Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina
(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)
Religiosos
3003. El Pedró de l'Església Vella
Latitud: 41.6487
Longitud: 2.4949
Alçada: 247 m
Era el Pedro de l'Església Vella, ara només queda el pilar fet de pedres, la creu ja deu fer anys que no hi és. En aquest pedró s'hi beneïa el terme quan encara regia l'Església Vella. El trobem quan pugem per la Drecera de can Pradell de la Serra a uns 100 metres del tercer trencall que surt cap a la dreta des d'aquest camí. Es conserva en bon estat.
3027. Les campanes petites
Latitud: 41.64773
Longitud: 2.51041
Alçada: 223 m
A dalt de tot el campanar hi ha una estructura metàl·lica, que serveix per aguantar les dues campanes petites del rellotge. La grossa tocava les hores i és del 1880, i té un pes d'uns 80 kg. La petita tocava els quarts i és de l'any 1886 i té un pes d'uns 60 kg. Són fetes per l'Esteve Puig de Girona. Actualment, són electrificades i es poden fer servir les 4 per diferents tocs.
3009. Rectoria la
Latitud: 41.64767
Longitud: 2.51045
Alçada: 224 m
La Rectoria de Vallgorguina es va signar el contracte per començar la seva construcció l'any 1846, el mateix mestre de cases que va construir l'església, Josep Dam que era de Vic. La construcció de la rectoria va costar 400 lliures que segons el contracte el Sr. Josep Dam havia de rebre 200 lliures quan va ser coberta i les altres 200 quan va ser lluïda. Es va construir planta baixa i primer pis. Després l'any 1935 es va pujar un altre pis i si va fer la Sala Germanor, que fins llavors hi havia un espai que feien servir de colomar.
3013. Altar de Sant Andreu antic l'
Latitud: 41.64787
Longitud: 2.51051
Alçada: 223 m
D’aquell altar només en queden les postals i alguna fotografia d’aquella època en programes de la Festa Major.
Si en mirem una veurem a la dreta, dues banderes que són: una la de Sant Andreu i l’altre de la Sant Creu, cada una acabada amb la imatge del sant que representava.
Davant de l’altar veureu una forta barana de ferro amb sis ciris, que s’encenien en les festes solemnes, Festes Majors i el dia que s’enterrava un difunt a la parròquia.
Les taules de cada costat de l’altar servien l’una per posar-hi les setrilleres i l’altre per posar-hi les bacines de les ànimes i la que es passava pels bancs. Les posaven abans de començar la missa i les retiraven un cop acabada.
Les imatges de l’altar eren, la del centre Sant Andreu, patró de la parròquia, a la dreta hi tenia Sant Pere i a l’esquerra Sant Pau.
A cada costat de Sant Andreu veureu un angelet aguantant un ciri i als seus peus un canelobre amb ciris. De la il·luminació del Sant i de canviar els ciris quan s’acabaven se’n cuidava l’administrador de l’altar, que hi entrava per una porta que hi havia al costat de les banderes. Es pujava una escala per darrera de l’altar fins al tron del Sant on hi havia una porta que s’obria quan s’havia d’encendre, apagar o canviar els ciris. Tancada la porta, no desfeia res de l’arquitectura de l’altar.
L’escala que portava a Sant Andreu continuava, sempre per darrera l’altar, fins arribar a la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, coronant la Verge en la seva Ascensió al cel. Al peu de les imatges hi havia canelobres amb ciris que s’encenien en les festes solemnes i Festes Majors.
Aquestes imatges eren adornades amb unes àmfores que coronaven els pilars i al darrera d’elles la decoració pintada a la paret.
També veureu que entre Sant Andreu i la Santíssima Trinitat hi havia un segell amb una creu, el calze i un lliri al mig, lligat amb una llaçada.
Entre les baranes i l’altar també hi havia dues aranyes penjades al sostre amb sis ciris cada una, de manera que un dia de festa gran quan s’encenien tots els ciris, era tot un espectacle.
Al costat de l’altar on hi havia les banderes i la sagristia, hi havia un banc on seien els administradors de l’altar i els escolans que ajudaven a missa, i una butaca on seia el capellà en dies d’ofici o Festa Major.
A l’altre costat de l’altar, també hi havia un banc on seien les autoritats del poble que hi assistien en ple els dies de Festa Major.
El retaule de l'altar major, portat de l'església Vella, era barroc. Per un document conservat a l'ADB, sabem que l'any 1671, l'escultor de Mataró, Antoni Riera, va acordar amb els obrers de la parròquia, Miquel Font i Miquel Abril, l'administrador de les ànimes, el batlle Joan Pradell, els jurats Jaume Valls, i Joan Gras, i els parroquians, Antoni Joan Pujades, Pere Aravia i Antoni Plana, fer el retaule de l'altar de l'Església de Sant Andreu de Vallgorguina conforme a la planta firmada per l'obra i el mateix Antoni Riera, d'aquí al setembre de l'any vinent, per un preu de 200 lliures, de les quals 170 són pagades de present i la resta ho seran una vegada acabada l'obra. En són testimonis Esteve Recort, pagès de Sanata, i Salvi Salicrú.
En esclatar la guerra l’any 1936, l’altar major els altres altars, els sants i les banderes foren cremats a la plaça i, en el seu lloc es va obrir un portal que comunicava amb la part del darrera. Després de la guerra es va tapià i de primer si va pintar una creu fins que es va construir l’altar.
3006. Capella de la Mercè (can Palomer) la
Latitud: 41.65233
Longitud: 2.51357
Alçada: 266 m
En aquesta casa hi havia una petita capella situada al fons de la galeria i si podia passar des de la casa dels amos, per la mateixa galeria o també per una escala que anava al pati. A dalt la teulada hi havia una campana que va ser baixada en temps de guerra. Havia tocat a festa a sometent a foc i també si hi havia lladres. Segons el Sr. Gavin diu que era dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.i segons en Joan Salicrú, a Sant Josep. Vam preguntar a l’Annita última masovera d'aquesta casa i ella recorda que hi havia una Mare de Déu, que seria la Mercè.
3012. Capella del Roser (can Pradell) la
Latitud: 41.64672
Longitud: 2.48966
Alçada: 324 m
Segons Josep M. Gavin, aquesta capella era situada a sota la galeria de can Pradell de la Serra, al costat del pati de la casa. Quedava a sota l'habitació dels propietaris de la masia i, era dedicada a la M. de Déu del Roser. No tenim fotografies de com era.
5308. Cementiri del Bord el
Latitud: 41.64875
Longitud: 2.51399
Alçada: 260 m
Amb la construcció del cementiri actual, hi havia una clàusula que s'havia de deixar un espai per altres religions no cristianes, i així es devia fer. Ja que fins a la guerra civil que va ser anul·lat, era un espai situat darrere el dipòsit de cadàvers, adossat a ell i continuant la paret del cementiri que donava de cara al poble. Era tancat per unes parets més o menys de l'alçada del cementiri i un portal tancat per una porta de ferro. Aquest recinte feia uns 3 metres de llarg per un i mig d'ampla, tot just per enterrar un difunt. Hi havia enterrat un home que li deien el Bord, perquè no anava a missa no creia en Déu i va morir sense sagraments, per això el capellà de l'època no va voler donar-li terra Sagrada. Diuen que això va succeir a final del segle 1800. Aquesta era la versió que es donava del fet. Ningú deia qui era aquest home i d'on havia vingut. Bord era el nom que es donava a les persones atees en aquell temps. Durant la guerra civil 1936-1939, el comitè i les autoritats del poble van enderrocar aquest cementiri i les despulles del mort les van traspassar al cementiri, enterrant-lo amb les altres persones del poble. Així es va acabar aquesta discriminació del Bord. Explicat per l'Urcilas a la Vall núm. 82 pàg. 7. D'aquest cementiri de moment no tenim cap fotografia.