Directori de topònims de l'Associació Cultural Vallgorguina

(última actualització: 2024-3-14 9:49:41)

El directori disposa d'un total de 26 pedres que trobaràs repartits entre aquestes pàgines:

(1)23ÍndexInici

Pedres

5904. La Pedra del Bolet

Latitud: 41.65706
Longitud: 2.48863
Alçada: 186 m
És una pedra força gran situada quasi a sota la casa de can Vador Martori, que s'aguanta a sobre un peu de terra, que al llarg dels anys s'ha anat erosionant pel pas de les pluges i del temps. Actualment, es pot veure d'aquesta manera tan peculiar que sembla un bolet gegant. El conjunt te 2,70 metres de gruix, 2 metres d'alçada i 2,80 d'amplada. La terra erosionada on s'aguanta la pedra, té 1,60 metres d'alçada.

5905. Les Roques del Duc

Latitud: 41.62909
Longitud: 2.49053
Alçada: 477 m
Són un conjunt de diferents pedres que en sobresurten dues o tres de grans dimensions. En aquest lloc diu la tradició o llegenda que hi cantava el Duc, au rapinyaire. Des d'aquest indret enlairat i feréstec es pot veure una magnífica vista del Sot Gran de can Vilar, des del camí dels Negres. L'altre camí que puja de can Vilar passar per la Font de la Figuerassa i surt a la casa Nova. Hem marcat aquesta pedra de les Roques del Duc, però en tota aquesta carena que porta el seu nom, n'hi ha moltes més fins a dalt el Turó de les Roques del Duc que també es diu així.

5907. Les Pedres de l'Esquerda

Latitud: 41.64436
Longitud: 2.52603
Alçada: 318 m
És un conjunt de pedres situades a dalt d'un turó conegut amb el nom de l'Esquerda, que són envoltades d'arbres, situades a uns 300 metres dels Quatre Camins (cal Sant). Al voltant d'aquestes pedres el Sr. Josep Alsina Masifern de cal Minaire, una vegada que anava a caçar va caure i se li disparar l'escopeta i es va ferir a la cama i li van haver de tallar.

5908. La Pedra del Gamarús

Latitud: 41.64728
Longitud: 2.48948
Alçada: 337 m
És un banc de pedra d'1,95 metres de llarg, 0,60 d'ampla i 0,55 centímetres d'alçada situat darrere el turó de can Pradell de la Serra, que li diuen la Pedra del Gamarús, perquè aquest rapinyaire es posava a cantar en els arbres que hi ha al seu entorn.

5909. El Dolmen de la Pedra Gentil

Latitud: 41.65187
Longitud: 2.48689
Alçada: 309 m
El dolmen Pedra Gentil està situat sobre un petit turó a prop del Pla d’en Duran, on hi passa el camí del Corredor. L’accés principal per arribar-hi és a la carretera d’Arenys de Mar a Sant Celoni, km 13,300, travessant la riera de Vallgorguina pel Pont d’en Pradell. El recorregut es pot fer a peu, per la drecera de llevant, amb bicicleta o amb cotxe. El dolmen està constituït per set suports formats per pedres granítiques del lloc i una llosa superior de forma circular, que està partida en dos trossos. Se’n sap molt poc de la història d’aquesta estructura funerària, perquè mai s’hi han fet excavacions. Antigament també se l’havia conegut com la Pedra Gelada. Segons l’arqueòleg Ricard Pascual i Guasch, que va estar molts anys vinculat a Vallgorguina, aquest dolmen és del període neolític (3000/2500 a. de C.) La notícia escrita més antiga que es coneix és de l’any 1878, quan el Centre Artístic d’Olot va emetre un informe signat per Josep Saderra i Joaquim Vayreda i Vila sobre la restauració del dolmen de l’any 1855 feta per en Josep Pradell i Cuch, home il·lustrat, que va consistir en la recol·locació de la part trencada de la llosa superior que estava tirada a terra. Segons la publicació del Centre Històric d’Olot i el llibre “Historia del Ampurdán” de l’autor Pella Forgas, la restauració va ser molt rigorosa i amb assessorament d’experts en arqueologia, cosa que va representar una gran despesa. L’any 1987 l’Associació Cultural Vallgorguina va presentar un informe a la Generalitat de Catalunya, realitzat per l’arquitecte Ferran Llistosella i Vidal, per tal de consolidar l’entorn del dolmen. L’Associació, junt amb un grup de gent del poble, va construir uns murets perimetrals per contenir les terres i evitar l’erosió. També es va col·locar al seu lloc original una de les pedres de suport que havia caigut feia temps. L’any 1998 l’Ajuntament de Vallgorguina va aprovar un projecte amb el Servei de Parcs de la Diputació per condicionar l’entorn i el nou camí d’accés. L’any 2016 el Servei de Parcs de la Diputació va signar un conveni amb l’Obra Social “la Caixa” per tal de mantenir els treballs de consolidació de l’entorn, delimitant l’accés a un corriol senyalitzat. Durant el passat segle XX diversos autors van escriure sobre el dolmen Pedra Gentil o en van fer referència en els seus treballs. Des de l’antiguitat s’ha relacionat el dolmen amb la bruixeria. Existeixen diverses llegendes, la més coneguda és la que recull el llibre “Iluro” de Josep Mª Pellicer i Pagès de l’any 1878. També en parla Joan Amades en el seu “Costumari català” i molts altres autors. En l’actualitat el dolmen Pedra Gentil encara és un punt de referència pels col·lectius que practiquen la màgia negra. Cal recordar la concentració que hi va haver pels vols dels anys 80 del segle passat, que va col·lapsar tot el poble i també les carreteres de l’entorn.

5910. La Pedra del Llop

Latitud: 41.63211
Longitud: 2.49006
Alçada: 494 m
És una pedra oberta per la meitat, que fa 1,80 m d'alçada, 1,38 m d'amplada i 1,20 m de gruix. Diu la llegenda que els llops i passaven per l'esquerda, cosa impossible, però ens recorda que antigament en aquestes muntanyes hi havia llops. La trobem situada una mica enlairada al costat del Camí dels Negres i del Sot de la Pedra del Llop, per on passa l'itinerari SL-C109.

5912. La Pedra Miradora

Latitud: 41.64708
Longitud: 2.49087
Alçada: 329 m
En el revolt que trobem en el camí del Corredor, abans d'arribar a la masia de can Pradell de la Serra, a l'esquerra hi ha una vista molt bonica, on hi havia la Pedra Miradora, un banc com la pedra del Gamarús que encara existeix, en el turó de darrere la casa. Fa uns anys aquest lloc era bosc, ja que el camí del Corredor, passava per darrere la casa de can Pradell i l'era. Aquest banc de pedra, diuen que un llamp el va fer malbé i ja no es va tornar a arreglar. No tenim fotografies.

5913. La Pedra o mur del Molí

Latitud: 41.65034
Longitud: 2.49799
Alçada: 201 m
Desapareguda. Era al costat dret de la carretera de Vallgorguina a Sant Celoni, al costat del torrent de can Calces, prop de cal Soquer. L'any 1986, es va netejar d'heures i va aparèixer un petit mur fet de pedra. Quan van eixamplar la carretera als anys noranta, es va fer per aquesta banda i va desaparèixer. Si el topònim s'ha conservat és que antigament hi havia un molí, per documentació antiga s'ha trobat que a la Riera de Vallgorguina hi havia diversos molins.

5918. El Rocar

Latitud: 41.63458
Longitud: 2.49089
Alçada: 530 m
El Rocar és la part més alta de la Serra de les Mules. En aquest lloc hi ha un conjunt de pedres entre les quals podem veure aquesta que surt de terra, oberta per la meitat. Un costat és més baix que l'altre. A sobre d'aquesta part més baixa, hi ha una altra pedra per anivellar-la amb la part més alta, i a sobre de les quals hi ha col·locada una gran bola. Sembla un monument construït per l'home primitiu, però l'arqueòleg Sr. Ricard Pascual, deia que podia ser natural. Cal destacar que l'any 1983 en aquest turó gent de l'Associació Cultural Vallgorguina hi van trobar restes de ceràmica de l'època del Bronze, datades entre els anys 1800-1600 abans de Crist, per l'Araceli Martin, arqueòloga de la Generalitat de Catalunya que en va fer un informe. El cim del Rocar queda envoltat per la Solella del Pi Florit a l'est, l'Obaga de can Montasell nord, ruïnes de can Martinàs oest, i Plana de can Martinàs sud. A pocs metres del Rocar, en direcció Vallgorguina hi ha la Mina del Rocar, on diuen que s'hi havia fet contraban de monedes. En aquest cim, en Pere Tarrides Torras que havia treballat de picapedrer, diuen que hi va aprofitar molta pedra.

5919. La Pedra Rodona

Latitud: 41.62888
Longitud: 2.50593
Alçada: 449 m
És una pedra tallada arran de terra, i sembla que va ser treballada per fer-hi una roda de molí, però va ser abandonada. Fa 1,50 metres, per una banda, i 1,40 per l'altre, al centre de la pedra hi ha 6 forats. És situada a la banda solella del Sot de la Casa Nova.

PEDRES. Vés a la pàgina...

(1)23ÍndexInici