateix nom de la masia de Can Ricós. Té el núm. 21
Descripció: En aquesta parcel·la hi havia una casa de cos coneguda per cal Peix, que tenia l'entrada per la carretera Vella. Es va estimbar, deixant a sota el garatge i la habitatge es va fer a la banda de sobre entrant per la carretera Nova.
Història: Als voltants de l'any 1955 hi va entrar a viure l'Agustí Valls Miró i la Maria Paytuví Gras, no tenien fills. Aquesta gent fins llavors havien viscut al costat de la masia de Can Ricós, i baixaren a viure al poble.
L'Agustí Valls Miró va tenir el primer cotxe de Vallgorguina compartint-lo a mitges amb l'Esteve Travesa Pradell.
En Ricós era conegut per en Menja Estepes, ja que sovint deixava anar: la cosa no anirà bé fins que els pobres no hagin de menjar estepes.
El nom de cal Peix, podria ser el del propietari Josep Miralpeix segons el cadastre del segle 1790.
L'Agustí, conreava algun tros de terra a la masia de San Ricós, i l'hort davant de la casa.
L'any 2000 en Manolo Cosano Vilches casat amb la Catalina Martínez Najera, van compra aquesta casa i actualment hi viuen.
1520. Rossinyol cal
Latitud: 41.64703
Longitud: 2.51071
Alçada: 220 m
És una casa de cos de la carretera Vella núm. 36, que comparteix parcel·la amb la casa que té l'entrada per la carretera Nova núm. 35.
Descripció: El nom d'aquesta casa bé de quan ho va llogar un pastor que li deien el Rossinyol. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i llavors es deia casa d'en Miquel Mestra, i tenia el núm. 15.
Història: Hi van venir a viure en Miquel Garriga Boada, que es va casar amb la Montserrat Ramon Casas. Tenien un fill que es deia Joan, i també havien tingut una filla que va morir de petita, en caure a la comuna quan vivien a cal Bober.
En Miquel el van cridar a files i va haver d'anar a la guerra, i no va tornar. Va morir a Balaguer el dia 22-06-1938, quan tenia trenta-dos anys.
Després de la guerra aquesta casa era coneguda per ca la Rossinyola o ca la Montserrat Rossinyol. Aquesta dona quan es va obrir l'Auxili Social a ca l'Avi, en va ser la cuinera. A la postguerra per guanyar-se la vida havia fet estraperlo, portava coses per vendre a Barcelona i tornava carregada d'altres per vendre al poble. Durant molts anys va treballar a casa fent de modista, sabia cosir molt. En Joan el seu fill va treballar molts anys a la fàbrica de la llet la Sila de Sant Celoni.
Un Germà d'en Miquel, l'Enric Garriga Boada, també va haver d'anar a la guerra. Era fill d'Olzinelles 13-05-1915, i va morir a Aranda del Duero el 20-06-1938, d'un edema pulmonar.
De més antic aquesta casa era coneguda per ca la Miquela, ja que hi havia viscut una dona que quan s'acostava les festes de Nadal, feia una parada de torrons els diumenges a la sortida de missa.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Joan Pujadas, any 1916.
Abans aquesta casa havia sigut un corral on i tancaven el remat, i actualment és propietat de cal Nané.
"Possessió anomenada camp del Rossinyol, situada a can Pradell de Baix, cereals, bosc de fagina, propietari Josep Pradell Cullell" (AM, cadastre del segle XIX, núm. 54) "Peça de terra denominada camp del Rossinyol, situada a can Pradell de Baix" (Altes any 1886/87, núm. 3)
1521. Sala la
Latitud: 41.64715
Longitud: 2.51232
Alçada: 225 m
Aquest local és a la carretera Nova, núm. 24-26 al començament del poble venint d'Arenys de Mar. L'any 1860 quan es va fer el plànol de la carretera Nova, encara no existia. De primer s'havia conegut amb el nom de can Rantés.
Descripció: La Sala era el local que la Societat Buena Fe de Vallgorguina que van comprar al Sr. Pere Pascual de Mataró que hi havia tingut una petita fàbrica fins a l'any 1917. Quan va ser propietat, d'aquesta Societat, si va construir un escenari per a fer teatre i tocar l'orquestra en les Festes Majors, un petit quiosc de begudes, i la pista de ball. Hi havia unes 200 cadires de boga per seure i per il·luminació hi havia llums de carbur.
Història: l'any 1917, es va formar la societat Buena Fe de Vallgorguina, i després l'any 1919 les mateixes persones van formar els Previsors de Vallgorguina. Aquesta gent abans de tenir aquest local, feien el ball i reunions a l'Hostal de Dalt, sempre eren coneguts per la gent de Dalt, que seguien la política de dretes de la Lliga Regionalista més tard Lliga Catalana de Francesc Cambó.
Els Previsors eren uns 70 o 80 socis entre balladors i casats. La junta era elegida per assemblea i durava dos anys. A més cada any hi havia una reunió per a donar comptes. També es feien dues reunions extraordinàries abans de les Festes Majors. Els socis pel manteniment del local i despeses generals cotitzaven, els solters 2 pessetes cada mes i els casats 50 cèntims.
La música del ball era la d'un piano manubri i el corró de la música durava tot l'any. Es canviava per la Quaresma, perquè en aquell temps no es ballava.
A l'entrà la dictadura d'en Primo de Rivera, l'any 1923, a Vallgorguina fou elegit
alcalde i president de la Unió Patriòtica, en Josep Regàs Gras que va ser alcalde, (1924-1930). La Unió varen llençar una acusació als Previsors que tenien una bandera catalana en el seu local, cosa prohibida durant la dictadura.
L'endemà les autoritats judicials van anar a tancar-lo. Però aquella nit, els dirigents dels Previsors es varen mobilitzar, i buscaren dotze persones que dipositessin 500 pessetes cada un i varen comprar el local, i el notari va aixecà acta de venda, als nous propietaris. Quan el jutjat va anar per clausura el local es va trobar que els propietaris ja no eren els Previsors, sinó un grup de 12 persones: Francesc Mora Palomé, Pere Coll Dalmau, Jaume Mora Musachs, Joan Pinós Palomer, Joan Vilar Clavell, Miquel Gaspart Paytuví, Josep Bosch Teixidó, Josep Salicrú Pignatel·li, Josep Bosch Llavina, Josep Plana Riu, Josep Salicrú Bosch, i Josep Bosch Illa.
Durant un temps es varen quedar sense local, i per poder sortir del pas i fer el ball i les reunions, varen llogar i arreglar provisionalment a la casa de cal Fuster, un espai que hi feren aquestes activitats.
S'entrava per la Carretera Vella i els amos de la casa a més dels estris que tenien, també hi havia una petita quadre, on si tancava una burra per fer les feines del camp.
Llavors els de la Unió Patriòtica els varen motejar amb el Saló de la Burra, però els Previsors també van motejar als de la Unió amb els Boira, per la seva esboirada actitud de fer tancar el seu local.
Després de moltes gestions i traves, varen canviar els estatuts i el nom de l'entitat, per la Societat la Passiva i l'any 1925, es tornà a obrir el local, però ara ja no eren propietaris, i havien de pagar un lloguer de 300 pessetes a l'any.
En aquesta nova època, es va canviar la música del manubri, per un tocadiscs amplificador i es ballava en discos. També si va instal·lar una màquina de fer cine comprada per en Josep Bosch Llavina i l'Esteve Travessa Pradell i es passaven pel·lícules durant el temps de Quaresma que no es ballava, per les creences religioses que es considerava irreverent.
Els de Dalt quan eren pel poble i en les excursions que va fer Mn. Narcís, portaven unes gorres de color blanc, i després van compra un barret de panyo com els senyors per diferenciar-se dels de Baix.
A l'esclatar la guerra, la Societat la Passiva, es dissolgué i ja no es va tornar a obrir la Sala amb aquest nom.
Després de la guerra la Sala, se li va posar el nom de "Educación i descanso", i si va continuar fent el ball i a més s'hi celebrava la Festa Major de Sant Andreu.
Cap a l'any 1965, la Sala ja no es feia servir per fer el ball, i durant 3 o 4 anys si va instal·lar la centraleta telefònica en una part d'aquest local.
L'any 1975 en un tros de l'espai que hi havia la Sala, hi van posar diferents màquines de joc, convertint-la en Sala Recreativa.
Durant la guerra en aquest local hi van viure refugiats. També els soldats republicans durant els últims mesos de la guerra van tenir-hi la intendència de queviures i robes que havien tret de can Pujades.
A finals de l'any 2016, la Sala i l'habitatge del costat es van posar a la venda, i l'any 2017, l'ajuntament de Vallgorguina ho va comprar per habilitar-hi un espai cultural pel poble.
1522. Sileta ca la
Latitud: 41.64538
Longitud: 2.5084
Alçada: 222 m
És una casa molt gran del carrer de Mataró que té el núm. 51. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, trobem catalogat com un solar del noi Tendre, amb el núm. 7.
Descripció: Diuen que l'home que va començar a construir la casa, no va tenir prou diners per acabar-la i llavors se la van quedar Can Valls d'Olzinelles i la van acabar ells. En una rajola de sota la teulada hi ha l'any 1888, segurament quan es va construir la casa.
Tenien terres darrere la casa, a l'Hort d'en Montasell i al Pla del Forn, collien blat i farratge menjar el bèstia. Tenien carro i cavall i feien paller. També tenien vinya a can Morell i darrere la casa, d'on treien el raïm per fer el vi de l'any.
Història: La casa va ser estrenada per en Josep Rovira Travesa i la Soledat Paytuví Calls, quan es van casar. Van tenir una filla la Josefa.
També hi vivia en Josep Rovira Cantallops i la Cecília Travesa Bonamusa que havien tingut 4 fills, Josep, Andreu, Maria i Magdalena.
La Cecília, que tothom li deia Sileta era molt coneguda per la gent del poble, perquè feia de planxadora. En aquell temps que no hi havia electricitat, moltes cases li portava roba per planxar. També havia estat minyona i cuinera de can Valls d'Olzinelles, i havia fet de mocadera.
El marit i el seu fill Andreu, treballaven a la indústria dels Tapers a Vallgorguina, en la feina de bullir-lo i toscar-lo. L'Andreu també havia fet de matador de porcs.
Més endavant la Josefa Rovira Paytuví, es va casar amb en Salvador Bosch Illa i va néixer l'Eduard i en Rafael. Aquesta gent l'any 1955 van anar a viure a cal Rei, casa situada a la Carretera Nova.
El pare de la Pepeta, Josep Rovira Travesa era conegut per l'Avi Tito.
1524. Xafarrocs can
Latitud: 41.64694
Longitud: 2.51138
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi ha una casa de cós amb el núm. 20. A l’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l’Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, can Catarineu de Dalt, i tenia el núm. 7.
Descripció: Se li digué aquets nom perquè l'home de la casa era picapedrer i anava al bosc on hi havia pedreres i allà treballava, els hi donava la forma que li havien demanat.
Història: Hi vivia en Pere Tarrides Torras, casat amb la Isabel Ferrer Ribas i tenien dues filles, Rosabel i Irene. En Pere era fill de can Pep Sec. A l’any 1968 van marxar del poble.
Anteriorment, aquesta casa es coneixia amb el nom de Can Vilanet o Ca la Vilaneta. L’home es deia Josep Bonamusa Musachs i era casat amb la Margarida Bonamusa Musachs de Sant Celoni.
En una habitació d’aquesta casa, hi van ensenyar a cosir a diferents noies del poble, la Margarida Serrat Relat, i la Montserrat Grau Masferrer.
La Vilaneta era propietària de les terres on avui hi ha la urbanització la Solana, més endavant aquestes terres les va compra en Josep Bosch Illa, el Rei. En Lluís Fugaroles Ribas va cuidar aquestes terres uns anys.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Martí Nualart Pera, any 1916.
7310. La Sala de Baix la Unió
Latitud: 41.64763
Longitud: 2.50944
Alçada: 217 m
Societat recreativa de caràcter polític monàrquic, que tenia la seu en el pis de can Martí, sobre el magatzem de gra. Aquesta Sala era propietat del Sr. Martí Regàs Gras, i tenia escenari que s'hi havia representat obres teatrals i també servia per a tocar l'orquestra els dies de Festa Major. Es ballava amb música de manubri els dies de festa i diumenges. Tenia dues fileres de cadires de boga als caires del local per seure la gent. Ja la trobem documentada l'any 1910. Aquesta societat es regia per uns estatuts i les juntes eren nomenades per assemblea per dos anys. La cotització dels socis era de 2 pessetes al mes els balladors i 50 cèntims els casats. L'any 1924, amb la dictadura de Primo de Rivera, fou elegit alcalde i president de la Unión Patriòtica, el Sr. Josep Regàs Gras. La majoria dels socis seguiren la política de la dictadura que era anticatalana, i feren una denúncia a l'altra societat que hi havia al poble, els Previsors, perquè tenien una bandera catalana al local que varen fer tancar.
1511. Mercè Cistellera ca la
Latitud: 41.64774
Longitud: 2.50912
Alçada: 216 m
És la casa núm. 78 de la Carretera Vella. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa potser encara no hi era, ja que no surt referenciada.
Descripció: És una casa que només té mig cos, i el portal és d’arc escarser adovellat i a sobre la pedra central de la llinda hi ha gravat un cristograma amb el símbol de la paraula Jesús. Està força esborrat, i no es coneix gaire, però és el mateix que hi ha a la casa de can Mestre de Cases.
Té aquest motiu pel nom de la dona i perquè el seu marit havia fet coves i cistells. Havia estat propietat d'en Pere Camps Sala, i l'any 1991 la van comprar Cal Ferreret, i ara és de la família d'en Xavier Bosch Valentí. Anteriorment, aquesta casa també s'havia conegut amb el nom de can Bleda, ja que hi vivien familiars de la casa del mateix carrer coneguda amb el mateix nom.
Història: Hi van viure de masovers en Ramon Gras Puig i la Mercè Radó Regàs que tenien un fill, en Ramon, que es va casar amb la Pepeta Salicrú Tarrides. Aquest home era fuster i la dona va posar una perruqueria, que a poc a poc el seu nom s'anà imposant i tothom ja coneixia la casa per Ca la Pepeta. Tenien un fill que es diu Jordi.
Entre els anys 1948-49, i 1966, En Ramon Gras Radó, i en Rafael Alsina Montclús, varen fundar una companyia de transports que es deia Gras i Alsina. En Ramon portava el camió que recollia els pots de llet de Vallgorguina i altres pobles del Baix Montseny per portar-los a la fàbrica de la llet Danone. A més per aprofitar el viatge recollien encàrrecs de Barcelona per portar-los a Vallgorguina i altres pobles del Baix Montseny.
Als anys quaranta en Ramon Gras va participar en un conjunt musical conegut amb el nom de Gralsites, que varen actuar moltes vegades a Vallgorguina i altres poblacions de l'entorn.
Davant d'aquesta casa a l'altre costat del carrer, hi havia el pou públic de Ca la Pepeta, que la gent de les cases del costat hi anaven a buscar l'aigua pel consum de la casa. També hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Josep Terrades Caballé, any 1916.
La Mercè cistellera, havia fet de mocadera, i moltes vegades anava a vendre al mercat d'Arenys de Mar. També va ser una de les dones de les estaques, a les famoses eleccions de l'any 1931.
1383. Fidela ca la
Latitud: 41.64703
Longitud: 2.51088
Alçada: 218 m
És una casa de cos de la carretera Vella núm. 32, que comparteix parcel·la amb la casa de la carretera Nova núm. 31. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia cal Nen Duran, i tenia el núm. 13.
Aquesta casa va ser coneguda amb aquest nom quan hi van venir a viure la família Fugaroles Barri, potser perquè la mare de la Francesca havia viscut a can Fidel. També en deien can Ramon Panxeta, nom de l’home i motiu de la casa que havia nascut la Francesca. L'any 1940 aproximadament, hi van venir a viure de masovers quan es van casar, en Ramon Fugaroles Ribas i la Francesca Barri Martori. Tenien 2 fills, Ramon i Josep. En Ramon Fugaroles, havia treballat al bosc fent carbó i altres feines. Als últims anys feia feines de manteniment en diferents cases. Tenia poca terra, la de davant de la casa i unes feixes a Reixach, darrere la font del Forn. El seu fill gran, Ramon treballava de fuster amb l'Eduard Bosch i va construir dos llums per l'Església, un per l'Altar Major i un pel centre. També pintava i havia fet catifes de flors el dia de Corpus. Després va marxar a viure a Suïssa.
En Josep havia fet de cambrer a l'Hotel i més tard va anar a Piera on es va casar. Van deixar la casa l'any 1965-66.
Anteriorment la casa era coneguda per cal Menut. Hi vivia en Francesc Campàs i la seva dona. Eren un matrimoni baixet, curt de talla. Ella també era coneguda amb el nom de la Menuda. Aquest home feia de pagès i tenia un carro. També havia fet de forner.
.Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Joan Gibert Riera, any 1916.
Durant la guerra la gent s'amagava a la banda del darrere d'aquesta casa en unes corts o soterranis.
"Partida del Menut, llevant el torrent del Sot del Puig" (cadastre, any 1943, vol. I núm. 119, f.41-1) recull de noms. Pàg. 166.
1141. Nanes can
Latitud: 41.64781
Longitud: 2.51002
Alçada: 219 m
És la casa núm. 9 del carrer de l'Església. Té baix i dalt i una eixida, on hi havia les quadres. Descripció: Era una casa vella que l'Esteve Bosch Pujades va compra i arreglar l'any 1930, i es va dir can Nanes perquè aquest home era fill de can Nanes d'Olzinelles. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta tenia el núm. 4 i es deia casa de l'Esteve Caseta. Història: Quan van tenir la casa arreglada, l'Esteve es va casar amb la Pepita Palomé Massó i varen tenir tres filles, Pilar, Teresa i Montserrat. Aquest home era paleta i tenia homes a treballar, feia cases, safareig i totes les coses relacionades amb la construcció. Tenia llogat un magatzem pel material a la carretera Vella, on abans hi havia la Sala de Baix, propietat de can Gras del carrer. L'Esteve també conreava diferents trossos de terra, al Pla del Forn, un altre al costat del cementiri, i al pla de la "Noria". Tenia vaques i un cavall i carro que feia servir per a traginar material per les obres i per les coses del camp. Feia paller, a més cuidava una vinya al costat del cementiri que li deien la vinya d'en Nanes.
Antigament, aquesta casa era coneguda amb el nom de Can Cagadraps. Hi havia viscut un home solter que es deia Jaume Domènech Campeny que treballava al bosc i també feia de pagès.
"Possessió anomenada de l'Esteve Caseta. Per una casa en despoblat situada al carrer de l'Església núm. 4, propietari Esteve Domènec" (AM, Cadastre del segle XIX, núm. 43).