Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Cases del poble
1329. Pere Biel can
Latitud: 41.64745
Longitud: 2.50992
Alçada: 218 m
És una casa de cos de la carretera Nova amb el núm. 55, amb planta baixa i dos pisos. Comparteix la parcel·la amb la casa de Can Mestre de Cases de la carretera Vella núm. 60 i les dues fan cantonada amb el carrer de l'Església.
Descripció: El nom d'aquesta casa de moment no sabem d'on bé. Es coneix la Pedra d'en Biel que podria tenir alguna relació.
Història: En Josep Riu Gras va construir la casa i es va casar amb la Josepa Bosch Llavina, i van tenir una filla, Rosita, que també hi va viure i es va casar amb en Pere Planells Coll, i tingueren 4 fills, Jaume, Josep, Carme i Joan. A la casa s'hi va quedar en Jaume que havia fer de paleta i pintor. Es va casar amb la Maria Sala Bosch i tingueren un fill, en Jaume.
Conreaven uns camps després de cal Sord, unes terres de la seva propietat, al costa de les terres de la Puixica, i una vinya darrera la casa Riutort al costat de la Sala. També tenien una feixa de regadiu al Veïnat de la Poca Farina.
Quan varen plegar Can Sebastià de passar el correu, per Vallgorguina, l'any 1943-44, ho varen fer la gent d'aquesta casa, fins a l'any 2002.
En Pere Planells va treballar a la fàbrica de llet la Sila de Sant Celoni, i també havia fet d'agutzil durant uns anys, i la seva dona Rosita, era molt coneguda.
Aquesta casa era l'encarregada de la Bàscula pública. Quan s'havien de pesar els carros de llenya, tractors i camions, ells feien aquesta feina i cobraven un tant de l'Ajuntament.
En aquesta casa hi va haver una botiga de vetes i fils que portava la iaia Josepa.
La Josefa Bosch Llavina, amb altres dones varen aconseguir salvar els bancs de l'església de ser cremats, increpant als homes de la FAI que els volien fer malbé 1936.
En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del
Divendres Sant
"Feixa d'en Pere Biel al veïnat de la Poca Farina... (RP, Ll. 5, 7. 181, f. 437)
1380. Rafalet can
Latitud: 41.64555
Longitud: 2.50855
Alçada: 223 m
Era una casa de cos del carrer de Mataró que tenia el núm. 49, situada entremig de can Cintet i ca la Sileta.
Descripció: Aquesta casa era molt vella i estava en molt mal estat. A la façana hi havia una inscripció amb l'any 1767. No sabem de què bé el nom. Era propietat d'en Josep Pons Pujades, masover de can Castellar. En el cadastre de l'any 1943 hi ha referenciat el nom d'aquest home com a propietari.
Història: Els últims masovers que hi van viure eren en Josep Casas Triola i l'Engràcia Vila Ginestà amb els seus fills Jaume i Pere. En Jaume Cases Vila es va casar amb la Maria Reverter Alomà i van tenir dues filles la Maria i l'Antònia que hi visqueren uns anys. En Jaume treballava al bosc a la colla de can Valls d'Olzinelles. Entre els anys 1964-1975 aquesta família van viure a cal Petso del Veïnat de la Poca Farina.
Anteriorment, la família d'en Josep Casas i l'Engràcia Vila, havien viscut en una casa ja desapareguda que en deien can Gorgui. Era al costat de ca l'Alzina Nou, avui can Roca en terme de Sant Celoni, a prop de la partió amb el nostre terme.
Un Germà d'en Jaume, en Pere Casas Vila va haver d'anar a la guerra i va morir l'any 1937 a l'edat de divuit anys. Aquest noi era promès amb la Maria Reverter Alomà. Llavors aquesta noia es va casar amb el seu germà Jaume, i van tenir les dues filles.
L'any 1985 en Josep Tramunt Ferrer va compra can Rafalet i la tirà a terra per construir-ne una de nova que és la que hi ha actualment.
1382. Ramon can
Latitud: 41.64688
Longitud: 2.51198
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi ha una casa de cos amb el núm. 8. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, Can Ramon Paituví, i tenia el núm. 1. En unes escriptures de la casa anteriorment es coneixia amb el nom de can Rossell.
Descripció: Tenia aquest nom perquè l'home de la casa es deia Ramon. Eren dos germans en Ramon i en Francisco, i els pares, Josep Paytuví Puig i Teresa Gras Lleonart els hi van arreglar una casa igual per cada un.
Història: Hi vivia en Ramon Paytuví Gras i la Josefa Gensana Puig, amb el seu fill Josep. En Ramon era negociant de vedells i tenia les estables a Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. També posava bestiar a les cases de Torrenbó i altres. Portava bestiar a l'escorxador de can Vinyals a Mataró. Passava pel camí de la Casa Nova, i la Font del Mal Pas. Tenien un vedell ensenyat i des de can Vinyals de Mataró tornava sol a Vallgorguina.
L'Avi i el besavi havien estat procuradors de can Valls d'Olzinelles, tenien un carret i anaven pel bosc amb El senyor Piu per veure les feines que feien els treballadors i també per pagar la setmanada.
Entre els anys 1931-1945, aquesta casa va ser llogada a la família Valentí. Hi vivia en Lluís Valentí Gros i la Maria Rovira Lladó amb 4 filles, i un fill, Mercè Annita, Carme, Dolors i Francesc. Amb la guerra, aquest noi va ser cridat a files, tenia disset anys era de la lleva del biberó i va agafar els tifus i el portaren a l'Hospital Militar del Mar on va morir. És enterrat a Montjuic en una fossa comuna.
Aquesta família, tenien bestiar, collien blat i farratge i menjar pels animals, feien verdures pel consum de la casa i també paller. Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Josefa Calls Fabregà, any 1916.
Can Ramon tenien una vinya al Pla de Vidal, i terres de conreu, una mica de regadiu, amb l'aigua que recollien a la riera i portaven a un safareig.
En el Cadastre de l'any 1790 aquesta casa es coneix amb el nom de l'Hostal de la Granota. Pagava 2 lliures i 14 sous.
Al costat de la casa hi havia diferents corts pel bestiar i també tenien una premsa pública on la gent del poble i anava a premsar el raïm en l'època de la verema. Ja fa anys es va convertir en una habitatge.
A la Façana hi ha unes rajoles de València amb la següent inscripció: "Distrito Municipal de Vallgorguina Partido Judicial de Arenys de Mar província de Barcelona".
En aquesta casa si feia un altar per les processons de la primera comunió i del Divendres Sant
1385. Rayo cal
Latitud: 41.64715
Longitud: 2.51067
Alçada: 221 m
Aquesta casa, es va construir en una parcel·la que hi havia darrere la casa de can Martí i l'Angelina. En Joaquim Mata Gilabert, conegut pel Rayo va comprar aquest tros de parcel·la i va construir la casa que té el núm. 37 i l'entrada per la carretera Nova.
Descripció: No és gaire gran situada entremig de cal Fuster i la casa de l'any 1944. És tancada per unes reixes de ferro. Actualment és propietat cal Nané.
Història: Hi vivia en Joaquim Mata Gilabert, i la seva dona Laia Piulach. Tenien una filla que es deia Rosa i es va casar amb en Ferran Salicrú Oms.
Aquest home tenia terres i bestiar a la casa coneguda amb el nom del Ranxo. I també cuidava una vinya. Es dedicava a la compravenda de cavalls.
En Joaquim, va ensenyar a portar el Sant Crist en la processó del Divendres Sant, a homes del poble.
1393. Rita ca la
Latitud: 41.6469
Longitud: 2.51161
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi havia una casa de cós, i actualment és el núm. 14. A l’any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l’Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, Can Deri i tenia el núm. 4.
Descripció: Després es va conèixer amb el nom de la mestressa que es deia Rita, i també pel nom de Pau de ca la Rita, que era un fill.
Història: De primer hi havia viscut la Rita Paytuvi Duran que era casada amb l’Antoni Tarrides Salicrú i tenien 4 fills Miquel, Pau, Salvador i Ramon. L’Antoni treballava al bosc i un dia va morir. La Rita es va tornar a casar amb en Josep Tarruella Diego, i no van tenir fills.
A la casa si va quedar en Miquel i que es va casar amb la Carme Planells Besa. El marit de la Carme va mori, i ella es va tornar a casar amb en Josep Xandri Riera i van tenir un fill que es deia Josep.
En Josep Xandri Planells es va casar primer amb la Rita Soler Puig i va néixer la Roser. La Rita va morí i en Josep es va tornar a casar amb la Rosa Graupera Borangé.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Rita Paytuví Duran, any 1916. També tenien un tros de terra al Pla del Forn.
En Josep Xandri Planells treballava a la fàbrica de llet la Sila de Sant Celoni. Després de la guerra en Josep Xandri va ser un dels representants de la falange de Vallgorguina.
La casa es va reformar i actualment hi ha dos pisos que són propietat de ca la Julita.
1394. Riu can
Latitud: 41.64694
Longitud: 2.51155
Alçada: 219 m
En aquesta parcel·la de la carretera Vella, hi ha una casa de cos amb el núm. 16. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, l'Ajuntament de Vallgorguina va haver de canviar la numeració dels carrers i aquesta casa es deia, Can Pere Mestre de cases i tenia el núm. 5.
Descripció: Aquesta casa abans de comprar-la la família Riu, s'havia conegut amb el nom de cal Xic, i després ja es va començar a dir can Riu que era el cognom del propietari.
Història: Hi va viure en Joan Riu Gras i la Francisqueta Teixidor Bosch i tenien dos fills Alfons i Pepito. En Joan era paleta i també havia fet de matador de porcs. La Francisqueta, va posar una botiga de queviures a l'entrada de la casa que es deia el seu nom.
Als voltants de l'any 1930, en Joan va obrir un cafè per la banda de la carretera Nova, davant de can Mainou. S'explica que el va obrir perquè s'havia tancat l'Hostal de Dalt i llavors la gent que anava, en aquest local es trobà que no sabia on anar, fins que en Riu va obrir aquest cafè.
En l'última etapa de la vida d'aquest local el portava un fill d'en Riu, en Pepito Riu Teixidó, casat amb l'Assumpció Pons Torras que tenien una filla, la M. Rosa. Aquest home va revifar aquest bar, ja que hi anava molta gent; i li va posar de nom del Racó d'en Pito, fins que va tancar l'any 1990.
Davant de la casa hi havia un hort que es regava amb l'aigua de la resclosa alta segons un document de la col·lectivitat de regants a nom Pere Riu i Gibert, any 1916.
L'Alfons Riu Teixidor, després de la guerra va ser un dels representants de la falange del poble, fins que va marxar del poble.
"A 3 d'abril de 1717 lo Iltm. D. Diego d'Astorga i Céspedes, bisbe de Barcelona visità l'església de Sant Andreu de Vallgorguina i en ella confirmà: Maria Riu, filla de Jaume Riu, padrins Catarina Puig" (ADB, Ll. V Bap Vallgorguina 1710-1740, pàg. 51) "29 agost 1858 en les fonts baptismals de l'església parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina, bisbat de Barcelona per mi lo rector Nicolau Arquer pvre. font batejada, Agustina, Maria, Josepa, filla legitima i natural de Pere Riu, mestre de cases natural de Ges i Serh de la Seu d'Urgell i de Rosa Gibert d'esta, habitants en la referida parròquia de Vallgorguina"
1408. Sabater cal
Latitud: 41.64765
Longitud: 2.50971
Alçada: 218 m
És una casa de cos amb planta baixa i un pis de la carretera Nova, que té el núm. 61. Comparteix la parcel·la amb la casa de cal Maneguer que té el núm. 66 i l'entrada a la carretera Vella.
Descripció: El nom de cal Sabater se li va dir des de l'any 1958 que l'Antoni Arimon Anfrons hi va posar una sabateria, que venia i arreglava sabates.
Història: L'Antoni es va casar de gran amb la M. Teresa Basart Andreu i no tenien fills. Aquest home venia sabates i espardenyes, anava als mercats i després durant molts anys va treballar a l'empresa de construcció Torras de Vallgorguina. Portava el camió del transport.
Aquesta casa la va construir en Pau Garriga Cullell, que era casat amb la Maria Caballé Bujons, i tenien un fill, en Simó Garriga Caballé. En aquest lloc hi havia un solar sense edificar, i aquest home que era l'avi de ca la Llúcia hi varen fer la casa que es deia Can Pau i després Ca l'Avi.
Durant la guerra si va improvisar un menjador on i anava gent necessitada a menjar i la Maria Radó Gras (Maria Barbera), feia el menjar.
Després de la guerra el 1939 durant un temps si va posar l'Auxili Social que també donava menjar a la gent necessitada. La cuinera era la Montserrat Creus Casas, coneguda també per la Rosinyola.
A partir de l'any 2005, aquest local es va arreglar si va posar una granja amb el nom de la Guina.
1420. Sebastià can
Latitud: 41.64928
Longitud: 2.50729
Alçada: 213 m
És la casa núm. 100 de la carretera Nova. A més d'aquesta casa hi ha la del costat i un porxo que encara existeix. Tot era de la mateixa família.
Descripció: L'home que va comprar aquesta casa abans havia viscut a can Castellar, i es deia Sebastià Bosch Sibina el nom de Sebastià va quedar com a mot de la casa. D'això fa aproximadament cent vint-i-cinc anys. Com que aquest home es va casar amb una noia molt jove, un temps també es va conèixer com a cal Tendre.
Història: En Sebastià Bosch Sibina era casat amb la Sra. Francesca Llavina Regàs, i tenien 4 fills, en Joan, en Josep, la Josepa i la Maria. En Joan Bosch Llavina es va casar amb la Josefa Paytuví Dalmau i es varen quedar a la casa. Van tenir dos fills en Pepito i en Quimet. Aquest matrimoni va morir de la grip a finals de l'any 1918, i llavors els nois anaren a viure amb els seus avis a can Bernat.
En quedar buida la casa, va ser llogada per fer-hi el col·legi de nenes dirigit per la Sra. Rafaela Salvador Antonino que també hi vivia. Sabem que va ser-hi entre el 1919 al 1927.
En Sebastià era un home que li agradaven les tradicions i havia ensenyat el Ball de Bastons de Vallgorguina i també volia ensenyar el ball de gitanes.
En Pepito Bosch Paytuví que era un fill d'aquesta casa, es va casar amb la Maria Planells Coll l'any 1934, i varen arreglar la habitatge per a viure-hi, on havia estat el col·legi. Aquest matrimoni no va tenir fills.
Després de la guerra, durant tres o quatre anys aquest matrimoni van repartir el correu per tot al poble, fins que ho van passar a can Perebiel.
En Pepito era el propietari del Celler d'en Bernat on i tenia les botes del vi i en temps de verema, la gent del poble i anava a trepitjar els raïms i premsar-los, ja que era un dels llocs del poble que ho llogaven per fer aquesta feina.
Als anys seixanta aquest home havia passat pel poble amb un carret i un burro per recollir les escombraries de les cases, i les portava a l'esplanada del Buell on i feia una pila fins que es podria. Va ser la primera vegada que es va fer a tot el poble.
En Pepito havia tingut una vinya a Tapioles i més endavant en va tenir una a can Morell. També conreava un tros de terra darrere la casa, al Sot de l'Hort i on tenia el celler, que era de la seva propietat. Podem dir que es dedicava a la vinya i al bosc, i com deia la seva dona "terrejants" i tenia una mica de terra per consum de la casa.
"Can Sebastià: la vinya de can Pradell de Baix es repartia en proporció de quatre a un. Aquesta part, l'havia de portar a cal Ferrer de Plaça, que era l'amo del terreny de les vinyes".
1426. Sila ca la
Latitud: 41.64606
Longitud: 2.50894
Alçada: 223 m
És una casa de cos del carrer de Mataró que té el núm. 29. L'any 1860 en el Nomenclàtor de la província de Barcelona, la trobem catalogada amb el nom de can Miquel Felip i era una casa de pagès, amb el el núm. 5.
Descripció: Fins a final del segle XIX la casa era coneguda amb el nom de can Miquel Felip. Va canviar de nom quan hi va entrar com a nora la Cecília Musachs Paytuví, que la gent deia Sila. (hipocorístic Sila)
Història: Hi vivia en Miquel Mora Sans casat amb la Cecília Musachs Paytiví, que tenien 6 fills, Antoni, Josep, Martí, Jaume, Joaquima i Josepa.
L'Antoni va continuar a la casa i es va casar amb la Maria Espinàs Massó, que varen tenir tres filles, Montserrat, Josepa i Joaquima, i aquesta es va casar amb en Josep Bosch Gras i varen tenir tres filles, Conxita, Pastora i Teresina. Tots vivien en aquesta casa. En Josep Bosch Gras va ser soci adherit de la Societat Buena Fe de Vallgorguina, l'any 1917.
La Pastora Bosch Mora es va casar amb l'Àngel Garriga Castellví i vivien a Barcelona amb els seus 4 fills, Mercè, Josep, Concepció i Lourdes. L'any 1946 es van traslladar a ca la Sila, i van viure amb la seva cunyada Conxita. L'Àngel era pastisser i anaven al mercat de Sant Celoni a vendre productes d'elaboració pròpia, fonamentalment coca de pastisseria. El diumenge a l'estiu feien una parada de pastissos entre les 9 i les 14 hores, al costat de can Pere Biel i la gent en comprava.
El matrimoni d'aquesta casa el dia 20 de gener de l'any 1957, varen ser els padrins de la campana petita de l'església que porta el nom de Mercè Eulàlia. La va inaugurar Mn. Jaume Vilageliu, arxiprest de Sant Celoni el dia de la Festa de Sant Sebastià.
L'any 1958, varen marxar a Mataró on van obrir una pastisseria al carrer Camí Fondo amb el nom de Pastisseries Garriga, ja que obriren dos establiments més al llarg dels anys. Ca la Sila va ser venuda als germans Gironès el dia 31-5-1965.
Conreaven unes feixes a les Canameres i també al Pla del Forn pel consum de la casa. Els camps eren de poca dimensió, també hi havia sembrat blat de moro que era per l'aviram de la casa. A més la casa havia tingut una peça que es deia la Peça de la Sila.
"Casa d'un cos coneguda per can Miquel Felip amb un petit tros de terra al darrere, ponent enfront de la carretera de can Vilà, nord casa d'en Pere Torres (a) Peret. Núm. 5 del quarter 2 en" (RP, Ll. 1, t. 4, f.80)
1429. Soler can
Latitud: 41.64706
Longitud: 2.51119
Alçada: 221 m
És un pis de nova construcció que té l'entrada per la carretera Nova núm. 23 situat a sobre una part del garatge que hi ha a la carretera Vella.
Descripció: En aquesta parcel·la hi havia una casa de cos coneguda pel nom de Can Vicenç, que tenia l'entrada per la carretera Vella núm. 9. Es va estimbar l'any 1937 deixant a la part de sota un garatge, i la habitatge es va fer a la banda de sobre entrant per la carretera Nova.
Història: En Joan Torras es va vendre les dues cases de can Torras i ho va compra en Martí Regàs Mainou que hi va fer les obres. Hi va viure en Joan Soler Vidal i la Pepita Regàs Mora que tenien 2 filles, Francina i Anna Maria. Aquest home va muntar les serres de Can Jordi on tallaven llenya, fustes tacs i serradures. L'empresa es deia Joan Soler i Companyia i van treballar-hi entre els anys 1937, fins a l'any 1951 que van marxar del poble.
Entre els anys 1961 i 1970 i va viure el metge de Vallgorguina, Dr. Josep Ferreres Arrufat i la Francesca Anglada Font, tenien dos fills Jaume i Anna. Hi tenia el consultori en una habitació de la casa.