Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Cases del poble
1432. Sord cal
Latitud: 41.64811
Longitud: 2.50808
Alçada: 213 m
És l'última casa antiga del carrer Montseny. Té el núm. 16. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa ja es deia la casa del Sort i tenia el núm. 45.
Descripció: Com a curiositat, podem veure que l'entrada és situada més endins que les altres cases, potser per això s'hi va construir un balcó que forma un porxo, abans de la porta.
Història: Diuen que hi vivia un home que es dedicava al camp i plantava vinyes. No hi sentia gaire bé, i d'aquí bé el nom.
Ens han explicat que quan va morir, va ser enterrat a fora del cementiri perquè no era creien i li deien el bord de cal Sord. En època de la República 1931-39, les restes mortuòries d'aquest home varen ser enterrades a dins el cementiri com l'altra gent. (la Vall 82).
Segons escriptures de la família Riera la casa va ser comprada l'any 1856 i es deia Can Ponets. Sabem que a principi de l'any 1900, hi va viure en Josep Riera Cantallops i la Josefa Serra Arnó, amb els fills, Francesc i Josep. En Francesc Riera Serra es va casar amb la Joaquima Salicrú Sala, i varen tenir una filla, la Pepita Riera Salicrú, que es va casar amb en Salvador Artigas Torras i van tenir en Ferran i la Nati. En Salvador era paleta i l'any 1961 amb el boom de la construcció marxaren a treballar a Calella.
En Francesc Riera Serra, a l'època de la guerra va ser regidor de l'Ajuntament. Ell es va cuidar de comprar unes serres a Terrassa per poder tallar els arbres, que s'instal·laren al pati de la casa de can Pradell, al carrer de l'Església.
En Francesc va haver d'anar a la guerra i va agafar una infecció i el portaren a l'hospital militar de Mataró on va morir. Tenia trenta-tres anys.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Josep Riera Cantallops, any 1916. També conreaven terres, al Pla del Forn, a can Palomer, i una peça de terra al costat de can Clarens, i un altre al Sot de l'Hort, on hi havia els vivers. Igualment cuidaven una vinya a can Clarens i un altre al Pla de Vidal. Havien tingut vaques, collien blat farratge i menjar pel bestiar i hortalisses pel consum de la casa, i feien paller darrere la casa. Aquesta casa havia pagat censos a can Nonell del Sot perquè les terres que treballaven, eren de la seva propietat.
La Joaquima Salicrú Sala filla de Can Puigdemir, al principi que aquesta masia tenia vaques, passava pel poble amb una lletera a vendre llet. També havia fet de mocadera.
Sabem per les escriptures de la casa que al voltant de l'any 1849, hi va haver un fort aiguat que va inundar i ensorrar bona part de casa.
1456. Martí i Engelina can
Latitud: 41.647
Longitud: 2.51061
Alçada: 219 m
És una casa de cós de la carretera Vella núm. 38, que comparteix parcel·la amb la de Cal Rayo que te l’entrada per la carretera Nova, núm. 37.
Descripció: A la llinda d’aquesta casa hi ha l’any 1800, i l’any 2013 es va arreglat tota la façana. A l’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l’Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia Cal Xic Farell, i tenia el núm. 16.
S’ha trobat que aquesta casa també s’havia dit cal Torrat perquè hi vivia una gent que torraven ametlles i avellanes. Segons el cadastre del segle XIX que hi ha a l'Ajuntament, era del Sr. Josep Llagonya (a) Torrat i més endavant, es va conèixer pel nom de can Jep Farell o can Farellet, ja que hi vivia en Pau Tarrides Paytuví i Enriqueta Casas Planells.
Història: A l’any 1945, hi entraren a viure com a llogaters en Martí Serrat Gallart i l’Angelina Pereira Bel que tenien 4 fills, Pepito, Lluís, Manel i Maria. A l’any 1953 van comprar la casa i actualment hi viu en Vicenç García Ripoll i la Maria Serrat Pereira.
En Martí treballava al bosc i també havia fet de campaner. A l'any 1957, va treballar amb el Sr. Ricard Pascual Guasch a les excavacions del Puig Castell.
L’Angelina, de petita va haver d’anar a viure al bosc, ja que el seus pares i germans i feien carbó. Ja de gran durant una temporada va vendre peix darrera can Patac.
En Lluís Serrat Pereira va ser uns anys president del F.C. Vallgorguina, concretament des de l’any 1995, al 2000, va portar les regnes del F.C. Vallgorguina.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta, segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Enriqueta Casas Planells, any 1916.
1458. Torras can
Latitud: 41.647
Longitud: 2.5111
Alçada: 219 m
És una casa de cos de la carretera Vella que té el núm. 26, i comparteix parcel·la amb l'habitatge de la carretera Nova núm. 25. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia a Can Torras, i tenia el núm. 10.
Descripció: Es coneix amb aquest nom perquè era el cognom del propietari, Joan Torras. Aquest home va vendre la casa per 300 duros al Sr. Martí Regàs Maynou. Els que vivien a la casa també de la família Torras, no van poder comprar-la perquè no tenien aquests diners i llavors van viure de llogaters. El nou propietari va construir un habitatge a la banda de la carretera Nova que llogaven a l'estiu.
Història: En aquesta casa hi vivia en Jaume Torras Clavell i la Paula Casas Riera, que tenien 4 fills, Dolors, Maria, Pepeta, i Antònia. A la casa si va quedar la Dolors que es va casar amb en Salvador Alsina Masifern, i van tenir 4 fills, l'Eulàlia va morir al cap de 2 anys, Tomàs, Maria i Jaume. En Tomàs es quedà a la casa i es va casar amb la Montserrat Bosch Pujades i van tenir 2 fills, Josep va mori jove i la Roser.
En Salvador Alsina Masifern, era fill de Cal Minaire (actual Can Patac) i treballava fent pous i mines. Va morir de l'enfermetat coneguda popularment com la guilla, falta d'aire i no poder respirar, que va agafar enfondint el pou de Ca la Llúcia.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Josep Torras, any 1916.
En Jaume conreava terres a Can Clarens, Can Carcassès, i al Pla del Forn, havien criat vedells i vaques, tenien carro i cavall. També tenien una vinya a Can Carcassès i un altre a Can Clarens.
En Tomàs Alsina Torras tenia unes terres al Pla del Forn i una vinya al Pla de Vidal.
La casa de can Torras es comunicava amb la del costat on i vivien els mossos de la casa
En Tomàs Alsina, va ser regidor de l'Ajuntament durant la guerra i després quan entraren els nacionals va patir represàlies, el tancaren set mesos al convent de Sant Elies de Barcelona, perquè havia estat d'ajuntament.
1471. Vicenç can
Latitud: 41.64696
Longitud: 2.51115
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella a la Nova, hi havia una casa de cos. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i es deia a Can Torras perquè era del mateix propietari, que la casa del costat i tenia el núm. 9.
Descripció: Actualment, aquesta casa ja no existeix, es va transformar. Quan va ser propietat del Sr. Martí Regàs Maynou a partir de l'any 1937, va ser estimbada i es va construir un garatge a la carretera Vella i a sobre un pis que va ser conegut pel nom de can Soler, amb l'entrada per la carretera Nova, núm. 23.
Història: En aquesta casa hi vivien els mossos de can Torras, i es comunicaven per dins. En una altra època es diu que hi vivia un home que es deia Vicenç i d'aquí bé el nom.
En Vicenç es dedicava al comerç d'herbes medicinals entre altres coses. Quan era el temps recollia les fulles de noguera i pel Ram, passava per les cases a comprar les branques de lleure.
Ja en aquella època cap als anys 1925, havia tingut l'hort de davant de la casa sembrat de cascall.
La dona d'aquesta casa quan feia falta ajudava a parir una dona, feia de llevadora.
Abans de fer les obres, arran de la carretera Nova l'espai que hi havia entre les cases de Can Torras i Can Vicenç era l'era per batre el gra.
"El corral de l'estanquer, on aquest home i tancava els xais i també era conegut pel corral d'en Martí. Després es va convertir en habitatge. A la carretera Vella hi ha un garatge.
1485. Vives can
Latitud: 41.64918
Longitud: 2.50731
Alçada: 213 m
És la casa núm. 98 de la carretera Nova, a la banda del darrere hi havia els horts. Al costat de la casa hi ha un porxo sense edificar amb el núm. 96.
Descripció: Aquesta casa i el porxo del seu costat, fins a l'any 1932, també era conegut per can Sebastià en ser tot de la mateixa família.
Història: Des de l'any 1918, fins al 1920 la casa va ser llogada a Joan Salicrú Dalmau i la Joaquima Pignatel·li Bota amb la família, fins que anaren a viure a can Martori del veïnat de la Poca Farina. Aquest home tenia una vinya a can Pradell de Baix coneguda amb el nom de la vinya d'en Boleia.
Després sabem que l'any 1933 la va llogar en Josep Roig Anfrons pagant-ne 100 pessetes cada any i va viure fins a l'any 1969 que llavors ja en pagaven 300 l'any. En Josep era conegut com "en Vives", perquè havia viscut a can Vives del veïnat de cal Paraire. Era casat amb la Pepeta Sala Lamiel i tenien 6 fills, Josep, Pere, Joan, Rosa, Montserrat i Maria.
En Josep Roig, era un dels caps de Colla de gent que treballava al bosc, tallant arbres, netejant, fent piles de carbó, etc.
Aquest home, a la nevada de l'any 1962, tenia piles de carbó al bosc de can Vilar i dormia en una barraca. Quan va veure que nevava molt i el temps es complicava, amb molta feina, va aconseguir arribar a la masia de can Vilar per aixoplugar-se. A casa seva patien, i quan el temporal va passar, des del poble es va organitzar un grup de gent per anar-lo a buscar, passant pels camins nevats i plens d'arbres caiguts. Per sort, el varen trobar a can Vilar.
En Pepet tenien poca terra de conreu, però sí que cuidava una vinya a Tapioles, on i treia raïm per fer el vi de l'any. En aquesta vinya hi havia una barraca d'obra. També tenia un remat de cabres.
Anteriorment, aquesta casa durant uns anys, s'havia conegut per cal Nunci, ja que hi havia viscut en Lluís Catarineu Teixidó i la Josefa Pera Pou, amb una filla que es deia Antònia. En Lluís va posar un negoci de bicicletes i va ser la primera casa del poble que en varen llogar.
Totes aquestes cases des de can Jordi fins a la Cooperativa, havien de ser construïdes a partir de 1864 data que es va inaugurar la Carretera Nova.
1492. Xic cal
Latitud: 41.64814
Longitud: 2.50818
Alçada: 213 m
És la casa núm. 14 del carrer Montseny. A la llinda de la porta hi ha la data de 1786. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia la casa d'en Tomeu i tenia el núm. 44.
Descripció: Era una casa englobada a la propietat de can Giravent, també coneguda amb el nom de cal Xic, potser perquè era molt petita, o s'ha recollit d'algunes persones que hi havia viscut una dona bastant petita.
Història: A partir l'any 1929 hi va viure en Jaume Alsina Torras i la Joaquima Cros Abel quan es van casar, amb els dos fills, Maria i Joan. La casa era del Sr. Ramon Valls i Barnola, de Can Valls d'Olzinelles i en Jaume, que era paleta la va arreglar i llogar, ja que hi havia una relació molt bona amb els amos de can Valls, perquè la Joaquima hi havia treballat de cuinera. A partir de llavors també es va conèixer amb el nom de can Jaume, o can Jaume Torras.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa baixa segons un document de la col·lectivitat de regants a nom de Pio de Valls i de Feliu, any 1916.
També tenien un tros de terra al final del Pla del Forn i un altre darrere la font del Forn, a la part alta, unes terres de secà conegudes com les feixes de Reixach. A la casa hi havia una cort que hi tenien una o dues vaques.
Als anys 1940, Can Valls s'ho varen vendre i ho va comprar en Lluís Arisó Roquer de Barcelona, conjuntament amb la casa de can Giravent. Eren tres cases que eren unides a l'interior per un passadís.
L'any 1961 en Josep Mora Alomà, va compra cal Xic i la casa que té l'entrada per la carretera Nova. Després l'any 1974 la va vendre a la família de Can Bordes.
Cal Xic l'any 2009 ho va comprar en Josep Mas Puig, casat amb la Núria Salicrú Graupera que tenien dos fills Gerard i Josep M. En Josep havia estat molts anys lampista del poble. També havia arreglat ràdios i televisors.
En Jaume Alsina Torras, va ser uns mesos d'ajuntament durant la República i després de la guerra va patir represàlies, el van tancar dos mesos a Barbastro. (Hosca). També durant la guerra en aquesta casa hi van viure refugiats.
1503. Cintet can
Latitud: 41.64582
Longitud: 2.50877
Alçada: 223 m
És una casa de cos del carrer de Mataró que té el núm. 37, situada entre cal Bover i on hi havia can Rafalet.
Descripció: El nom d'aquesta casa bé de què una besàvia que hi havia viscut es deia Joaquima i l'anomenaven Cinteta. Amb el temps aquest mot devia passar a l'home de la casa i deien a can Cintet.
Història: De primer i vivia en Salvador Terrades Alomà i la Joaquima Gibert Vinyoles que tenien tres fills Emili, Maria i Pere. La Joaquima era coneguda per la Cinteta. Els últims propietaris que hi vivien eren l'Emili Terrades Gibert i la Josefa Abadal Castañé. Tenien una filla que es diu Rosa. L'Emili Terrades Gibert havia fet de manobra, també feia pous i mines i treballava a la terra. En tenia un tros al Pla del Forn, un altre sota el cementiri, un altre al costat del Camp de Comandries, a prop del Pont d'en Pradell, i darrere la casa. Tenia un carro i una burra, per les feines del camp, i havia engreixat vedells per vendre.
També cuidava una vinya a la part alta del Pla de Vidal, on i tenia una barraca de cau feta a la pedra viva. I en una altra època en va tenir una a can Morell.
La Cinteta havia fet de llevadora, no tenia estudis, però era decidida per ajudar al naixement d'una criatura. També havia fet de cuinera a ca la Llúcia, i anava a vendre al mercat d'Arenys de Mar.
Un germà de l'Emili, en Pere Terrades Gibert, que també havia viscut a can Cintet, havia estat del comitè CNT-FAI de Granollers. Va haver d'anar a la guerra i va morir al front republicà l'any 1937.
1504. Cooperativa la
Latitud: 41.64879
Longitud: 2.50812
Alçada: 214 m
Era la casa núm. 80 de la carretera Nova. Actualment, hi ha un bloc de pisos, que es va construir l'any 1984-85.
Descripció: Era una botiga i magatzem dels Previsors de Vallgorguina que estava regentada per en Josep Bosch Llavina. Els articles que venien eren queviures, oli, pa, pinsos pel bestiar i coses pel camp.
Història: En aquesta casa hi vivien de masovers, en Josep Bosch Llavina i la Teresa Mora Pujades amb dos fills en Jaume i l'Assumpció, que portaven la botiga. En Josep amb el carret i el burro, anava 2 o 3 vegades a la setmana a Sant Celoni a adquirir coses per la botiga. Era un grup de socis i tenien una junta que era elegida en assemblea que durava dos anys. L'objectiu era la compra d'articles a preus econòmics i a final d'any els socis tenien un tant per cent dels beneficis de les compres efectuades.
La casa era propietat del Sr. Joan Llavina Bosch de can Puixic. Aquest home havia estat alcalde de Vallgorguina 1904-1906, i va ser promotor junt amb altres persones del poble de la Societat els Previsors de Vallgorguina l'any 1919. Aquesta cooperativa els Previsors de Vallgorguina, es dissolgué amb la guerra civil del 1936.
El Sr. Bosch va seguir amb la botiga, fins que es varen construir una casa més amunt de propietat, i llavors aquesta va quedar com a magatzem i era conegut amb el nom de la Cooperativa Vella.
En Josep Bosch Llavina tenia 3 o 4 homes que recollien pinyes, i darrere la casa hi havia un perol per fer-les bullir i després espinyar-les per treure'n els pinyons. També ens han explicat que feien uns focs al mig de la carretera on i posaven les pinyes, fins que s'obrien.
La gent d'aquesta casa conreaven l'hort d'en Montasell, que es regava amb l'aigua del safareig, i uns camps a les Canameres que es regaven amb l'aigua de la riera per mitjà d'una resclosa. També tenia dues vinyes a can Morell. A la casa hi havia una premsa per premsar el raïm.
En Josep Bosch Llavina va ser un dels socis fundador l'any 1917 de la societat Buena Fe de Vallgorguina, i després l'any 1919 dels Previsors. Va fer teatre a la Sala de Dalt, i junt amb l'Esteve Travesa Pradell, varen comprar una màquina per fer cinema els dies de festa i la Quaresma que no es podia fer ball.
En Josep Bosch Llavina va ser una de les persones que van posar 500 pessetes per poder comprar el local que tenia la societat els Previsors de Vallgorguina l'any 1923. També havia estat regidor de l'Ajuntament els anys 1934-36 i l'any 1939.
1505. Cooperativa Nova la
Latitud: 41.64861
Longitud: 2.5084
Alçada: 214 m
Aquesta casa es va construir l'any 1946 i era l'última que hi havia abans d'arribar al Riu Sec. Descripció: la família Bosch quan va tenir construïda aquesta casa és van traslladar de l'altra casa també anomenada per la Cooperativa que estaven de lloguer, i obriren una botiga de queviures, però també venien pinsos, begudes i objectes de regal. Al costat de la casa hi havia un camp força gran que feien servir per a la compravenda de suro i pelegrí. La gent els hi portava el que recollien pels boscos i ells el posaven en saques molt grosses per a vendre'l. També havien venut rusques grans de suro. La casa antiga que havien viscut es va dir la Cooperativa Vella i la feien servir de magatzem.
Història: En Josep Bosch Llavina era casat amb la Teresa Mora Pujades, i tenien 2 fills en Jaume i l'Assumpció. En Jaume es va quedar a la casa i es va casar amb la Margarida Serrat Relat que tingueren tres fills, Josep M., M. Teresa i Joan. En Jaume va ser alcalde de Vallgorguina en dues etapes 1964-1974 i 1987-1988.
En Josep Bosch Llavina, era fill d'en Sebastià Bosch Gras i seguin els passos del seu pare, també va ser un gran mestre del Ball de Bastons. En la seva època per falta ja de flabiolaire, va aconseguir que la música del ball de bastons es posés en solfa. Unes tonades que ell taral·lejava, les va arreglar el seu cosí Pere Ribalta Vinyals que era músic i director de l'orquestra Unió Artística de Barcelona.
L'any 1973 es va estimbar la casa i en el seu lloc, junt amb el camp de suro si varen construir diferents blocs de pisos. En un dels baixos els mateixos propietaris, varen tornar a obrir una botiga que venien ceràmica i objectes de regal, però l'any 1988 va ser tancada.
En un altre local l'any 1976 en Carles Fuentes Lladó va posar una pastisseria que va tancar l'any 2006. Actualment, en el seu lloc hi ha una fleca-pastisseria que es va obrir el mateix any.
Conreaven unes feixes a les Canameres i també el camp de la Puixica, on ara hi ha les cases del carrer Montseny i, dues vinyes a can Morell. Alguns anys també havien criat vedells, i aviram pel consum de la casa.
En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del
Divendres Sant.
En Josep Bosch amb altres companys durant la guerra varen anar a l'Església Vella, a treure la imatge de Sant Andreu que hi havia a la fornícula de la façana i es va guardar a la Cooperativa. Després de la Guerra, es va col·locar a la fornícula de l'església Nova.
1506. Forn de Dalt el
Latitud: 41.64784
Longitud: 2.51006
Alçada: 220 m
És la casa núm. 11 del carrer de l'Església. Té baix i dalt i una eixida llarga on si va instal·lar un forn per fer pa.
Descripció: Havia estat col·legi de nenes durant molts anys, fins que arreglaren el local de sota l'ajuntament com a col·legi, després va ser una forneria. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta tenia el núm. 5 i es deia can Miquel Xic Ruballó.
Història: Aquesta casa després de la guerra la va llogar l'Alfons Riu Teixidó i va obrir un forn de pa, i al mateix establiment a més de pa venien articles de merceria, gènere de punt, d'escriptori, perfumeria i de regal. Es va dir forn de Dalt per diferenciar-lo del Forn de Baix. L'Alfons era casat amb l'Assumpció Bosch Mora i tenien 2 fills, Pere i Josep M.
L'any 1948 l'Alfons Riu va marxar del poble i llavors va traspassar el forn al Sr. Antoni Casas Boronat, casat amb la Sra. Montserrat Boixareu Gimó, que eren de fora del poble. Regentaren el forn uns dos anys, ja que aquest Sr. es va morir i la Montserrat al cap d'un any va marxar del poble.
Llavors hi entra un altre forner que es deia Ricard Ferran. Aquest home era vidu amb dues filles, i va estar-hi poc temps. Quan va marxar es va casar amb la Joana Barri Coll, que l'havia ajudat a portar el forn.
L'any 1951, es van establir com a forners l'Andreu Ros Malgà i la Teresa Safont Daró, que van tenir dues filles, Montserrat i M. Teresa. Feien un pa, panets i sobretot una coca molt bona. Aquesta família va tancar la forneria l'any 1995, per motius de salut. Les filles a partir de l'any 1982, van seguir amb el negoci de queviures de ca l'Angelina, i posaren el nom de Germanes Ros, fins a l'any 1998 que ho traspassaren a la M. Teresa Barri.
Els primers anys del segle, fins abans de la guerra aquesta casa era coneguda per Ca la Melitona, que era una de les mestres de nenes, ella hi vivia i feia el col·legi. Anteriorment, s'havia conegut amb el nom de Can Pons que havia sigut mestre de nens. Aquest home es deia Cayeta Pons Muxi i era casat amb la Sra. Joaquima Caballé Rimbau, que va fundar l'escola i eren els pares de la Casimira i la Melitona. Aquesta Sra. va marxar del poble entre els anys 1930-32. Llavors i va venir a viure la Sra. Rafaela que hi va fer el col·legi durant uns anys.
"Possessió anomenada del Xic Rovelló, Miquel Catarineu (a) Xic Rovelló. Per una casa situada al carrer de l'església núm. 5" (cadastre del segle XIX, núm. 36)