Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Cases del poble
1158. Forner cal
Latitud: 41.64786
Longitud: 2.50896
Alçada: 215 m
És la casa núm. 5 que hi ha davant de la plaça Maragall. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta era la casa Consistorial, i tenia el núm. 40.
Descripció: Aquesta casa fins a l'any 1889 era l'Ajuntament de Vallgorguina i també la presó, estava en molt mal estat i es va treure a subhasta pública. La casa i el terreny del costat, ho va comprar en Josep Radó Pujol que en va pagar 2750 pessetes. L'any 1860 es va crear l'escola a Vallgorguina, i aquesta casa es va fer servir uns anys com a col·legi de nens. En Josep va refer la casa i després el seu fill Joan, va construir els 4 habitatges del costat.
Història: En Josep, era casat amb la Francesca Regàs Maynou, i tenien 4 fills, Joan Simó, Mercè i Maria. En Joan era forner, sabem que l'any 1905 hi havia un forn de pa i botiga de queviures i cansaladeria, fins als anys seixanta. Mataven el porc generalment cada setmana, davant de la casa, pel consum de la botiga. Va ser el primer forn de pa del poble. En Joan era conegut popularment com el Forner. Es va casar amb la Mercè Gras Puig i van tenir dos fills, Pepito i Maria. Després de la guerra, en Simó Radó Regàs va continuar el negoci, aquest home era casat amb la Neus Roig Campàs, i van tenir dos fills, Robert i Marina. En Robert es va casar amb la Rosa Guerris i Hortal i van tenir un fill de nom Robert. Aquesta gent van seguir amb el negoci fins a l'any 2002 que es va tancar la botiga.
En Joan Radó va ser alcalde de Vallgorguina durant la guerra 1936-1939, i va ser molt tolerant amb la gent de dretes, procurant que no els hi passes res, quan venien els comités de fora el poble.
En aquest temps, l'ajuntament va incautar-se de diferents propietats, del poble: Can Pradell, Can Vilar i Can Pujades d'on i van tallar arbres per donar feina a la gent del poble i amb els diners que treien de la fusta i carbó, es posaren a fer obres al poble construint diferents ponts, parets, una bàscula i unes serres, es pot dir que en aquests anys, es va transformar el poble.
Aquest home durant una època va comprar una furgoneta, i després un autocar i es va posar a fer transport públic i diferents excursions arreu de Catalunya. Una vegada es va vendre l'autocar, va comprar un camió. De gran va quedar cec.
Acabada la guerra, en Joan Radó es va exiliar a França, i no va tornar fins l'any 1942. El poble va quedar sense forner, i llavors l'Alfons Riu que era un dels principals de la falange del poble, es va incauta del forn per fer pa. Al cap d'uns dies hi va haver un incendi en aquest forn que és deia que havia sigut premeditat. L'Alfons va deixar aquest forn i en va obrir un al carrer de l'Església, llavors tal com hem dit abans, en Simó Radó va tornar a tirar endavant el negoci.
Davant d'aquesta casa hi ha la Plaça Maragall, que l'any 1873 va ser coneguda com la plaça de la Llibertat, ja que hi van plantar l'arbre de la llibertat. També hi havia un pou públic que la gent del veïnat hi anava a buscar l'aigua pel consum de la casa.
A l'altra banda del carrer hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Francesca Regàs Maynou, any 1916.
En Simó quan tenia una estona lliure, arreglava bicicletes i cuidava un peça de terra al costat de can Sumana, i un tros de terra al Pla del Forn.
1160. Francisco can
Latitud: 41.64691
Longitud: 2.51188
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi ha una casa de cos amb el núm. 10 i té un patí interior que s'havia comunicat amb la casa de can Ramon. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, Can Francisco Paituvi, i tenia el núm. 2. Segons les escriptures surt documentada amb el nom de Can Rosquetes. A la façana hi ha un rellotge de sol que diu els anys 1861-1998.
Descripció: Tenia aquest nom perquè l'home de la casa es deia Francisco. Eren dos germans en Francisco i en Ramon, i els seus pares, Josep Paytuví Puig i Teresa Gras Lleonart, els hi varen arreglar una casa igual per cada fill.
Història: Hi vivia en Francisco Paytuví Gras, casat amb la Josefa Calls Fabregà i tenien 5 fills, Teresa, Jaume, Maria, Pere i Soledat. Aquest home havia fet de negociant de bestiar. A vegades comprava un ramat de porcs a Sant Celoni i pujava a peu per la carretera fins a Vallgorguina. Per passar la nit els tancava en el corral que hi havia uns metres més amunt de casa seva, i l'endemà prosseguia el camí fins a Arenys de Mar per vendre'ls.
En Francisco es va vendre la casa a l'Agustí Catarineu Bricoller, en Castellanet, i va anar a viure a Sant Vicenç de Montalt. Més endavant un fill, Mn. Pere Paytuvi Calls que estava a Llinars, va tornar a comprar-la i la va deixar com a dot a la Maria Paytuví Puig.
Entre els anys 1915-20 hi varen viure uns tortosins que feien carbó a la muntanya de Montnegre i mentre hi van viure, es coneixia aquesta família per la carabruta.
També sabem que en aquesta casa s'hi havia fet Col·legi de nenes, amb la mestra Sra. Rafaela Salvador Antonino.
De l'any 1963 al 1974, va ser llogada per la família Solé que hi venien a estiuejar.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Ramon Paytuví Duran, any 1916. Aquestes terres les conreava en Francisco, i la seva mare Teresa Gras Lleonart, venia peix i verdures a l'entrada de la casa.
L'any 1996, aquesta casa va ser comprada per l'Eduard Bosch Alsina i actualment es comunica per dins amb ca l'Antonet.
1163. Fuster cal
Latitud: 41.64709
Longitud: 2.5105
Alçada: 218 m
En aquesta parcel·la hi havia una casa de cos que comunicava de la carretera Nova a la carretera Vella. Estava en força mal estat, ja que una part de la teulada s'havia enfonsat, i l'any 2006, es va tirar tota l'estructura a terra, i es va tapiar les entrades de cada costat.
L'entrada principal aquests últims anys, era per la carretera Nova i tenia el núm. 39. A la carretera Vella, hi havia l'entrada del magatzem i les corts, i segur que antigament era l'entrada de l'habitatge. Ara té el núm. 42.
Hi havia viscut, en Josep Musachs Gusils, casat amb la Teresa Murull Ribas i tenir dos fills, Martí i Assumpció. La Teresa va morir i en Josep es va tornar a casar amb la Josefa Gras Lleonart i va néixer l'Antonia. Les últimes persones que van viure a la casa van ser en Martí i l'Assumpció, que eren solters.
En Josep era fuster i a més feia punys de paraigua. Tallaven perxes de castanyer i una vegada tallades a trossos i a mida, es bullien en uns perols que ja hi havia expressos que tenien al costat dels horts. En estovar-se la fusta es podia dominar i donar-li la forma que desitjaven. També feien unes barres d'avellaner que es feien servir per estenedors a les tintoreries.
Una altra activitat que s'havia fet en aquesta casa era que havien muntat un petit hostal. Feien menjars i tenien habitacions que llogaven per a dormir. Sabem que a les Festes Majors havien fet el menjar pels músics.
Quan els de la Societat la Unió varen fer tancar la Sala, el local dels Previsors, aquests durant un temps es varen quedar sense local i per poder sortir del pas i fer el ball i les reunions, varen llogar i arreglar provisionalment un espai que hi havia darrera aquesta casa per fer-hi activitats. S'entrava per la Carretera Vella i els amos de la casa a més dels estris que tenien, també hi havia una petita quadre, on si tancava una burra per fer les feines del camp.
Llavors els de la Unió Patriòtica els varen motejar amb el Saló de la Burra, però els Previsors també els motejaren als de la Unió amb els Boira, per la seva esboirada actitud de fer tancar el seu local.
Aquesta gent conreaven l'hort de davant la casa, que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Josep Musachs Gusils, any 1916. També en tenien un altre a can Clarens i al Pla del Forn.
1169. Giravent can
Latitud: 41.64808
Longitud: 2.50818
Alçada: 213 m
És la casa núm. 12 del carrer Montseny. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia la casa del Compte, i tenia el núm. 43.
Aquesta casa es força gran, havia estat propietat del Ducat de Solferino, i després del Sr. Ramon Valls i Barnola, de can Valls d'Olzinelles. Van comprar les tres cases que es comunicaven per l'eixida. Actualment cada casa té un propietari diferent.
L'any 1946 les tres cases van ser comprades per en Lluís Arisó Roquer i la Maria Boada Bayes de Barcelona que tenien dos fills en Joan i la Montserrat. Aquesta gent tenia una empresa de ferralla i van arreglar can Giravent.
Tocant a la riera de Vallgorguina en aquesta propietat, als anys quaranta el Sr. Lluís Arisó Roquer hi va construir una placeta amb una taula al mig, envoltada d'arbres que porta per nom la Plaça Catalunya nom que li va posar el Sr. Arisó volen recordar la plaça Catalunya de Barcelona. A les parets laterals hi ha encastades unes plaques de ferro amb l'escut de Barcelona. És de propietat particular.
L'any 1948 la casa va ser comprada per en Josep Valls Mas, i la seva dona Pepeta Duran Pagès i va ser llogada per la família de Josep M. Palomo i la senyora Pepita Juez, ell era metge i tenien dos fills en Víctor i en Josep M., que van ser campions del món de motos, esquí nàutic i cotxes. Aquesta gent va deixar la casa l'any 1958, i llavors i van venir a estiuejar una família molt nombrosa entre pares germans i fills. La família Boada-Bartomeus que hi van estar entre 10 i 12 anys, Després hi van venir a estiuejar els propietaris de la casa.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Pió de Valls i de Feliu, any 1916.
Sabem per unes escriptures de la Pepita Riera Salicrú de Cal Sord que als voltants de l'any 1849 hi va haver un fort aiguat al poble, i va entrar aigua i sorra en aquesta casa i les botes del vi varen marxar surant sobre l'aigua.
1173. Gras del Carrer can
Latitud: 41.64757
Longitud: 2.50949
Alçada: 217 m
És la casa de la carretera Vella núm. 68-70. Formada per dos cossos que van de la Carretera Vella a la Nova. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Can Gras i la del costat la casa d'en Poc, amb els núm. 32 i 31.
Descripció: El nom de la casa, és el cognom de la família. Sabem per unes escriptures que aquesta casa va ser comprada el dia 30-04-1866 per en Josep Gras Catarineu al senyor Joan Regàs i Martí. Era el núm. 31 del carrer Major. Abans havia sigut d'un tal Mascaró. La casa va ser construïda pel mestre de cases Josep d'Assís Gras Calls. A la façana hi ha l'any 1853 i també hi havia una fornícula que segurament hi havia una imatge d'un sant. Actualment no hi és. Cap a l'any 1900 hi van baixar a viure la gent de can Gras de la Muntanya.
Història: Hi vivia la Josefa Puig Cot, mare d'en Josep Gras Puig, i aquest era casat amb l'Adelaida Gras Quera, que tenien dos fills, Roser i Josep. En Josep es va quedar a la casa i de gran es va casar amb la Agnès Valls Salip i tingueren una filla, la Mònica.
En Josep Gras Puig, havia treballat de taper quan hi havia la indústria del suro a Vallgorguina. La família eren propietaris de Can Gras de la Muntanya, on hi havia molt de bosc que cuidaven. També tenien una peça de terra, després bosc a sobre la Font d'en Nel, i una vinya al costat de la casa pairal, d'on treien el vi pel consum de la casa.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Josefa Puig, Vda. de Gras any 1916. També més avall de Cal Sord, en els Horts de la Puixica, hi conreaven un tros de terra.
Entre aquesta casa i cal Maneguer hi havia una altra vivenda que l'any 1860 era coneguda per Can Poch. Durant uns anys hi havia viscut el mestre de nens Sr. Candi, que hi ensenyava comèdia als nois i noies i després representaven obres de teatre. En una altra època en Ramon Gras Radó ho va llogar per fer de cisteller. També en Joan Garriga de ca la Llúcia hi tenia la fusteria fins que es va traslladar a sobre el Celler d'en Bernat.
Davant de la casa hi havia un local que havia estat un fabrica petita de gènere de punt on dones del poble i anaven a cosir. A les eleccions de l'any 1931 un grup de gent de la societat la Unión en va sortir i s'afilià a Esquerra Republicana i llogaren aquest local que va servir per fer-hi actes. El posaren en condicions per ballar amb tocadiscs i música de disc.
Més endavant en aquest local l'Esteve Bosch Pujades que era paleta, el va llogar com a magatzem per tenir-hi material de la construcció, i després es va estimbar i si va construir la casa actual l'any 1972.
1179. Guilla ca la
Latitud: 41.64705
Longitud: 2.51056
Alçada: 219 m
Es deia així perquè la dona que hi va viure un temps, era molt solitària i no tenia gaires tractes amb la gent. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Cal Poaté, i tenia el núm. 17.
Descripció: Aquesta dona es dedicava a recollir herbes medicinals que llavors les venia a Sant Celoni o Arenys de Mar. Abans de viure en aquesta casa havia viscut una temporada a can Calces, una casa que era situada una mica més amunt de cal Petso del veïnat de la Poca Farina, que també es va conèixer per ca la Guilla. Actualment és la casa de la carretera Vella núm. 40 que comparteix parcel·la amb la casa de la carretera Nova núm. 37 que té l'entrada per la carretera Nova.
Sabem que la va construir en Vicenç Pons Adrobau l'any 1866. Era a la carretera Vella núm. 17. Aquest home era casat amb la Maria Pruna Morell i tenien 5 fills, Joan, Pere, Esteve, Rosa i Maria.
El pare d'en Vicenç, Pau Pons Pagès havia vingut de Meranges i es va casar amb la Maria Adrobau Planells de Vallgorguina. Aquesta gent els hi deien els Poaters perquè es dedicaven al comerç del gel. Tenien uns pous on i guardaven la neu de l'hivern per poder-la comercialitzar en forma de gel a l'estiu. Aquesta família de cognom Pons, encara en trobem descendents a Vallgorguina i altres poblacions. Després es van construir la masia de Cal Poater, l'any 1871. En Vicenç Pons Adrobau, quan fa testament deixa aquesta casa al seu fill Joan Pons Pruna.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Joan Pons Torras any 1916.
Aquesta casa la va llogar en Josep Mas Puig, entre els anys 1958-1968 aproximadament, i la tenia com a taller, a més de lampista hi arreglava ràdios i televisors. La casa actualment és propietat de cal Nané.
"... aquí només tenim de mala anomenada a ca la Guilla, que malvivia en uns baixos ruïnosos de la carretera Vella; per pena era vídua encauant-se en un cau d'aranyes i parracs que la gent de bé li donava, però sempre essent víctima d'un escamot de maleducats que de lluny li cridaven: la Guilla!, la Guilla!, clavant-li el sant Benet al clatell de la Guilla" (LV 51 pàg. 9)
1182. l'Hostal de Dalt
Latitud: 41.64734
Longitud: 2.51028
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la hi havia una casa de cos amb el núm. 47. Per la carretera Nova era l'Hostal de Dalt i per la carretera Vella, era la carnisseria de Can Creus, i tenia el núm. 22.
Com el seu nom ens indica, era un Hostal situat davant de la plaça i deia POSADA I CAFÈ J. COLL. Era l'hostal on si reunien la gent de Dalt o sigui de dretes, fins que varen compra la Sala que va ser més espaiós.
Aquest hostal el regentava en Josep Coll Sibina, casat amb la Francisca Puig Cot i tenien 5 fills, Joan, Rosa, Àngela, Carme i Josepa.
En aquest local hi havia la botiga de queviures i cansaladeria i en el mateix taulell se servien les begudes i el cafè. La resta tenia taules i cadires per prendre el cafè i fer les partides de cartes el diumenge. El pis de sobre el cafè havia estat saló de ball, fins que els Previsors de Vallgorguina van compra la Sala.
Quan es feia ball, els pares anaven a acompanyar les noies, el pare es quedava a baix al cafè a fer la partida o el dòmino i la mare al ball a vigilar les noies i fer la xerrada amb altres veïnes del poble, era un mitjà de comunicació.
Al costat de la porta sempre tenia la portadora d'aigua plena per abeurar els animals dels traginers del bosc i els carros i les tartanes que passaven el dimecres quan venien del mercat de Sant Celoni. La majoria eren hortalans del Maresme que anaven a vendre verdura i llavors. Molts d'ells feien parada i es quedaven a dinar per a continuar després cadascú cap als seus llocs d'origen.
Els traginers feien el got de vi, o al matí la barreja, el cafè era els diumenges i el servien amb cafetera.
També els homes ho aprofitaven per fer tractes de bestiar, buscar feina o jornalers, i els caps de colla de la gent del bosc ho aprofitaven per pagar la setmanada.
A l'esquerra del cafè hi havia un portal que donava als menjadors, la cuina i un petit local amb taulell de carnisseria, que tenia sortida a la carretera Vella. A l'altre costat del carrer hi havia els corrals dels bens i l'escorxador. Els dormitoris de la casa eren a sobre el menjador, la cuina i la carnisseria.
En Josep Coll Sibina, va ser soci adherit de la societat Buena Fe de Vallgorguina l'any 1917.
Sembla que aquest Hostal va tancar entre l'any 1929-30. Ara hi ha un bloc de pisos que es van fer l'any 1957. L'any 1996 si va obrir una botiga amb el nom de Llacets i a partir de l'any 1914 també és un estanc i venda de diaris.
Durant la guerra aquesta casa es va convertir en un magatzem de neumàtics, desinfectants, alcohol i licors.
1199. Julita ca la
Latitud: 41.64696
Longitud: 2.511
Alçada: 218 m
És una casa de cos de la carretera Vella núm. 28, que comparteix parcel·la amb la habitatge de la carretera Nova núm. 27. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia can Farell, i tenia el núm. 11.
La casa va ser comprada per en Josep Planells Sibina i van posar-li el nom de la mestressa que es deia Julita.
Hi vivia en Josep Planells Sibina i la Julita Bessa Palomé i tenien 2 fills Jaume i Carme. La Julita, era una dona molt coneguda, feia de llevadora i anava a les cases a ajuda les dones que havien de parir.
El fill d'aquest matrimoni en Jaume Planells Bessa, es va casar amb la Teresa Coll Bosch i van tenir 5 fills, Maria, Mundeta, Pepito, Pere i Carme.
En Pepito, es va quedar a la casa i es va casar amb l'Enriqueta Mora Teixidor i tenien dos fills, Jaume i Josep M. L'Enriqueta Mora Teixidó, havia fet de mocadera.
En Pepito havia fet de cisteller, feia molts coves i cistells. També havia treballat al bosc a jornal i fent piles de carbó, per això va ser uns dels últims testimonis que sabia aquests oficis, li agradava col·laborar en la Fira del Bosc i de la Terra i a altres manifestacions, ensenyant els oficis de cisteller i carboner.
Així mateix conreava terres a can Pascol, al Pla de la "Noria", a Rupit, al Pla del Forn i tenia una vinya a can Vives. Havia tingut vaques, collia blat i farratges, patates, mongetes, verdures per la casa i menjar pel bestiar, i feia paller. Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Josep Planells Sibina, any 1916.
Davant de la casa l'any 1960, van construir una quadre per les vaques i també tenia un carret i un burro. Actualment hi ha dos pisos.
En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del Divendres Sant.
1207. Llúcia ca la
Latitud: 41.64765
Longitud: 2.50927
Alçada: 216 m
És la casa de la carretera Vella núm. 74, formada per dos cossos. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i llavors eren dues cases que es deien Can Bleda i Cal Tunadó, i tenien el núm. 34 i 35.
Descripció: Es va dir ca la Llúcia perquè la mestressa es deia aquest nom. Tenia la Fonda, i era d'un tracte molt agradable i una cuinera excel·lent. Eren famosos els estofats de vedella, ja que els hi donava un gust especial, igual que tot el que cuinava.
Història: Hi vivia en Simó Garriga Caballé i la Llúcia Regàs Maynou i tenien 4 fills, Joan, Josep Joaquim i Concepció. En Joan es va quedar a la casa i es va casar amb la Maria Cot Gibert i tingueren 3 fills, Enric, Albert i Eduard.
En Simó i el fill Joan, eren fusters, però també treballaven a la fonda. Tenia la fusteria a sobre el Celler d'en Bernat. En Joan es cuidava de fer els taüts de la gent que moria al poble. També va fer tota la fusteria de la Sala Germanor quan es va inaugurar. Aquesta fusteria va tancar l'any 1968. En Joan també va ser regidor de l'Ajuntament en època de la República.
En aquesta Fonda hi feien la parada les tartanes d'en Maset i d'en Cortada i més endavant els autos de línia. A l'època de les tartanes sempre tenien una portadora d'aigua al costat de la porta per abeurar els animals dels carreters que paraven a la Fonda per esmorzar o dinar.
Tenien servei d'habitacions i a l'estiu hi venia força gent a passar uns dies a Vallgorguina pel bon clima del poble. A causa de la demanda que tenien, entre els anys 55-60, varen comprar can Bernat les dues casa del costat, per ampliar la fonda i fer-hi més habitacions.
Davant de la casa a l'altre costat de la carretera Vella, hi varen construir una petita plaça on s'hi havia fet festes i la gent que hi estiuejava hi passava l'estona a la fresca.
Per la banda del darrere la casa sortia fins a toca a la carretera Nova ja que s'havia construït abans d'obrir-se aquesta carretera. Llavors l'any 1968, es va estimbar el tros de casa que sobresortia per a deixar-la anivellada com les altres cases.
Aquesta Fonda l'any 1992 va tancar les portes i ara és una casa particular. A la banda de la carretera Nova, on era can Bernat, l'any 1985 es va vendre un tros i si va posar una oficina de la Caixa Laietana, que va tancar l'any 2013.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Llúcia Regàs Maynou, any 1916.
Una persona peculiar d'aquesta època era en Joaquim Castañé Pera, en Quim Paraire. Aquest home es cuidava d'abeurar els animals de les tartanes i també ajudava en Joan Garriga a portar els taüts a les cases del mort. Era un sobrevivent de la guerra de Cuba i generalment tots els que varen poder tornar tenien algun trauma o una malaltia. Llavors la Llúcia procurava que almenys alguns àpats pogués menjar calent.
1215. Maiama ca la
Latitud: 41.6469
Longitud: 2.51145
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi ha una casa de cos amb el núm. 16. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia can Roma, a la llinda de la porta hi ha gravat l'any 1792.
Es va conèixer pel nom de ca la Maiama perquè en Josep Clavell Pera, l'home de la casa en comptes de dir veiam, deia Manyam i quedà ca la Maiama, però també li deien can Pepet Soquer. L'últim nom que s'ha conegut aquesta casa és el de ca la Francisca.
La darrera persona que hi va viure era la Francisca Clavell Serra, que era casada amb en Joan Pujol Costa, no tenien fills. En Joan havia fet de pastor i també era mosso de Can Gras del Pou. La Francisca era filla d'en Joan Clavell Pera i la Isabel Serra Arnó, que van ser els últims masovers de can Gras de la Muntanya.
En Josep Clavell Pera conegut per en Pepet Soquer, perquè havia viscut en aquesta casa de pagès. Era casat amb la Maria Bonamusa Musachs i no tenien fills. Aquest home era cap de colla d'un grup de gent que treballava al bosc, tallant arbres i fent carbó.
En època de la guerra, en Josep, va ser el cap de colla de la gent que va tallar els arbres de diferents propietats que havia confiscat l'Ajuntament per donar feina a la gent i fer obres al poble.
A principis del segle XX, hi havia viscut el Sr. Ramon Comes Vives i la Sra. Rafaela Salvador Antonino que era mestra i als voltants de l'any 1910 sabem que s'hi havia fet col·legi.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom d'Antonia Musachs Salicrú, any 1916.
En Josep Clavell Pera tenia una vinya a la Solana, al costat de la Vilaneta i can Botella.